[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Redacció
Publicat el 13 de desembre 2020

“Close Moria, Open Borders”. Un dels balcons del número 76 del carrer dels Tallers de Barcelona ho té clar i se suma als crits que reclamen l’obertura de fronteres per acollir els refugiats que fugen dels seus països d’origen en busca d’un futur millor a Europa. El camp del qual parla la pancarta, però, ja no existeix. Els incendis que el mes de setembre van arrassar-lo van deixar 12.000 persones sense sostre d’un dia per l’altre. Les autoritats gregues van preparar un camp d’emergència per acollir temporalment els refugiats afectats: es tracta del camp de Mavrovouni, a l’illa de Lesbos.

Fins ara, només 1.428 dels refugiats s’han traslladat a altres països europeus, segons un informe de les Nacions Unides. La resta, 7.517 migrants d’Afganistan i de Síria, viuen en perill. Human Rights Watch (HRW) ha alertat que poden estar en risc d’enverinar-se pel plom que hi ha al camp, que ha estat construït en un antic camp de tir militar. Els camps de tir ja acostumen a estar contaminats pel plom de les municions, explica HRW en un comunicat d’aquesta setmana. Malgrat això, asseguren que les autoritats gregues no han dut a terme una examinació correcta del territori abans de traslladar-hi els refugiats.

Mavrovouni, un camp militar actiu des del 1926

El camp de Mavrovouni es va estrenar l’any 1926 i, des d’aleshores, no ha parat d'utilitar-se fins que aquest setembre va convertir-se en la nova “llar” d’aquests milers de refugiats, expliquen des de l’organització. A més del risc d’enverinar-se, HRW també alerta que encara podria haver-hi projectils mortals i munició armamentística, que podria ferir o matar els refugiats si es pren o remou. Les imatges que ha rebut l’organisme internacional il·lustren el personal del camp buscant aquest tipus de munició un cop els refugiats ja s’hi havien traslladat.

Belkis Wille, investigadora de conflicte i crisi de HRW, va demanar a les autoritats gregues que fessin una anàlisi acurada del sòl i que en mostressin els resultats. Wille va afegir que posar milers de migrants, infants i adults, i voluntaris, en un antic camp de tir sense haver pres els passos necessaris per garantir que no estaran exposats a plom tòxic és inadmissible. Kenneth Roth, director de l'Observatori, com també es denomina HWR en català, també ho ha criticat oberament.

Les demandes de HRW es basen en entrevistes amb quatre migrants que viuen al camp, dos voluntaris, un empleat del Ministeri d’Immigració grec i quatre experts mediambientals. També s’han tingut en compte fotos i vídeos del lloc, preses amb satèl·lit. Noits Mitarakis, el Ministre d’Immigració grec, ha dit que el nou camp permanent no estarà operatiu fins al setembre de l’any que ve, dos mesos més tard d'allò que s’havia promès als refugiats.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —