'Una obvietat i un decasíl·lab', d'Anna Miralpeix
Publicat el 29 de març 2021

UNA OBVIETAT I UN DECASÍL·LAB

Si dic deixo de dir.
No hi ha llistó per tanta desmesura.
 
Duc sorra a la gola que vaig escopint,
llavors de paraules niant al meu ventre,
paisatges i estones em respiren dins.
El lliscar del temps ja no m’importuna.
A cada passa 
una vida sencera.
 
Vindrà el moment propici
(per escriure).
 
Com cada any,
l’òliba xiscla amb el bon temps.

La bella possibilitat
de viure poèticament
no implica escriure res.
 

 

Anna Miralpeix ens recita Una obvietat i un decasíl·lab, un poema que ha escrit, gairebé íntegrament, aquesta setmana, quan li vam proposar des del Ddb de sortir a la secció. Els primers dos versos la van "encalçar" fa un parell de mesos, i en aquell moment els va "escriure i anotar", en paraules de la poeta. Des de llavors els havia tingut guardats, fins fa pocs dies, que va completar el poema per a la secció del diari 'Poema de la setmana'.

Una obvietat i un decasíl·lab és, doncs, la seva obra més recent, i reflecteix la situació en què es troba ara la seva autora. "El 2015 vaig publicar un llibre de poesia, però des d'aleshores que no he fet més reculls, no m'he presentat a premis, no faig gaires recitals... Sento que tinc una part de mi, la part de poeta, una mica adormida ara. No estic en el meu moment àlgid de poeta. Escric desordenadament i no trobo temps per fer la feina de poeta, que és polir el poema després de la inspiració inicial”, explica Miralpeix.

El silenci ja hi era (Associació Tapís, 2015), és l'últim poemari d'Anna Miralpeix. "Per fer la tria vaig haver de descartar-ne molts”, explica l'autora. El llibre inclou una selecció dels poemes que havia escrit fins aleshores. "Com que no havia publicat mai, vaig pensar: Quins poemes vols que vegin la llum i quedin per sempre més impresos i passin a ser del lector?", comenta Miralpeix. Un apartat del poemari només son Haikus, i la primera part d'aquest està molt vinculada al silenci. "El tema és una mica el d'ara: Val la pena trencar el silenci per dir alguna cosa? Perquè el silenci és bellesa increada, és una bellesa que ja existeix, i tu el pots trencar, però que valgui la pena. 'Encara ets a temps de fer callar el poema': així acaba l'últim vers del primer poema del llibre", assegura l'autora. El poemari també parla d'altres tipus de silencis, més incòmodes o més plaents.


Anna Miralpeix: "Sento que tinc una part de mi, la part de poeta, una mica adormida ara. No estic en el meu moment àlgid de poeta, a diferència de quan vaig treure el llibre, en què hi dedicava més temps"


Anna Miralpeix Llobet va néixer a Vic el 1979. Des de petita que va començar a escriure un dietari amb 7 anys. "Em van regalar un dietari de la Mafalda que anava tancat amb un cadenat i vaig començar a escriure i em vaig sentir molt còmode fent-ho", explica Miralpeix. A partir d'aquí, va sorgir la seva vena de poeta. "Escriure dietaris ho continuo fent. Ara tinc 41 anys i tota la vida que n'he escrit. Tinc un munt de llibretes plenes. Així com la poesia va i ve, el fet d'anar escrivint sempre m'ha acompanyat. Em reconforta molt i m'ajuda a recordar moments bonics", explica ella.

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UAB i formada en estudis musicals i de dansa, la seva vida sempre ha estat lligada a les arts i la cultura. El piano és el seu instrument. Amb ell ha obtingut diversos reconeixements per les seves interpretacions i també ha rebut premis literaris. Com a poeta, Miralpeix va obtenir el 2n Premi a la 17èna edició del Premi de Poesia Joan Duch, de Juneda, pel seu primer poemari El silenci ja hi era (Associació Tapís, 2018). El novembre de 2015 la seva obra es va incloure a la Ruta Literària d'autors contemporanis de Manlleu (Veus de Manlleu).

És coautora del llibre Quàntiques! 10 poetes joves en diferencial femení (Quark Poesia edicions, 2008), i consta a l'antologia de dones Les vacants (March Editors, 2005). El teatre tampoc no li és aliè. Miralpeix ha seleccionat i interpretat alguns espectacles teatrals, com Passatgers i Sensuals, de poesia eròtica catalana. També ha creat música per a curtmetratges, dels quals destaca Petons de Papallona, Desiderium i Les meves cinc batalles. Actualment Anna Miralpeix treballa a la Fundació Miquel Martí i Pol, i la seva feina és motivar la gent a engrescar-se amb la poesia, tant per escriure-la com per recitar-la.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —