Itàlia és el país que més patrimoni de la humanitat recull. Segons la Unesco, un total de 58 monuments s'escampen pel territori. Una gran part del turisme se sent atret per aquest fet, i el país centra gran part de la seva activitat en l'art i l'artesania. Concretament, l'artesania es lucra molt d'aquest turisme, però també és clau dins d'altres sectors de manufactura. És una part molt important de l'economia italiana, no només per contribuir en gran manera en el PIB del país, sinó també per l'ocupació que genera. 

L'artesania, però, no només és important en l'àmbit econòmic, sinó que també en el cultural i històric. És una de les pràctiques més antigues que componen la quotidianitat de l'ésser humà, i que, encara avui dia, continua viva. 

Malauradament, aquest art es veu ofegat pels productes prefabricats i l'exigència immediata del consumidor. Els artesans no són ben valorats per la seva feina i se'ls qüestiona el seu gènere, qualitat i preu. 

En aquest context, neix la iniciativa Crafting Europe, dedicada a la protecció i revalorització de l’artesania. El projecte posa en el centre l'artesà, el seu producte i la importància d'aquesta pràctica, entesa com una manera d'explicar la història d'un poble. També té com a objectiu vetllar perquè les tècniques artesanes puguin passar de generació en generació, així com cridar i formar a nous artesans perquè el gremi no mori. 

La Constanza és cap de comunicació d’ARTEX (Centro per l’Artigianato Artistico e Tradizionale della Toscana), i ens explica de quina manera aquesta iniciativa ha impulsat l'artesania. D'altra banda, l'Ellisabetta és una artesana que ha treballat al seu taller de ceràmica, situat a Siena, des dels anys 80. La seva trajectòria ens narra els pros i els contres de dedicar-se a aquest ofici. Finalment, la Llúcia és una artesana jove, de 22 anys. Viu a Valls, on té un petit taller de ceràmica, i ens explica, des del seu punt de vista, quina és la situació de l'artesania amb el jovent.