-
Publicat el 01 d’agost 2022

Sevilla, Màlaga, Saragossa, València, Madrid, Barcelona… La Gira de Teatres de Pablo Alborán, tan esperada pel fandom després del recés pandèmic, està donant la volta a la península des del febrer; la nit de divendres 29 de juliol va fer parada a Calella de Palafrugell. “És un somni poder tornar a Cap Roig després de, quants? 10 anys?”, va dir el malagueny a l’inici del concert, afalagant l’entorn salvatge i realment idíl·lic que ofereix el penya-segat gironí. 

L'Alborán antic i nou en un entorn privilegiat

Des de les 19.00, les onades xocant contra les roques ja es barrejaven amb la veu d’Alborán assajant els temes de l’últim àlbum, Vértigo, durant la prova de so. Els primers assistents al festival ja començaven a arribar per aprofitar al màxim l’experiència; un vespre de retrobament amb la natura en un indret privilegiat, al castell de Cap Roig, on els grills ressonaven incessants com si fossin els teloners. 


Abans del concert estava permès fer una volta per l'entor. FOTO: Nora Muñoz Otero

Però el plat fort començava a les 22.15. Puntualment es van apagar els llums, senyal que l’espera s'havia acabat. Després dels aplaudiments i crits eufòrics, es va sentir: “Hablemos de amor. Del sol en tu espalda, del sueño que tarda en soltar la mañana. Ser tu despertador.” Assegut en un tamboret, amb peu de micro i guitarra, Alborán va donar la benvinguda amb una cançó del nou disc, Hablemos de amor.

La tendresa i sensibilitat característiques del malagueny van copsar els assistents des de la primera estrofa. Un públic tímid al principi, però que es va animar a cantar, ballar i cridar a mesura que avançava el concert. La facilitat de l’artista per explicar el que canta amb la gesticulació i la cara l’ajuden a transmetre tot el que guarda a dins.  L’emoció es va palpar especialment en els temes dels inicis de l’artista, com Desencuentro, que va aparèixer al seu primer àlbum Solamente Tú i que per a ell és especial per ser de les primeres lletres que va escriure, amb 12 anys. 



A partir de la tercera cançó es va poder apreciar l’essència d’Alborán: va interpretar Ecos, Que siempre sea verano i Tanto amb l’únic acompanyament del piano. L'atmosfera d’intimitat i tendresa es va apoderar de Cap Roig. Alguns espectadors no van poder evitar trencar el silenci amb paraules d’admiració en moments àlgids de la cançó. L’artista va donar-ho tot allargant les notes infinitament, cantant a capela i improvisant uns girs flamencs que són insígnia Alborán. 

Si la veu seva ja és prou sublim, l’acompanyament de la seva banda en directe ja “no se puedo aguantar”, com dirien a Màlaga. Veu i instruments es fusionaven en un delit musical perfecte fent evident la compenetració del cantant amb els seus companys d’escenari. Fins i tot en una ocasió va confondre la lletra en una estrofa de Castillos de Arena, però l’error va ser quasi imperceptible gràcies al recolzament dels músics. 

Interacció i sorpreses

Al llarg de les dues hores de concert, la interacció amb el públic, la seva “família”, va ser constant tal com prometia Alborán a la promoció de la Gira de Teatres: concerts íntims, de tu a tu, de retrobament després de la pandèmia i de deixar-se portar per les emocions. Així va ser també a Cap Roig. Va haver-hi un moment de confessió sobre el nou treball que està cuinant: “Crec que és el projecte més inspirador que he fet fins ara, perquè és el primer cop que faig un disc alhora que soc de gira. L’àlbum s'està fent gràcies a la tremenda emoció que em feu sentir a l’escenari. És baixar d'aquí i posar-me a escriure”. 


L'escenari de Cap Roig ple de gom a gom. FOTO: Nora Muñoz Otero

Un dels moments més emotius va arribar amb Tu Refugio, un tema del seu quart àlbum, Prometo: com ja ha fet en altres concerts, Alborán va cantar una estrofa en català: “Aguantem-nos fort la vida. Et recordo si ho oblides que hem crescut junts barallant-nos. Sense voler vam agradar-nos. I després de tot m’adono... que ja no tinc por de dir… T’adoro”. Va ser tan màgic que una dona del públic no va poder evitar cridar: “Olé tu madre!”. La barreja de cultures va ser assegurada, perquè del català es va passar al flamenc improvisant un fandango tot presumint de les seves arrels.

El cantant també va aprofitar per agrair un cop més les mostres d’afecte als seus fans: “Hi ha moltíssima gent que està seguint aquesta gira de teatres i no es perd ni un concert (es van sentir diverses veus dient, jo!). Gràcies per fer aquesta gira amb mi”. Totes les dates de la gira van ser sold-out minuts després de sortir a la venda, un èxit fulminant que li ha permès anunciar concerts de la gira per Amèrica del Sud i els Estats Units. 

Fora vergonyes 

A la recta final del concert, tothom es va mostrar més despreocupat i amb ganes de cantar les cançons. El mateix artista es va sentir com a casa permetent-se de fer broma enmig de Perdóname, provocant un atac de riure conjunt entre públic i escenari. “Algú està passant per un mal moment amorós? (moltes mans s’aixequen). Amb aquesta cançó passareu pàgina”. Així va introduir el malagueny Si hubieras querido, la cançó amb què va presentar l’àlbum Vértigo. També es va veure el Pablo Alborán més sensual movent el tronc al son de Carne y hueso.


Amb La Fiesta, Alborán es va acomiadar deixant el públic amb ganes de més, que va corejar el seu nom al crit de “otra!”, provocant que tornés a sortir. El fermall final del concert va començar amb Sobreviviré, un tema esquinçador en defensa de la dona amb què el cantant va sorprendre als premis Goya de 2020. Els assistents ho van viure tant que en els silencis de la cançó no se sentia ni una ànima. 

Festa per tancar

Pablo Alborán va demostrar el seu polifacetisme interpretant al piano, a la guitarra i, també, atrevint-se amb el ball al final. Els quasi 2.500 assistents es van aixecar del seient contagiats pel ritme de les cançons més mogudes com Tabú o el seu últim senzill, Carretera y Manta. L’ambient que es va crear no tenia res a envejar als de festivals com el Canet Rock, el Barcelona Beach Festival o el Cruïlla. 

El concert va tancar amb un dels seus últims temes, Llueve sobre mojado, que canta en col·laboració amb Aitana i Álvaro de Luna. Al final l'essència tendra d'Alborán va destacar per sobre de tot: “Una surt enamorada d’aquí”, va dir una dona mentre caminava cap a la sortida. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —