El violinista ucraïnès Serhii Bielov ha canviat l’elegància de les grans operes per la soledat d’un banc de fusta al peu de les muralles del castell de Cracòvia. Com molts ucraïnesos va fugir de la guerra després de la invasió russa i a ell el destí el va dur fins a un centre d’acollida a la segona ciutat polaca. De caràcter inquiet, no volia estar-s’hi sense fer res i actualment és un voluntari més de l’ONG que ajuda a altres refugiats que encara avui arriben a Polònia.

A les tardes desenfunda el seu violí i amenitza el passeig dels centenars de persones que recorren la llera del riu Vistula, aliens a l’horror de la guerra. Part dels donatius que recull els envia a l’exèrcit del seu país amb l’esperança de poder tornar aviat a casa.

En una conversa amb l’ACN, Bielov ha detallat els passos del seu periple de Kíiv a Cracòvia, que va arrencar l’1 de març, molts pocs dies després dels primers atacs i bombardejos de l’exèrcit rus a l’est d’Ucraïna. Resident a Kíiv, el violinista va emprendre un camí que l’ha dut ara fins a Cracòvia, on fa quatre mesos que viu amb la seva dona i on també s’hi han desplaçat el amics amb qui va fugir.

El 3 de març, només dos dies després de creuar la frontera, Bielov va aterrar al centre d’acollida de refugiats que havia obert l’ONG Salam Lab al centre de la ciutat. Ell va ser una de les més de 4.000 persones que en només dos mesos van passar per aquest espai, una sala de teatre reconvertida per tal d’atendre l’emergència del moment.

Voluntariejant per als compatriotes

Actualment el teatre ja ha recuperat la seva activitat, però l’ONG continua operant als baixos de l’edifici amb un immens equip de voluntaris que atenen el constant degoteig de persones que segueix arribant d’Ucraïna buscant un lloc segur on viure. “La situació és terrible”, admetien els responsables de l’entitat a una delegació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament desplaçada a mitjans de juny a Polònia i Ucraïna.

Molts dels voluntaris que hi treballen són els propis ucraïnesos que van fugir en massa en la primera onada i als que ara s’ha pogut donar feina. El violinista de Kíiv és un d’ells. Els matins els dedica al voluntariat, ajudant altres compatriotes. Els rep a la porta, els indica quin és el circuit que han de seguir i els ofereix alguna cosa per menjar. “Hi havia molta feina, faltaven mans”, explica.

A les tardes, però, Bielov manté afinat el seu violí i davant la impossibilitat de pujar a l’escenari d’un gran teatre, com feia abans de la guerra, ha aconseguit que l’Ajuntament de Cracòvia li hagi atorgat un permís per fer de músic de carrer. Des de les cinc de la tarda, i fins a les nou del vespre, s’acomoda en un banc de fusta en un dels principals punts turístics de la ciutat, entre el castell de Cracòvia, l’escultura del drac de la ciutat i els jardins de la llera del riu Vistula.

Una bandera ucraïnesa l’acompanya en el seu improvisat escenari, on combina clàssics universals, com ‘Carmen’, de Bizet, amb peces de música ucraïnesa. Bona part dels diners que recull cada tarda els envia a l’exèrcit ucraïnès, confiat que aconseguirà desfer la ingerència russa. “Vull tornar quan acabi la guerra i si Espanya ens envia tancs potser podré tornar abans”, bromeja.

Per Jordi Pujolar