[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Sara Sans , Celia Oliveras i Carme Castell
Publicat el 21 de novembre 2020

És evident que el Japó no ha tingut en compte que també hi haurà afició mediterrània pels Jocs Olímpics de 2021. A causa de la pandèmia, una de les mesures que volen aplicar per evitar els contagis és el silenci sepulcral de l’estadi. El Comitè Olímpic Internacional està contemplant prohibir els crits i parlar en veu alta durant les competicions olímpiques.

En la situació surrealista que vivim, s’emporta l’or que un esportista guanyi una medalla olímpica i la gent se’l miri en silenci, com si fossin al Liceu. Els crits de l’afició s’hauran de substituir per aplaudiments interminables com els que sonen a les òperes i els preus s’assemblaran molt més als que pagaries per escoltar a Pavarotti. Titulem-les "Unes Olimpíades a l’Òpera".

Un estudi de la Universitat d’Oxford diu que aquests Jocs Olímpics d’Estiu seran els més costosos registrats i podrien arribar a costar 25 mil milions de dòlars. Passat el disgust, de ben segur que Madrid agraeix no haver estat la seu escollida per celebrar els Jocs. Imagineu haver de suportar unes Olimpíades de 25 mil milions amb la nostra economia: aleshores sí que seria impossible aprovar els pressupostos. I encara més difícil hauria estat mantenir l’afició en silenci i sense alçar la veu. Només els socis del Barça, que donen al Camp Nou la fama de ser fred, sabrien complir a la perfecció aquestes mesures.


“Aquests Jocs seran els més costosos i podrien arribar a costar 25 mil milions de dòlars”


La prova de foc
I més val que siguin al Japó: si la previsió tingués un podi, serien al capdamunt. Fa una setmana, el Comitè va organitzar un simulacre d’unes Olimpíades amb coronavirus on van participar gimnastes del Japó, els Estats Units, la Xina i Rússia, dins d’un estadi que acollia a 2.000 espectadors. Tant l’afició com els esportistes van mantenir les distàncies de seguretat, tot i que el simulacre no ha contemplat esports de contacte que van més enllà de saludar-se amb el colze.

Deixant el nacionalisme enrere, aquestes falses Olimpíades no han dividit els equips en països, sinó que els països s’han dividit en dos equips: Solidaritat i Amistat. Aquests dos noms, molt populars entre classes de primària i esplais, donen forma al discurs que es vol reflectir en unes Olimpíades en pandèmia. Queda pendent de veure si, en els Jocs reals, es mantindrà aquesta actitud altruista quan estigui en joc una medalla d’or.

Totes aquestes mesures preveuen uns Jocs Olímpics sense precedents que replantegen l’esport que hem viscut fins ara. Competicions en silenci, missatges d’unitat entre països i una organització altament estudiada defineixen el nou concepte d’Olimpíades. Encara que el Japó treballi per oferir uns Jocs segurs, és impossible saber com anirà la funció. Tan sols queda esperar que s’obri el teló.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —