La dita diu que no s'ha de jutjar el llibre per la seva portada. Si es parteix de la premissa que les portades inclouen el títol, l'autor i algun tipus d'ornamentació, de raó no n'hi falta. Però no sempre ha estat així. Del 1800 cap enrere, les portades eren un tros de paper o de pell i res més, perquè la màgia començava obrint la tapa.

Les contraportades es decoraven amb la tècnica del paper d'aigües, o papier marbré en francès, aconseguint unes sanefes irregulars i acolorides. De llibres així ja no se'n troben ni a les biblioteques ni a les llibreries. Només en un petit negoci del barri Gòtic, encara arrelat al passat: Papirum.

Una passió portada d’Itàlia al Gòtic

"Una botiga dedicada a l'escriptura a mà". Això és Papirum, on es ven llibre blanc per escriure. Ni la Dolors Crespo ni el Flavi Titi, mare i fill i propietaris de la botiga, aconsegueixen trobar una paraula que defineixi el seu negoci. "Va néixer simplement per amor al llibre, als utensilis per escriure i a les coses boniques", assegura la Dolors al Diari de Barcelona, qui va inaugurar Papirum el 1981 per un impuls i una passió: "Estimem el que fem i a sobre ens dona diners per viure", afegeix.

Aquesta sensibilitat de la Dolors pel paper enquadernat amb pell és una herència italiana: "Mentre vivia a Itàlia vaig descobrir el món del paper decorat a mà. Me'n vaig enamorar i vaig dir: 'això ho he de saber fer'". La seva obsessió va arribar fins al punt que, un cop ja a Barcelona i amb 30 anys, va decidir tornar a Itàlia a la recerca d'un llibre que expliqués la tècnica, ja que entre els artesans hi havia cert recel per revelar-ne els trucs. De la Biblioteca Nacional de Florència la van redirigir a la Sormani de Milà; i allà va trobar el manual que buscava, escrit l'any 1780.

Negoci creat de l’amor

El paper d'aigües o paper jaspiat s'elabora a partir d'una tècnica d'impressió ancestral i complexa, que els turcs van portar a Europa des del Japó. La matèria primera és una gelatina extreta d'alga marina que es processa per aconseguir un líquid viscós, el qual permet mantenir el color en suspensió mentre es fa el dibuix artesanal. La Dolors va trigar dos anys a perfeccionar la tècnica i de manera autodidàctica: "Ho vaig fer a partir d'assaig i error amb eines que jo mateixa vaig construir", explica.

La passió va esdevenir ofici quan la Dolors es va decidir a obrir Papirum, on venia els seus papers decorats a mà que embellien les contraportades de llibres enquadernats amb pell. Segons mare i fill, "aquest paper és l'essència de la botiga". De fet, a la imatge de les bosses de la botiga apareixen els estris emprats.

"Als inicis, els botiguers em preguntaven com m'anava, i quan els deia que tot bé em deien: ah sí? S'estranyaven.", assegura la propietària. Al començament la gent no entenia què era Papirum, però amb els anys s'ha fet un lloc entre les botigues de referència a Barcelona: "Venen senyores de Pedralbes a comprar paper florentí perquè no hi ha ningú que el vengui".

Una passió heretada 

Fa 12 anys que la Dolors ha abandonat l'afició del paper d'aigües, però voldria reprendre-ho per ensenyar el seu fill, el qual pràcticament s'ha criat a la botiga observant com la seva mare treballava: "La cosa sembla fàcil, però quan t'hi poses...", riu el Flavi.

Ell ha combinat durant 13 anys la feina a la botiga amb altres professions, però té un vincle tan especial amb Papirum que vol aprendre la tècnica del paper per comprometre's-hi encara més: "No és només vendre, és transmetre el que estàs venent i saber-ho explicar", afegeix.

L'única joia que queda

Pel que fa a la clientela, "la botiga sempre ha funcionat molt bé", afirma la Dolors amb seguretat. "Quan una persona va caminant pel carrer i troba una botiga així de particular, es queda meravellat", afegeix el Flavi, tenint en compte que l'huracà de les grans marques ha devastat molts negocis de barri. De fet, el carrer Baixada de la Llibreteria ha quedat envaït per botigues de souvenirs, però Papirum s'hi manté, 40 anys després.

Tot i que sempre ha tingut una bona afluència de públic, la botiga va experimentar un boom a partir de les Olimpíades del 1992, quan Barcelona va començar a massificar-se de turistes. També reben molts clients joves, els quals entren amb els seus pares atrets per l'estètica de la botiga que els recorda la biblioteca de Harry Potter.

Per a la Dolors i el Flavi és essencial la interacció amb el client, a qui intenten transmetre la passió per la botiga. "D'anècdotes te'n podria explicar 30.000, però una que em va marcar va ser quan un noi jove estranger em va dir: 'Quan em mori vull que m'enterrin aquí'. Encara quan ho explico se'm posa la pell de gallina", explica la Dolors, amb la veu entretallada i els ulls humits.

La botiga la frequenten també alguns amants de La Sombra del Viento de Carlos Ruiz Zafón; Papirum conserva la mateixa ploma que surt al llibre, un model dels anys 90 de la ploma Montblanc Meisterstuck tan desitjada pel protagonista, Daniel Sempere. En els inicis de Papirum es venien moltes plomes Montblanc, i els propietaris han conservat l'última que va quedar per a exposar-la. 

Ornamentació importada d’arreu el món

A més, entrar a Papirum és com fer un viatge en el temps. La propietària sempre ha respectat l'estètica que ha tingut la botiga des del primer dia, i cada detall et recorda a èpoques passades. Inclús la manera d'embolicar els productes es fa de manera tradicional: "La botiga s'ha quedat en l'estil del segle XIX. De fet, jo mateixa hauria d'haver nascut el 1800", riu la Dolors.

La propietària volca tota la seva ànima en la botiga fins al punt de viatjar a les fires de Frankfurt, Birmingham, Milà o París a la recerca d'objectes originals i d'època. També es cuida d'ordenar minuciosament l'aparador, barrejant els articles en un aparent desordre perfectament planificat: "El més important és que està fet amb amor".

De fet, un grup de l'escola d'aparadoristes es va interessar per qui feia l'aparador. Quan la Dolors va dir que ho feia ella mateixa i que mai havia estudiat aparadorisme es van quedar impressionats. "La professora va utilitzar el meu aparador com a exemple de com ho han de fer els alumnes, perquè és dinàmic", segons la propietària.

Una botiga amb ànima

Amb el pas dels anys, Papirum ha rebut diverses ofertes per obrir franquícies en altres ciutats, i aquesta ha estat sempre la resposta de la Dolors: "Ni parlar-ne!". La propietària creu que així es perdria la peculiaritat que fa que la botiga del barri del Gòtic sigui especial: "No hi ha cap botiga com aquesta, i ens ho diu gent de Nova Zelanda, d'Austràlia, del Brasil, del Canadà". Els propietaris estan convençuts que els seus clients perceben que Papirum té ànima, i que això els motiva a tornar-hi.