[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 27 de juny 2020

El 28 de juny del 1969, els clients del bar Stonewall Inn de Nova York es van rebel·lar contra la violència policial sistemàtica i sistèmica que patia el col·lectiu LGTBI als Estats Units. Aquests aldarulls van marcar un abans i un després per al dret de les persones de mantenir una vida digna, sigui quina sigui la seva orientació sexual i/o identitat de gènere. Arran d'aquest moviment global de conscienciació que van provocar els aldarulls de Stonewall, va néixer la celebració anual de l'orgull LGBTI.

El potencial transformador de les reivindicacions LGBTI va més enllà del que es pot aconseguir en un sol dia. Per aquesta raó, i de la mateixa manera que el mes de març es dedica a visibilitzar la lluita feminista, el mes de juny pertany a l'orgull LGBTI. S'omple d'activitats dedicades a conscienciar sobre el fet que, per arribar a la igualtat, encara hi queda molt camí per recórrer.

Dins d’aquest moviment, totes les implicades lluiten per l’alliberament del col·lectiu LGBTI, però no totes coincideixen en com ha de ser aquest alliberament. Les demostracions del 28 de juny varien, des del festival Pride BCN que se celebra habitualment a la plaça Espanya (o, aquest any tan excepcional, a Betevé), fins a la manifestació interseccional i anticapitalista organitzada per entitats com Crida LGBTI avui a Plaça Universitat.

Jordi Barbero, militant de Crida LGBTI, critica la visió del 28J com un festival apolític, patrocinat per marques d'alcohol, de roba i de viatges, i afirma que "l'alliberament no és perseguir i perpetuar el model capitalista patriarcal i heterocèntric". Barbero rebutja "l'historial de col·laboracions problemàtiques" que té el pride, i subratlla que "les empreses estan intentant fer negoci amb els nostres drets". La dissenyadora gràfica Queralt Guinart i Homs va compartir aquesta mateixa postura en una publicació a Instagram.

 

Per l’altra banda, el coordinador tècnic de l’Observatori Contra l’Homofòbia Cristian Carrer explica que "és cert que el model neoliberal d’autoritzar la lluita del moviment LGBTI per diferents eixos comercials o capitalistes l’hem de criticar. Per l’altra banda, com a observatori, hem d’estar on la gent vagi, i molta gent va al pride. Hem de treballar amb tots els recursos, tant de les mateixes administracions com de les entitats socials amb qui treballem."

En aquest sentit, la impossibilitat de realitzar el festival en condicions normals aquest any ha portat a la llum aquests problemes sistèmics. "És una oportunitat per arribar a aquests sectors que fins ara només es preocupaven d'anar al pride i no a un espai més polititzat", remarca Barbero, el qual matisa que "la Covid-19 ha aprofundit les desigualtats de classe, de gènere, ètniques i racials. Hem de ser capaces d'aprofitar això i donar-li la volta." Les reivindicacions concretes de Crida LGBTI per aquest 28J van ser presentades a la conferència de premsa de presentació de la manifestació:

 

Carrer conclou que, tant al manifest de l’Observatori com al carrer, "aquest any es posa en evidència la interseccionalitat de lluites. Hem de lluitar per la nostra expressió, però alhora hem d’acompanyar el moviment ecologista, el moviment antiracista, el moviment feminista… Compartir les lluites entre els diferents moviments contra l'opressió redueix la desigualtat en tota la ciutadania."

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —