París es torna a vestir de gala pels Jocs Paralímpics: a qui cal seguir? - Diari de Barcelona
Guia
París es torna a vestir de gala pels Jocs Paralímpics: a qui cal seguir?
La ciutat francesa acull la cita mundial des d’avui i fins al 8 de setembre
Finalitzats els Jocs Olímpics de París 2024 la ciutat francesa no atura l'activitat esportiva. França acull des d’avui i fins al diumenge 8 de setembre la dissetena edició dels Jocs Paralímpics. 4.400 atletes es congregaran durant 11 dies a París per representar els seus països i lluitar per pujar a l’Olimp.
En total 22 esports, la majoria d’ells una adaptació dels Jocs Olímpics; però també hi ha dues modalitats exclusives de la cita paralímpica: les botxes i el golbol. A banda, podrem veure esports com el bàsquet en cadira de rodes, atletisme i natació adaptada o tenis en cadira de rodes.
Espanya estarà representada per un total de 150 esportistes (139 amb discapacitat i 11 persones de suport que actuaran com a guies en diverses proves), dels quals 29 són catalans, la comunitat autònoma amb major representació. La delegació espanyola, que en sumar tècnics metges, mecànics i organització arriba a les 258 persones, augmenta lleugerament la participació que va tenir a Tòquio l’any 2021. A la ciutat japonesa s'hi van desplaçar 142 esportistes i 229 persones en global.
Quins esportistes espanyols cal seguir?
En les últimes edicions, Espanya ronda al voltant de les 40 medalles (36 a Tòquio, 31 a Rio i 42 a Londres). Enrere queden els anys 90 on la delegació espanyola va superar els 100 metalls (107 a Barcelona, 106 a Atlanta i 106 a Sydney). La cap d’expedició, Silvia Mansilla, es mostra optimista: “La intenció és sempre millorar els resultats. Intentarem estar entre els deu primers”. Mansilla, però, assegura que no és una cosa que els obsessioni: “Arribat el moment els esportistes ho faran el millor que puguin”, explica al Diari de Barcelona.
La delegació espanyola compta amb diferents atletes contrastats amb opcions de pujar al podi per aconseguir superar les 36 medalles de Tòquio 2021 i somiar a apropar-se a les 42 de Londres 2012. La llista s’ha de començar per Teresa Perales. Amb un total de 27 metalls és l’esportista espanyola que més vegades ha pujat al podi d’uns jocs olímpics o paralímpics. La nedadora, que competirà en la modalitat S2, viurà la seva setena cita paralímpica.
Encara a la natació destaquen dos noms més. D’una banda, Marta Fernández, que arriba amb el cartell de ser l’esportista que més medalles es va penjar a Tòquio. Tot i ser els seus primers jocs paralímpics, la burgalesa va aconseguir un or, una plata i un bronze al Japó. L'altre nom és el de Toni Ponce. Actual campió del món als 100 metres braça S5 i subcampió als 200 metres estil SM5, buscarà el seu primer or paralímpic.
Marta Fernández (esquerra) i Toni Ponce (dreta). Font: Comitè Paralímpic Espanyol
A l’atletisme hi ha Adiaratou Iglesias. L’actual campiona del món als 200 metres i subcampiona als 100 metres buscarà, com a mínim, igualar els registres de la passada edició, on es va penjar l’or a la modalitat de 100 metres i la plata als 400. També cal destacar Yassine Ouhdadi. L’atleta va batre el rècord d’Europa als 5.000 metres en els darrers Jocs Paralímpics. A més, és l’actual campió del món en aquesta modalitat.
Adiaratou Iglesias (esquerra) i Yassine Ouhdadi (dreta). Font: Comitè Paralímpic Espanyol
Alfonso Cabello és un altre dels noms destacats de la delegació espanyola. El ciclista cordovès arriba com a campió paralímpic a la prova del quilòmetre i ha sumat medalles en les últimes tres edicions. Cabello ha arribat a competir en proves contra ciclistes sense discapacitats, tot i no tenir mà esquerra.
Finalment, l’últim nom a remarcar és el de Daniel Molina. El triatleta pot presumir de ser cinc vegades campió del món. Fins als 22 anys competia en natació, però un accident de moto li va fer perdre la cama dreta i va decidir canviar l’aigua per la pista. Molina buscarà a París el primer or paralímpic.
Alfonso Cabello (esquerra) i Daniel Molina (dreta). Font: Comitè Paralímpic Espanyol
Entre tots els presents a la vila paralímpica es respira un ambient molt familiar. “Em recorda molt Londres 2012. La gent està molt contenta”, comenta Mansilla. La cap d’expedició, a més, destaca no només els atletes, sinó també tots els voluntaris i voluntàries que estan ajudant en aquest procés de preparació. “Són l’últim graó, però sense ells seria molt complicat organitzar-ho tot, també se’ls ha d'agrair la seva tasca”, explica.
El debut en uns Jocs Paralímpics
Dels 139 esportistes discapacitats que formaran part de la delegació espanyola que viatja a París, 43 debutaran en una cita paralímpica. Els nervis s’apoderen en els dies previs abans de viatjar a la ciutat francesa. És el cas de Fiona Pinar. L’atleta, que competirà als 100 i 200 metres T64, explica al DdB que es desperta a mitjanit repassant les tècniques de la competició o pensant que ja és a la pista. Pinar afegeix que ha hagut d’anar al fisioterapeuta pels nervis, els quals li han generat una tensió a l’esquena.
L’esportista nascuda a Ripoll va patir un accident esquiant el gener del 2022, que li va causar una amputació del peu dret. Des d’un primer moment a l’UCI l’atleta admet que ja va pensar a anar a uns jocs paralímpics, però en aquell moment els metges la van advertir que fins que no completés la recuperació no podria fer esport.
A finals del 2023, Fiona Pinar va aconseguir comprar-se la seva primera pròtesi. El primer pas per ser a París. El procés no ha estat fàcil: en pocs mesos la catalana ha hagut d’aprendre a córrer amb pròtesi, amb els obstacles que comporta. “Ha estat com una muntanya russa, quan no em lesionava, se’m trencava”, admet Pinar.
Tot i la poca preparació, les bones marques de l’esportista la van fer entrar al grup de promeses paralímpiques Generali Atletisme. L’atleta catalana té molt clar quin és el seu objectiu a París: “Ara vaig a viure l’experiència, però en quatre anys no em conformaré amb menys d’un or”.
Qui també debutarà en una cita paralímpica és Dani Ferrer. El nadador badaloní pateix una paràlisi cerebral. De petit va començar jugant a futbol, però els metges li van recomanar la natació per la seva malaltia. El que en un inici va començar sent rehabilitació per consell mèdic, amb el temps l’ha acabat portant a París 2024.
Ferrer admet al Diari que es troba nerviós, però que arriba amb moltes ganes i il·lusió. “Viure això sent tan jove és una gran experiència, és l’esdeveniment més gran per a un esportista”, explica el badaloní. Competirà en cinc proves (50 lliures, 50 esquena, 50 braces, 200 lliures i 150 estils) on es marca l’objectiu d’intentar arribar a totes les finals. Un cop estigui entre els 8 millors, el català assegura que vol “gaudir de l’experiència i intentar donar el màxim per treure un bon resultat”. Això sí, “sense cap pressió”.
Per ser a París cal recórrer un llarg camí, però també fer front a diverses despeses econòmiques. Pinar confirma que la federació cobreix gran part dels diners necessaris per poder anar a les competicions que després donen plaça als Jocs Paralímpics. A més, aquest organisme també els paga el viatge a París; tot i que “només a tu, ni a entrenadors ni a familiars”, puntualitza l’atleta catalana.
El retorn a la normalitat
Alguns esportistes debuten i altres volen a la ciutat francesa amb l’objectiu de viure l’experiència completa d’uns Jocs Paralímpics. Tòquio va estar marcat per la pandèmia de la Covid-19. L’atleta madrilenya Alba García descriu al Diari de Barcelona com ho va viure: “Va ser molt bonic, però a l’hora dur. Estadis a porta tancada, sense pràcticament poder-te comunicar amb els companys o no poder sortir de la vila per visitar la ciutat”. Ara, a París 2024, vol viure l’experiència sencera. A més, admet estar amb “moltes ganes i il·lusió que arribi el dia”, per treure’s els nervis de dir: “Ja he competit”.
García, que competirà als 100 metres i a salt de longitud, es marca l’objectiu “d’arribar en la millor forma possible i donar-ho tot a la pista”. “Tots els esportistes que anem a París somiem amb aquella medalla, sigui del color que sigui, però si ho fem el millor que sabem fer no ens podrem retreure res”, conclou l’atleta madrilenya.
