La Free Party fa referència a una cultura d’oci nocturn que se surt de l'estructura social, és gratuïta i no té “tantes regles”; i es va popularitzar a finals dels anys 80 i principis dels 90 a Anglaterra. Aquesta cultura està estretament relacionada amb el “dispositiu rave”, que és simplement el fet “d’organitzar una festa”. 

Si bé les Free Parties no existirien sense els dispositius raves, el concepte rave si que ha agafat entitat pròpia i, sovint, inclou moltes formes d’oci: des de la cultura clubbing, fins alguns festivals legals que estan lligats a la música electrònica, com per exemple Monegros.

Dins del terme rave també s’inclouen un altre tipus de festes il·legals, per exemple on algú ocupa una fàbrica abandonada i es posa a la porta a demanar diners per entrar, que dista molt de les raves organitzades pel moviment Free Party. Una rave doncs, -paraula que significa deliri- pot ser independent a la cultura Free Party.

Pablo Soria Arancón, “ravero” i doctorand a la UPF, investiga el moviment Free Party a Espanya i les raves dins d’aquesta cultura. I ho fa des de la seva experiència personal i amb un objectiu clar: canviar la narrativa dominant sobre aquest oci alternatiu.

Quin és el marc teòric de la investigació ?
Tinc un marc teòric probable: totes les cultures juvenils tenen moltes maneres d’interpretació, camins per arribar a explicar-la. Però jo no vull encara casar-me amb cap, i principalment parle dels espais liminals: eixe és el marc teòric ample dins el qual entren altres marcs.

Què són els espais liminals?
Els espais liminals són espais no jerarquitzats que estan fora de l’estructura social, com una casa okupada. Posant l’exemple de l’okupació d’una fàbrica, abans era un espai que tenia una cohesió social en el seu entorn, en el seu ecosistema social; després una multinacional la va comprar per deu o 20 anys, però ara l’han deixat abandonada i és un espai de ningú. Jo parle de com ixos espais són molt propicis per a desenvolupar un tipus de socialització divergent de l’estructura social.

Quan comencen les raves dins de la cultura Free Party?
Les raves han estat a Anglaterra des de fa 30 anys. A Catalunya, van arribar al voltant de 1995-1996 i a València una mica més tard. A partir dels 2000 és quan podem parlar d’una cultura més sòlida, per tant podem dir que tenen ja uns 20 anys d’història. La rave és per a mi el que era el Carnaval fa 200 o 300 anys. Si pensem en l’origen medieval, el carnaval era una forma de política d’oposició. En eixa època la gent rica es quedava a casa, perquè el carnaval era una 'bufa', una setmana on l'estructura social s’invertia. Inclús l’església havia de donar eixe espai de canvi perquè després les coses continuessin igual… Actualment el carnaval està completament vampiritzat pel capitalisme, d’una cosa que era completament subversiva, hui en dia s’ha convertit en elegir ‘quina disfressa em compraré enguany’.

"La rave és el que era el Carnaval fa uns 300 anys. Si pensem en l’origen medieval, el carnaval era una forma de política d’oposició. La gent rica es quedava a casa, perquè el carnaval era una 'bufa', una setmana on l'estructura social s’invertia"

Hi ha algun objectiu personal darrere de la investigació?
Jo no soc acadèmic de naixement, jo soc raver o ‘ravero’, com ho vulgues dir. Vaig començar als anys 90 assistint a festes i després en 2007 vaig començar a organitzar-les jo. Crec que la rave és la cultura juvenil que possiblement és la més criminalitzada de totes, i té a vore en eixir de l’estructura social. La investigació meua va per intentar canviar una mica la narrativa, el discurs; o almenys que hi hagi altres narratives. Simplement és una joventut que intenta fer coses i no és tan criminal. El retorn social és el motor de la investigació.

Encara organitzes raves?
Sí, tot i que ara estic anant més per lo legal entre cometes. Ara organitzarem en abril una festa amb companys de barna. L’any 2014-2015 vaig organitzar una molt gran en València i va ser un poquet un deliri, perquè va morir un gruista que estava anant a la festa. Però saps com són els mitjans de comunicació moltes vegades… van posar-ho dins de la moguda de la festa i ho van utilitzar per a criminalitzar-la. La Generalitat Valenciana va carregar contra mi i em van posar una multa de 45.000 euros que va acabar arribant a 64.000 després d’interessos i advocats. Això em va canviar la vida.

Això també ha estat un altre motor per a fer la investigació?
Sí, s’ha d'entendre que això no és un negoci, sinó que és un oci alternatiu… i que aplicar a la cultura Free Party la llei d’espectacles és una burrada, perquè tu li estàs fotent la vida a algú per sempre. No és el mateix aplicar la llei a una persona que s’ha lucrat amb això, darrere meu no hi ha cap empresa. Organitzant la festa pots guanyar 500 euros, algun cop 800, però normalment són reinvertits en la pròpia festa: per als altaveus, un generador… però no es fa pel lucre. Ningú dels organitzadors de l’escena Free Party vol fer diners.

"Per a mi, és un treball etnnogràfic i autoetnogràfic que gira al voltant d’històries de vida, i dins d’eixes històries està també la meva"

Quines són les diferències entre l’oci nocturn tradicional en una discoteca o en una rave?
Quan parles amb la gent que hi participa sempre surt el tema de la llibertat. Al cap i a la fi, una discoteca està dins de l’estructura social: hi ha un propietari, hi ha marques que s’aprofiten d’això (també en les raves hi ha marques, però no se’n fa ostentació), hi ha una estructura, una arquitectura, un edifici social construit prèviament… en la rave, o no existix o és més difusa aquesta estrcutura… hi ha jerarquies, però són més difuses. Hi ha una sensació de que pots fer el que vols, perquè ningú et farà molt de cas.

Per què creus que aquest tipus de festes estan estigmatitzades?
D’una banda, són festes on hi ha droga. El tema en les Free Parties és que la droga no s’amaga i és més evident, tot i que no vol dir que hi hagi més ni menys droga que en una discoteca. Per altra banda, està l’ocupació de terrenys, que són o privats o públics, i es fa d’una manera informal, sense avisar. També s’escapen molt del que és la racionalitat de l’home, occidental, blanc i heterosexual. En una rave s’estan dos o tres dies ballant. Hi ha una ‘coreomanía’, una catàrsi grupal. Se fiquen tots junts a ballar i quan acaba el cap de setmana ja estàn preparats per tornar a treballar, perquè s’han desfogat.

Ballar en una rave és un acte polític?
Aquest tipus de ball és més polític: ballen amb els companys en oposició a l’estructura social, que no els agrada; són joves que volen crear la seva identitat partint des de baix. L’estructura social ha estat feta pels seus pares i avis, creada des de dalt, i el que volen és no estar dins d’eixe marc i generar el seu propi. La Free Party s’oposa a les ordres de dalt, de com se suposa que t’has de comportar en la teva vida, i per aquest motiu és normal que se criminalitzen des de sempre.

"La Free Party s’oposa a les ordres de dalt, de com se suposa que t’has de comportar en la teva vida, i per aquest motiu és normal que se criminalitzen des de sempre"

Ha augmentat la criminalització arran de la rave de Llinars del Vallès del 2020-2021?
No, però crec que ara hi ha més exposició pública. Per la de Llinars, per les dones de La Peza que van canviar tota la opinió pública… Les raves, tant les de Cap d’Any com les d’agost, que sempre estan ahí, sempre han eixit en la premsa, però jo crec que l’opinió pública té tendències i, amb els algoritmes, l’exposició pública es multiplica. Són diversos condicionants que fan que ara jo estiga parlant amb tu.

Sigue la fiesta ilegal en La Peza, Granada.

¿Qué dicen los vecinos de la localidad de esta interminable fiesta? Algunos se han unido y a otros no les molesta su presencia#LaHora4E
📺 https://t.co/2z2JqzxANu pic.twitter.com/pmArYb8HM4

— RTVE Noticias (@rtvenoticias) January 4, 2023

S’ha investigat poc sobre raves.
Mai hi ha hagut investigació dins del camp de l’oci nocturn, de les discoteques, les raves i les Free Parties. A nivell periodístic tampoc hi ha hagut res en profunditat. Vaig llegir un article de Sergio C. Fanjul que ha estat lo més positiu que he llegit en premsa en 20 anys, la resta, tot criminalitzant la cultura rave. També és normal que la premsa tingui aquestes idees, perquè mai ningú ha sortit a parlar i a dir que les coses no són així, i jo m’he vist com que sóc l’únic que està investigant-ho. Això sí, en la premsa (i crec que per això tu m’estàs trucant) hi ha ganes de descobrir què hi ha darrere d’això; alçar una mica el teló i veure-ho, perquè igual no tot és el que sembla.

A l’última rave que vas anar va ser la del Sarral el passat mes de febrer. Com vas fer el treball de camp?
Vaig anar parlant amb la gent del meu cercle, més informalment… sempre dient que estava fent una investigació i mai amb preguntes molt directes o personals, perquè no volia fer entrevistes dins d’una festa, crec que no era el moment. Vaig treure contactes per fer entrevistes després i vaig elaborar un diari de camp.

"L’important no és qui ets tu, sinó com et comportes, que té molt a veure amb el fet de marxar fora de l’estructura social. En una festa estàs sotmès en els fenòmens de desindividuació que tenen a veure amb allò irracional"

Has establit un ‘perfil tipus’ de persona que participa en les festes?
El perfil principal en una rave és el d’home, blanc, heterosexual i amb una identitat de gènere molt clara. No tothom és aixina, de fet la rave reflectix molt bé lo que és la societat. Però establir perfils en una rave és molt difícil. Dins de la pròpia festa es produixen estos fenomens de desindividuació, de pèrdua de categories. Totes les categories que te fan persona en la teua vida diària (jo sóc home, valencià, tinc una discoteca…) es difuminen dins de la festa. L’important no és qui ets tu, sinó com et comportes, que té molt a veure amb el fet de marxar fora de l’estructura social. En una festa estàs sotmès en els fenòmens de desindividuació que tenen a veure amb allò irracional.

A partir de la situació de no poder sortir de festa durant la pandèmia, creus que ha canviat el públic de les raves?
La rave és algo informal i autoorganitzat, i la pandèmia ha obligat a tothom, inclús els ‘pijos’, a fer les festes d’ixa manera més informal. Però dins de la cultura Free Party no ha canviat res, la gent que anava abans és la que ve ara.

A Itàlia Meloni va presentar un allei ‘anti-raves’ a finals de 2022 que no va prosperar. Pot ser una tendència per a altres països?
La rave és sempre política. És la punta de llança de la defensa del dret de reunió informal. En 1994, en Anglaterra, van fer una llei que va fer migrar tots els Sound Systems a altres països d’Europa; al voltant del 2010 en França va estar la llei Mariani, que va “legalitzar” (amb uns requisits) les festes fins a 500 persones però va fer il·legals totes les altres festes… En Itàlia se van adonar que amb ixa llei podien atacar a activistes de qualsevol tipus i, en un sistema que ell mateix es diu democràtic, si estàs penant una reunió de 2 a 6 anys, és una barrera. És per això que a nivell europeu jo crec que no ho tiraran endavant, perquè és molt lleig per l'opinió pública europea anar en contra d’això.

En algun moment d’aquesta investigació has sentit que la línia entre festa i investigació es difonia?
Per a mi, és un treball etnnogràfic i autoetnogràfic que gira al voltant d’històries de vida, i dins d’eixes històries està també la meva. Per a mi dins d’eixes històries no hi ha fronteres, i menys en una sociologia liminal (que no està tutelada per les coordenades habituals). Jo vinc d’eixe món i ix fora, vaig a l’Acadèmia per aprendre a usar eines per a valorar el meu món. Tot i que les fronteres són molt difuses crec que he de fer d’això una fortalesa.