La crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia del coronavirus deixa una forta empremta d’injustícies i desigualtats a l’estat espanyol. Segons un estudi publicat per l’ONG Oxfam Intermón, més de 700.000 persones podrien veure’s en una situació de pobresa a l’Estat. L’entitat atribueix bona part de la responsabilitat d’aquest escenari a la precarietat del mercat laboral estatal i subratlla la paradoxa que els col·lectius amb pitjors condicions són els que han estat més necessaris durant la crisi.

Auxiliars de dependència, professionals sanitaris, missatgers de plataformes, treballadores de la llar o caixeres de supermercat “estan entre els més precaritzats i pitjor pagats”, explica Liliana Marcos, coautora de l’informe Essencials i experta en polítiques públiques i desigualtat d'Oxfam Intermón.

¿Qué hubiese ocurrido si las personas que cuidan de otras personas no hubiesen estado disponibles durante la #pandemia?

Debemos garantizar sus derechos laborales, han sido cruciales para afrontar la emergencia sanitaria de la #COVID19 #LoImprescindibleEs https://t.co/pF7jfJ9oYM pic.twitter.com/u6ky6122eM

— Oxfam Intermón (@OxfamIntermon) July 6, 2020

 

L’estudi d'Oxfam analitza com la crisi ha afectat els diferents col·lectius laborals i afirma que les persones subcontractades són “les més vulnerables”. En aquest sentit, subratlla que la taxa d’acomiadament en aquest col·lectiu de treballadors “multiplica per sis” la del conjunt de sectors.

Els professionals de la llar i de la cura són dos dels col·lectius més precaritzats, amb sous que ronden els mil euros o sense dret a l'atur, en molts casos. “No és casualitat que es tracti d'ocupacions altament feminitzades”, ha assegurat Marcos, que ha remarcat que “una de cada tres” treballadores d'aquests dos sectors viu “per sota del llindar de la pobresa”.

En aquesta línia, l’ONG denuncia que la taxa de temporalitat —la proporció de contractes temporals en relació amb el total de contractes del país— a l’estat espanyol és la més alta de la Unió Europea, “pràcticament el doble” de la mitjana comunitària. En referència a la contractació parcial, l’entitat critica que un 74 % dels contractes parcials són dones i al darrere d'aquest tipus de relacions laborals “s'hi amaguen, en ocasions, hores no cotitzades i treballades en el marc de l'economia informal”.

Mesures per combatre la precarietat

Oxfam Intermón ha proposat una bateria de mesures concretes per tal de fer front a aquest escenari de desigualtat: donar més poder de negociació als treballadors, fer “més costosa” la contractació temporal per reduir-ne l'ús, millorar les pràctiques de contractació de les administracions públiques, reforçar la inspecció laboral i reduir l'impacte que la subcontractació o els falsos autònoms tenen en la reducció de costos salarials.

Per tot això, l’ONG demana que aquesta vegada la reconstrucció es basi en la protecció i el reforç de les rendes salarials i la garantia dels drets laborals, especialment dels treballadors essencials.