L'actor madrileny Alberto San Juan.
Publicat el 13 de maig 2022

Entre un mar de llums vermelles que tinta l’escenari del Teatre Condal del color de les flames d'un incendi, Gabriel Marijuan entra despreocupat i s’asseu davant la bateria. Agafa les baquetes i les mira; les inspecciona, més aviat, abans d’acariciar els timbals amb elles. A la seva melodia s’incorporen la guitarra de Claudio de Casas, el contrabaix de Pablo Navarro i el saxòfon de Miguel Malla. I, de sobte, apareix Alberto San Juan com una presència posseïda per l'ànima fosca del Nova York de finals dels anys 30. Un inici digne de tot el desenvolupament que veurem després.

L’actor madrileny ha triat el poemari que Federico García Lorca va escriure durant la seva estança als Estats Units i Cuba entre 1939 i 1940: Poeta en Nova York. Els versos del poeta de Granada cobren vida als pulmons de San Juan i són expulsats amb fúria vers el públic com bufetades: la materialització de la lluita cos a cos sobre la que parlava Lorca a la conferència que va fer l’abril de 1932 a la Residencia de Señoritas presentant el seu poemari. Conferència a la qual també li dona veu San Juan entre poema i poema.

Durant els 90 minuts que dura l’espectacle, l’artista es desviu per a posar-se a la pell del poeta. El seu cos, els moviments, els gestos i les expressions facials: tot va a l’uníson amb els versos de Lorca. San Juan es converteix en un poeta a Nova York, o en Nova York en un poeta, com deia Lorca. I, per sobre de tot això, hi ha la veu: una veu ronca que t’esquinça la carn i se’t clava a les entranyes per a deixar-te en ple èxtasi. Una veu que passa del més profund dels udols al més imperceptible dels murmuris en segons.

La música en directe de la banda complementa el cant de l’actor a la perfecció i s’adapta a cada ocasió deliciosament: des de la dansa humida i grumosa que desprèn el frenesí de Harlem, fins a la nit obscena que impregna els carrers de Nova York d’una olor de vòmit de la qual és difícil d'alliberar-se. El quartet de músics brilla cada cop que abraça la melodia que emana dels seus instruments; Marijuan i Malla, en especial, traspassen els límits de l’encís. La banda converteix Lorca en Nueva York en un concert teatralitzat que no vols que s'acabi mai. 

L’estrena al Teatre Condal, a més, va ser única i irrepetible: uns problemes tècnics amb la llum van ocasionar que el micròfon de l’artista s’apagués més d’una vegada. San Juan, però, amb el seu carisma i la seva força escènica, va saber reconduir la situació sense cap mena de dificultat. I tot fent còmplice al públic, agafant-lo de la mà i xiuxiuejant-li a l’orella un secret que es queda entre quatre parets. I aquesta és només una mostra de la professionalitat que va acompanyar l’actor madrileny durant tota la funció. 

Partint de la base que sempre és un plaer llegir els versos de Federico García Lorca, Alberto San Juan va aconseguir fer-se’ls seus amb una explosió de sons i emocions que ens fa sortir del teatre amb les cames tremolant. Lorca en Nueva York és una experiència imprescindible que ens porta fins als límits humans del plaer mental i ens deixa amb ganes d’escoltar la veu de l’actor madrileny cada nit abans de resguardar-nos entre els llençols del llit. Ben mirat, no hi ha matalàs més acollidor que el de la sensibilitat i el talent.


 

Fitxa artística

Direcció i interpretació: Alberto San Juan.

Banda obrera:
Claudio de Casas - guitarra.
Pablo Navarro - contrabaix.
Gabriel Marijuan - bateria.
Miguel Malla - saxo i clarinet.

Il·luminació: Raúl Baena.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —