Enric Kahn
Per Mar Grau
Publicat el 20 de maig 2021

Els ocells 

Per les vívides esquerdes del present
s'escapa la vida que sempre hem anhelat.
Com les llàgrimes acariciant uns pòmuls.
Com la sorra defugint riu avall.

I des de dalt, els ocells ens miren perplexos
parats damunt d'una paret sense fissures.
Com si fossin Déu
Com si fossin res.

"Al cel no hi han pedres, ni escletxes!"
Maleeixen els pobres semidéus,
perquè saben que al terra hi són totes
ben vives i ben presents.

- Fa anys van caure i ja s'han arrelat -

"Quina llàstima no poder volar",
penso jo.
"Quina enveja poder ensopegar",
pensen ells.

Saben que amb pedres o sense
faran camí.
Sense elles més fàcil,
però amb elles més fèrtil.

 

"Soc com una còpia (molt) barata de Superman, tot i que en lloc de dir-me Clark Kent, em dic Enric Camats i el meu pseudònim d'intent de superheroi és Enric Kahn", així és com es defineix el poeta que ens recita Els ocells, un poema que ha escrit expressament per al Diari de Barcelona

"Feia bastant temps que no escrivia poesia", confessa. L'Enric Kahn està acabant d'enllestir la seva primera novel·la i aquests últims mesos "amb tanta prosa, la poesia no sortia". Quan li vam fer la proposta, es va tornar animar a fer-ho i, "això és el que ha sortit". 

Per a ell, Els ocells és la veneració al fet de cometre errors: "Ja sé que sona molt tòpic, però, a diferència dels ocells, som uns privilegiats, quan patim cops de pedra i veiem les parets fissurades ens ensorrem, aquesta és la nostra naturalesa, després ens fem més forts, remuntem i tornem a ensopegar; la bellesa de les coses està en això". 


Enric Kahn: "Escric poesia per a poder seguir amb la quotidianitat d'una forma més lleugera i més fàcil"


Per a Kahn la poesia és la seva "via d'escapament", li serveix per desfogar-se, per treure's de damunt "les runes o la merda" del seu dia a dia, i "per a poder seguir amb la quotidianitat d'una forma més lleugera i més fàcil". 

'Biografía de un poeta perdido'

L’1 d’abril de 2019 va néixer el seu primer poemari, el seu primer “fill”, Biografía de un poeta perdido, un llibre autopublicat i editat per l'Alma Gómez. Des de llavors, l'ha anat presentant en diversos llocs i així ha pogut anar forjant el seu nom: "abans gairebé no em coneixia ningú, i ara potser sí que algú coneix un tal Enric Kahn que escriu poesia, prosa, versos, o el que sigui, però que escriu". 

I per què és un poeta perdido? Per a ell totes les persones d'aquest món estan perdudes. "Ens pensem que sabem el nostre propòsit, però realment no; potser sí que el tenim a curt termini, però un cop aquest es realitza tornem a estar perduts", conclou. Assegura que no està en contra del fet de trobar-se a si mateix, o de gaudir del camí, al contrari, però considera que també està "guai sentir-se perdut, el dubte, el caos, les errades... Per això Biografía de un poeta perdido". 

Actualment l'Enric està acabant d'enllestir la novel·la, i també ha engegat un projecte de samarretes, dessuadores, mascaretes i tasses amb frases seves. Agua Marchita és una història reflexiva que va fer el 2019, i aquest abril ha publicat la seva primera cançó amb col·laboració amb Mudo Kon Voz, un cantautor de Pamplona, titulada Líneas Torcidas

L'Enric Camats 

L'Enric Camats (Artesa de Segre, 1998) és col·legiat en Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat de Lleida, i ara està estudiant un màster de Nutrició Esportiva. Va començar a escriure poesia gràcies al TDR, el treball de recerca de Batxillerat, en el qual comparava si la poesia era equiparable al rap, analitzant mètricament i retòricament cançons i poemes. "La part pràctica consistia en fer jo una cançó de rap (riu), i va ser la primera vegada que em vaig obligar a escriure sobre un paper". "Li vaig pillar el gustet", reconeix, i des de llavors no ha parat. "Cada vegada que ho necessito acudeixo al paper i al llapis, és el meu vici, altres persones en tenen d'altres, jo tinc aquest, que dins el que cap, i de moment, és un vici sa".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —