D’esquerra a dreta: Lil Nas X (revista ‘GQ’) i Harry Styles (revista ‘Vogue’)
D’esquerra a dreta: Lil Nas X (revista ‘GQ’) i Harry Styles (revista ‘Vogue’)
D’esquerra a dreta: Lil Nas X (revista ‘GQ’) i Harry Styles (revista ‘Vogue’)
Per Carla Quintana i Núria Sanz
Publicat el 01 d’agost 2022

"I told you long ago on the road  
I got what they're waiting for 
I don't run from nothing, dawg, get your soldiers" 
 

Així és com comença ‘Industry Baby’ (2021), un dels hits més coneguts del raper estatunidenc Lil Nas  X (1999). El cantant d'Atlanta, originari de l'Amèrica profunda i conservadora, ha fet tremolar els  fonaments de la indústria del hip-hop i ara s'enfronta als "soldiers" més reaccionaris per manifestar que ja no fugirà més, perquè sap que està en el bon camí i que el seu contingut és necessari per al món.  


Tenint en compte la lletra i el videoclip que acompanya la cançó, podríem afirmar que Lil Nas X s'ajusta  al perfil de les "noves masculinitats". S'autodefineix com a home, però ironitza i burla els estereotips masculins de gènere amb una forta càrrega homoeròtica que vol visibilitzar la potencialitat queer. Amb una diferència: Lil Nas X no està rebent el reconeixement generalitzat que sí que reben els homes considerats “deconstruïts”, majoritàriament cisgènere i heterosexuals.
 
Vítor Blanco, investigadorx predoctoral expertx en estudis de gènere queer, apunta: "Hi ha una  tendència estranya d'anomenar 'noves masculinitats' en referència a homes heterosexuals o que no diuen obertament ser bisexuals o gais, que se surten una mica de la norma —l'exemple més clar sent Harry  Styles— i, en canvi, els homes amb ‘ploma’ que qüestionen els estereotips de gènere masculí són categoritzats despectivament de 'mariques' o 'faggots'”.

Tanmateix, Blanco vol deixar clar que "cal no confondre l'orientació sexual amb la identitat de gènere,  ja que qualsevol home mainstream que es digui gai o bisexual representa automàticament una nova masculinitat".

Però moltes vegades sí que van agafats de la mà, com en el cas de Lil Nas X: un home negre homosexual, activista queer, antiracista i contrari a la suposada misogínia interioritzada del col·lectiu LGTBI. A causa d'aquesta doble discriminació, a 'Industry Baby' expressa: "Tell a rap nigga I don't see ya, huh. I'm a pop nigga like Bieber, huh".

Els seus haters consideren que per ser gai és massa efeminat i no pot encaixar dins la indústria masculinitzada del rap, raó per la qual, Lil Nas X es mofa del fet que li diguin que hauria de fer pop com Justin Bieber. 

“Tell a rap nigga I don't see ya, huh 
I'm a pop nigga like Bieber, huh 
I don't fuck bitches, I'm queer, huh 
But these niggas bitches like Madea 
Yeah, yeah, yeah” 

Les "noves masculinitats" qüestionades

Encara que no sigui la norma, existeixen exemples d’homes deconstruïts i feministes que viuen la seva masculinitat d’una forma contrahegemònica, de forma similar a com ho fa Lil Nas X. Però la pregunta és: de la mateixa manera que les dones s'han reinventat més enllà dels estereotips tradicionals de la feminitat, per què no parlem de “noves feminitats” i sí de “noves masculinitats”?  Aquesta és una qüestió cabdal, perquè tant les identitats masculines com les femenines han estat construïdes històricament, a través de la divisió sexual del treball dins del sistema capitalista.

És per això, que algunes veus expertes consideren el terme “noves masculinitats” una mica trampós. “Més que de noves masculinitats, hauríem de parlar de declinacions de la masculinitat, ja que és el que ha implicat que ja no pensem les qualitats virils com abans”, assegura Eloy Fernández-Porta, doctor en Humanitats i escriptor especialitzat en noves masculinitats. 

Els homes que abanderen aquestes “noves masculinitats”, suposadament, han acceptat que han de reinventar-se i perdre privilegis per aconseguir una societat més igualitària. De fet, els estudis sobre les masculinitats s’originen com a una branca del feminisme que amplia o específica algunes problemàtiques gestades en el marc del feminisme: com pot ser la noció de la 'mirada masculina' que al·ludeix a la discriminació sexista de la dona.

Així doncs, tothom viu en primera instància un procés que inclou l'aprenentatge de codis de gènere prèviament tipificats; però, en segona instància, cal experimentar una revisió o reconsideració autocrítica de re-aprenentatge.

“El procés que es dona amb els homes és complementari de tota una sèrie de regulacions i progressos pel que fa a la identitat de  gènere”, explica Fernández-Porta. Es produeix així una alternança entre diversos codis, convencions i modes d'expressió, que implicaria un intercanvi de tota una sèrie de coneixements i de pràctiques que tradicionalment han estat marcades pel gènere.
 
A Barcelona, Entre homes o Fundació IRES ofereixen serveis de reinserció psicològica a homes que  volen explorar una masculinitat més sana. Vicente Tatay, psicòleg d'Entre Homes, utilitza en el grup de  pacients el mètode Gestalt per a deconstruir els obstacles i creences que el patriarcat ha generat sobre  la masculinitat hegemònica. "El poder del grup és molt fort, és molt sanador i transformador, perquè hi  ha molts miralls i no et pots amagar", explica Tatay.

Altrament, Alba Fernàndez, coordinadora del  'Projecte Fils' de la Fundació IRES, assenyala que treballen amb un enfocament de teràpia sistèmic que fa incisió molt preventivament alhora que supervisa la conducta, per tal de visibilitzar els aspectes de  la masculinitat que prèviament havien estat censurats pels rols dominants. "Per aconseguir una igualtat, hem de posar el focus sobretot en el col·lectiu jove d'homes, ja n'hi ha prou de posar-lo sobre les noies, elles no són el risc", assegura Fernàndez.  

En relació amb la violència exercida per masculinitat hegemònica, Lil Nas X presumeix que el seu  historial delictiu està net, a diferència dels haters que l’ataquen constantment. 

“My track record so clean 
They couldn't wait to just bash me 
I must be gettin' too flashy 
Y'all shouldn't have let the world gas me”
 

Les masculinitats deconstruïdes als espais de militància 

Una altra de les problemàtiques que suposa el concepte de "noves masculinitats", més enllà de la seva  relació amb el queerbaiting —és una pràctica utilitzada per escriptors o productors de mitjans per atraure l'atenció d'una audiència queer a través d'al·lusions, bromes i símbols homoeròtics que després són refutats i menyspreats—; és el blanquejament que pot generar.

Perquè parlar de "noves" comporta necessàriament una connotació d'innovació i progressia; quan de fet, el qüestionament de la masculinitat hegemònica es remunta al segle passat com a mínim. En el fons, el perill performatiu de les noves masculinitats, és que els homes assumeixin coses tan bàsiques com la seva paternitat o la corresponsabilitat domèstica.
 
"Autodefinir-nos com a homes aliats del feminisme, ens converteix automàticament en feministes i ens impossibilita ser masclistes?" es pregunta Jana Pous, politòloga i activista feminista que penja contingut al seu compte Instagram (@lexnoviaboja).

Ho fa sota la idea de conscienciar la societat que en entorns 'progres' on els homes s'autoanomenen "feministes", també hi ha masclisme: "Els homes que participen en espais de militància política feminista se senten tan còmodes i tan poc vigilats, estan tan tranquils pel fet de sentir-se desconstruïts i tan convençuts que són feministes, que creuen que no poden fer res malament".
 
Pous també comparteix que a l'organització política de la qual ella formava part, es feien assemblees exclusivament d’homes sota la premissa de crear un “espai de confiança” mentre es feien les assemblees feministes no-mixtes. Un espai de confiança que, tal com explica la Jana, acabava per convertir-se en un espai on els homes feien bromes sobre les agressions que patien companyes o es lamentaven per  haver estat assenyalats de masclistes.

Els homes cisgènere poden ser feministes?  

En relació amb el paper que haurien d'assumir els homes vers el moviment feminista, la politòloga i  activista, posa èmfasi en el fet que cal diferenciar el feminisme com a ideologia del feminisme com a moviment. "Com a home pots estar d'acord amb la teoria feminista, però una altra cosa és formar part  del moviment feminista, ser feminista com a practicant". En qualsevol cas, Pous objecta que la terminologia no hauria de ser la preocupació de tot això: "Si el que vols és col·laborar en aquesta lluita com a home, t'ha de donar igual que et diguin que no et pots considerar subjecte actiu del moviment feminista”.
 
Segons Pous, el primer que ha de treballar un home en el seu procés de desconstrucció és l’àmbit  quotidià: anar a teràpia, a formacions, autoconeixer-se, prendre consciència del que fan diàriament, etc. I després, fer el mateix amb els seus amics i parar-los els peus. “I molt important també, creure’s les agredides, i no posicionar-se del bàndol dels amics agressors”, sentencia.

D’altra banda, Vicente Tatay,  psicoterapeuta d'Entre Homes, considera necessari acotar la distància que encara trobem entre el discurs  i les pràctiques dels homes que posen en qüestió la seva masculinitat. "El repte és trobar com convergir els discursos amb les pràctiques, perquè tots estem criats en el patriarcat", remarca.
 
Si ens remuntem a referents feministes històrics com bell hooks, veurem que se'ns parla de l’exigència d’establir aliances interseccionals amb altres sectors socials, per aconseguir una politització eficaç del moviment feminista. Igual que hooks, altres feministes contemporànies com Clara Serra, advoquen per la necessitat d'incloure els homes i el col·lectiu trans dins del moviment, per així assolir una societat més  justa i menys reaccionària.

El sistema patriarcal pot donar certs privilegis als homes, però els rols clàssics també els treuen moltes llibertats d'expressió performativa en l'espai públic. Al capdavall,  aquesta masculinitat clàssica, suposa per a molts un gran malestar i fracassos inevitables en l'intent de ser homes que no volen o poden ser. Per tant, igualment caldria polititzar aquest malestar masculí en clau transformadora i progressista, de la mà del moviment feminista.
 
En aquest sentit, Lil Nas X expressa a ‘Industry Baby’ que està cansat dels baby boomers que l’odien alhora que consumeixen el seu contingut, encara que sigui per criticar-lo com a artista queer:
 
“I'm done makin’ jokes 
‘Cause they got old like baby boomers 
Turn my haters to consumers” 

Per un futur de coeducació a les escoles

“El problema que tenim a les aules és que actualment l’educació per la igualtat de gènere està a la voluntat del professorat”, assegura Marian Moreno, docent i coautora del programa de coeducació  ‘Skolae’. Aquest projecte va néixer l’any 2019 sota el lema "Aprendre a viure en igualtat", amb  l’objectiu de permeabilitzar els continguts educatius a través de quatre eixos temàtics: les masculinitats  igualitàries, la prevenció de la violència de gènere, l’ús no sexista del llenguatge i la visibilització de  les dones.
 
La no obligatorietat de la coeducació a les aules de l’Estat espanyol provoca que es continuïn perpetuant els biaixos de gènere, tant en l'ensenyament com en l’abordament de les problemàtiques derivades per la desigualtat de gènere. “El més important per treballar en la construcció de masculinitats igualitàries i feminitats empoderades seria la ruptura absoluta amb estereotips de gènere”, apunta Moreno. Per això, resulta fonamental incidir preventivament amb la coeducació durant els primers anys d’escolarització.
 
Incentivar la coeducació entre l’alumnat més jove és crucial per reeixir una socialització en igualtat que  sigui efectiva a llarg termini. A banda de l’eliminació dels estereotips sexistes com a premissa inicial, “calen més homes referents que es responsabilitzin de la seva masculinitat a través d’una postura ètica”, sentencia Moreno. Seguint en aquesta direcció, la docent insisteix en el fet que l’escola ha d’assumir un paper equilibrador, perquè malauradament, “la masculinitat tradicional es pot aprendre a tot arreu: a la quotidianitat, a la televisió, a la política…”.
 
En definitiva, la implicació dels nens, homes, senyors i avis resulta imprescindible per assolir el canvi  sistèmic que busquem. Tal com defensa Clara Serra, el poder transformador del moviment feminista es perd en la mesura que excloem agents d’aquest moviment. Segons ella, els discursos excloents del feminisme més conservador, que no compten amb els homes o amb les persones trans, no posen el focus en el veritable problema contra el qual podem lluitar totes —el patriarcat.

"Si des de dins qüestionem que els homes tinguin a veure amb el moviment, estem justificant el relat de Vox de la lluita d'homes contra dones. I la lluita és per una societat més justa per tothom", aclareix Serra a una entrevista a LNE.
 
Com diu Lil Nas X, cal lluitar contra la cultura de l'odi, assimilable a la tendència excloent d’un sector del feminisme, malgrat que fins i tot els ‘haters’ acaben fent “propaganda” d’allò que odien.
 
“All these social networks and computers 
Got these pussies walkin’ ‘round 
Like they ain’t losers 
I'm the industry, baby”

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —