[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Georgina Duran
Publicat el 30 de maig 2020

Diumenge 17 de novembre del 2019, deu del matí. Marta Marrero i Martita Ortega es dirigeixen a la pista somrient. Amb la pala a la mà, saluden el públic enèrgicament. Un esclat d’aplaudiments i xiulets els retornen la salutació. Tothom és a punt, expectant pel partit que es batrà en pocs minuts al Cervezas Victoria Open de Còrdova. Les dues ‘Martes’ contra la Patricia Llaguno i l’Eli Amatriaín obren la final del World Pàdel Tour. Després vindrà el partit dels homes, cap a les 12:30. Les dues millors parelles femenines del torneig es disputaran el títol del món. En el cas de les Martes, si guanyen, serà el setè títol de la temporada.



Si vivíssim en un món utòpic, on la igualtat fos una realitat, el triomf de les dones en competicions esportives seria igual d’important que el triomf dels homes. Malauradament no és així: “Perquè una dona arribi molt amunt, ho ha de demostrar molt més que un home, perquè a l’home sempre se li suposa la vàlua”, assegura Albert Manyà, periodista de Catalunya Ràdio. Actualment, cap esport s’escapa del gran biaix de gènere que pateixen les dones des de fa dècades: menys representació als mitjans, menys recursos, menys reconeixement i per sobre de tot, sous extremadament més baixos que els dels homes, tot i jugar al mateix esport. Si bé aquestes diferències encara es mantenen en molts esports, com al futbol o al bàsquet, el pàdel és un dels pocs esports que ha aconseguit trencar amb aquesta injusta normalitat.

Segons un estudi realitzat el 2012 per l’empresa Media Sports Marketing, del Grup Mediapro, el 2006 va ser el moment en què el pàdel va començar a fer-se conegut i a obtenir una certa tirada a Catalunya. Ja durant els primers anys del boom del pàdel, el nombre de dones i homes que hi jugaven estava bastant igualat. Les dades de l’Idescat mostren com aquell any, de les 3.297 persones federades a pàdel, un 34,30% eren dones i un 65,69% eren homes.

Hi ha diversos motius de l’auge del pàdel a Espanya i de la facilitat per subscriure-hi tant homes com dones per igual. “En l'àmbit amateur, no es necessita un físic excel·lent ni una gran preparació, a diferència del tenis, un esport que demana més bona condició, sobretot per les mides de la pista”, explica Josep Lucas, entrenador i propietari del Pàdel Riudellots, obert fa 7 anys. A més, el pàdel és un esport molt social: “El fet que es necessitin quatre persones per jugar fa que la gent constantment busqui parelles diferents amb qui competir, persones amb qui s’avinguin bé” continua Lucas. “La gent té ganes de fer esport, però també de parlar, de riure i de passar-s’ho bé i això és una qualitat del pàdel que enganxa molt”.


Dels 18 mil jugadors de pàdel federats a Catalunya, un 40% són dones i un 60% homes


Al llarg dels anys, el nombre de dones i homes que juguen a pàdel s’ha anat equilibrant més, a mesura que la xifra d'inscrits ha anat creixent. En 13 anys, el nombre de jugadors federats ha pujat un 563%. Així mateix, dels més de 18 mil jugadors federats el 2019, un 40,43% eren dones i un 59,57% homes. “Aconseguir la paritat, doncs, no està tan lluny”, assegura Lucas. Aquestes xifres són molt diferentes de les del futbol, l’esport més jugat a Catalunya, en què les noies tan sols representen el 2,68% d’un total de 146 mil jugadors.

Una lesió que va obrir una nova etapa professional

El pàdel va sorgir el 1962 a Mèxic, de la mà del Sr. Enrique Concuera a la seva casa de Las Brisas, segons la Federació Internacional de Pàdel. De manera totalment espontània va crear el que seria un nou joc de pala amb una característica clarament diferencial de la resta: la paret contrària permetia que les pilotes no anessin al jardí del veí, fet que els jugadors s’esperaven que rebotés per poder-la contestar. El 1970 es va començar a practicar a Espanya a través del Club de l’Hotel Marbella. Disset anys més tard, es va constituir l’Associació Espanyola de Pàdel, i el 1997 es van unificar els regles a Barcelona, passant-se a anomenar, en lloc de paddle, pàdel definitivament.

"PIIIIP!" Comença el partit. Punts llargs i molt disputats s’entomen entre els dos equips, amb dificultats per aconseguir executar un bon servei. Van molt igualades. "¡Eh! ¡Va al medio!", avisa la Marta Marrero a la Marta Ortega. Ràpidament, la primera retorna la pilota amb una volea i guanyen el punt. Quaranta-cinc minuts de partit i tan sols van dos a dos. "¡Sigue, sigue!" Anima la número 1 a la seva companya.


Marrero en una jugada de la final

La Marta Marrero és l’actual número 1 del món per segona vegada, després de ser-ho per primera vegada el 2016. Amb una formació de tenista i amb diversos èxits com a tal: campiona d’Espanya en totes les categories, professional als 15 anys i quarta finalista del Roland Garros als 17; a més, cinc anys en el top 100 i 45 al rànquing del WTA. Malauradament, una lesió al turmell la va obligar a abandonar aquest esport. Des d’aquell moment i, concretament, des de fa nou anys, Marrero s’ha convertit en una bèstia del pàdel, amb 30 títols del WPT i campiona del món a Lisboa.

En el món del pàdel, tant els jugadors com les jugadores d’elit gaudeixen d’una gran popularitat i estan igual de ben reconeguts. Tal com assegura l’Arnau Riba, entrenador i coordinador del Pàdel Club Junior FC Sant Cugat, “arribar al top 20 del món té molt mèrit, siguis noi o noia. Avui dia hi ha molta competència”. Josep Lucas explica: “Qualsevol persona que hagi jugat mínimament al pàdel o que li interessi aquest esport, coneixerà jugadors i jugadores professionals de la mateixa manera. De fet, et diria que són més conegudes les jugadores de pàdel que les de futbol, encara que actualment està canviant perquè s’està professionalitzant més l’esport femení”.


Marta Marrero: “En el pàdel professional encara s’han de fer molts passos per aconseguir la igualtat”


Marta Marrero hi està d’acord: “Hi ha estudis que asseguren que el pàdel és un dels esports amb més equilibri entre homes i dones, i això es nota sobretot en el pàdel amateur”. Al Club Augusta Pàdel de Sant Cugat, del qual ella duu la gestió i és la imatge, el quòrum de jugadors és d’aproximadament un 50% dones i 50% homes: “El pàdel ha aconseguit l’èxit en el nombre de dones que hi juguen, però a l’esport professional encara no. S’han de fer molts passos per aconseguir la igualtat en tots els sentits”.

I el partit continua. Totes quatre juguen amb força, amb ràbia, amb molta competitivitat, però també amb una gran tècnica i estratègia. La pista de pàdel blava es troba al centre del gran Palau d’Esports Vista Alegre de la capital cordovesa. Envoltada per un públic atent i ansiós que no perd de vista la bola. Malgrat ser ple hivern, no fa fred. Els cops de pala i els crits de les jugadores ressonen per tot l’estadi, i destaquen per sobre la fina remor de la gent, que comenta el partit a cau d’orella. El silenci es trenca cada vegada que es marca un punt, moment en què esclaten aplaudiments, somriures i més xiulets.


Desigualtat, malgrat tot

“El pàdel és l’esport més practicat per dones a Espanya i el segon per homes. En 10 anys estarà per tot Europa”, explica Paquito Navarro, el millor jugador de pàdel d’Espanya i tercer del món, en una entrevista a El Periódico. La popularitat d’aquest esport entre els dos gèneres no deixa enrere el fet que les dones, als tornejos oficials, tinguin més dificultats i desavantatges a l’hora de competir i convertir-se en les millors.  

Des de l’experiència de la Marta Marrero, arribar a ser la número 1 del món per segona vegada no ha estat fàcil: “Ha costat, òbviament. Han sigut moltes hores de dedicació i esforç constant”. Així mateix, però, assegura que no ha tingut les mateixes opcions: “La competitivitat en el circuit masculí és superior que en el femení, hi ha més parelles en els quadres de preprèvies i prèvies. En aquest sentit, les noies no tenim les mateixes oportunitats, ja que no juguem els mateixos tornejos, sinó que juguem menys proves que els nois”.  


Marta Marrero: “Pel que fa als premis monetaris, les dones cobrem una tercera part que els homes”


I és més, dels deu primers jugadors masculins actuals del rànquing del World Pàdel Tour, el 60% dels que estan en edat de tenir fills, tots en tenen menys un. Per altra banda, respecte les 10 primeres jugadores del rànquing WPT, de totes les que poden tenir fills, absolutament cap d’elles en té. Aquesta és tan sols una petita mostra del que han de sacrificar les dones, sobretot a nivell personal, per arribar a les mateixes posicions que els homes i poder-les mantenir. Així mateix, poder viure només del pàdel per elles sovint no és una opció viable: “Pel que fa als premis monetaris, cobrem una tercera part que els homes”, assegura la Marta Marrero. En el seu cas, a part de competir i ser la número 1, també té altres fonts d’ingressos, com per exemple el Club Augusta Pàdel.

S’acosta el final. Una hora i quaranta minuts de joc després, les Martes fan el punt definitiu: una bola de Marrero llençada amb força a la cantonada, entre vidre i vidre, fa impossible que la rival la retorni. "PIIIIP! Final del partit!" Després d’una dura disputa, les número 1 es declaren vencedores, amb un  6-2 i 6-0, i amb molt més esforç del que realment deixa veure el marcador. El públic esclata en aplaudiments i s’aixeca. "Quin partidàs!" El càmera entra corrents a la pista i fa un primer pla de les número 1 abraçant-se emocionades.

“Avui dia, el pàdel femení omple els estadis igual que el masculí”, assegura Marrero. I és ben cert, però la lluita no s’acaba aquí. Tal com diu Albert Manyà, de Catalunya Ràdio: “La igualtat arribarà el dia que una dona mediocre arribi, amb la mateixa facilitat, al mateix nivell de poder i de reconeixement que un home mediocre”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —