-
Per ACN
Publicat el 01 de setembre 2023

El Parlament recorrerà la llei d'habitatge espanyola al Tribunal Constitucional (TC). La iniciativa s'ha pogut aprovar gràcies als vots d'ERC i Junts –els impulsors de la proposta- i la CUP, mentre que PSC i comuns hi han votat en contra i Vox, Cs i el PPC s'hi han abstingut.

El Consell de Garanties Estatutàries ja va emetre un dictamen on apuntava que part de la llei vulnera competències catalanes. La consellera de Territori, Ester Capella, ha intervingut al ple per explicar que el Govern de la Generalitat obrirà converses amb el govern espanyol per abordar la invasió competencial de la norma.

Retrets entre ERC i Junts

Durant el debat Junts i ERC s'han dirigit diversos retrets creuats. La portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales, ha recriminat a ERC la "incongruència" de votar a favor de la llei al Congrés però que ara, en canvi, se sumin a portar-la al TC i ha afegit que "si Junts no hagués mogut fitxa ningú no hauria fet res". En la mateixa línia, ha criticat que el Govern no hagi decidit interposar un recurs d'inconstitucionalitat ell mateix.

D'altra banda, també ha advertit que Junts "mai aprovarà res que no respecti l'autogovern". "Els que vulguin els nostres vots, ara que estan tan sol·licitats", ho haurien de saber", ha subratllat, i ha assegurat que no hi haurà mai una bona llei per a Catalunya "que es legisli des de Madrid i no en clau catalana".

El republicà Pau Morales, al seu torn, ha posat en valor els avenços que es va aconseguir en la negociació de la llei amb el govern espanyol però ha lamentat que es van trobar "molt sols tot i haver-hi més diputats independentistes al Congrés". Morales ha argumentat el vot a favor a la norma per blindar els avenços socials i ha explicat que si la llei s'hagués tombat directament s'hauria perdut "una oportunitat única".

A més, ha acusat Junts de "posar en perill avenços socials" i ha afirmat que la defensa de la sobirania "no pot ser una excusa per preservar models caducs" perquè "fa mal a la causa que es diu defensar".

PSC i comuns critiquen les "excuses" de Junts i les "contradiccions" d'ERC

Tant el PSC com els comuns han retret a ERC i Junts la seva iniciativa. La socialista Eva Candela ha suggerit que l'argument de la invasió competencial que utilitza Junts "no és l'únic que tenen".

A més, ha admès que l'ha "sorprès" la posició d'ERC, els ha advertit que amb aquesta postura "s'afegiran a governs d'altres comunitats autònomes del PP que volen que la llei sigui inconstitucional" i els ha convidat a llegir el vot particular que acompanya el dictamen del CGE.

En la mateixa línia, el portaveu del grup parlamentari dels comuns, David Cid, ha criticat que ERC vulgui ser "a missa i repicant". "O s'acorda una llei d'habitatge i es vota al Congrés o es recorre al TC, les dues coses a la vegada no poden ser", els ha dit.

A Junts, en canvi, els ha retret que vulguin "tapar les seves diferències ideològiques amb l'excusa de les competències" i ha assegurat que el partit el que pretenia era "carregar-se la regulació del preu del lloguer i la protecció de vulnerables davant de desnonaments".

La CUP demana més accions en defensa de l'habitatge
La diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha argumentat el vot a favor dels anticapitalistes per poder presentar el recurs tot i que ha admès que per a ells no és "la millor resposta" davant dels nombrosos recursos que el govern espanyol ha interposat contra els regulacions catalanes a l'habitatge.

Així, ha plantejat que el que caldria és respondre als recursos amb una nova llei que, per exemple, declarés tot Catalunya com una zona tensionada. Una segona proposta que ha llançat a l'aire és convocar una consulta popular perquè la ciutadania es pronunciï a favor o en contra de limitar els fons voltors a Catalunya. "El que cal és una sacsejada a la taula i fer propostes agosarades: si no volen caldo, dues tasses", ha resumit.

Abstenció de Vox, Cs i el PPC

Vox, Cs i el PPC s'han abstingut a la votació del recurs. Tots tres grups van votar en contra de la llei d'habitatge espanyola, però també han matisat que no volien posicionar-se a favor de la proposta dels independentistes.

Així, la diputada de Cs Noemí de la Calle ha remarcat que no seran "còmplices del cinisme de Junts", mentre que Daniel Serrano (PPC) ha recordat que els arguments pels quals s'oposen a la llei no són els mateixos i ha afirmat que no volen "entrar al seu joc".

Capella assegura que defensar l'autogovern no posa en risc cap dret. La consellera de Territori, que ha demanat intervenir al ple, ha explicat que el Govern obrirà converses amb l'executiu espanyol per abordar la invasió competencial. A més, ha defensat que la Generalitat és l'única administració de tot l'Estat que ha obert els tràmits per iniciar el procediment de contenció de rendes i ha subratllat que aquesta norma de moment "encara no s'està aplicant".

Capella ha insistit que defensar l'autogovern "no posa en risc cap dret" i ha insistit que des de Catalunya s'utilitza "totes els eines a l'abast" per garantir els drets de la ciutadania.

Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ja va dictaminar que diversos articles de la norma són inconstitucional perquè vulneren competències catalanes en matèria d'habitatge i urbanisme, així com el principi d'autonomia financera.

Aquest dictamen del CGE era el pas previ perquè el Parlament pogués debatre si interposar un recurs d'inconstitucionalitat o no. Un cop rebuda la resolució de l'òrgan, tant ERC com Junts van demanar a la Mesa que es pogués votar aquesta possibilitat.

Concretament, el que els dos grups parlamentaris volien que es recorregués i que el Parlament ha acabat aprovant són els articles 2 (finalitats de les polítiques d'habitatge), 15 (dret d'accés a l'habitatge i ordenació territorial i urbanística), 16 (habitatge protegit), 17 (habitatge assequible incentivat), 18 (declaració de zones de mercat residencial tensionat), 27, 28, 29 (parcs públics d'habitatge), la disposició transitòria primera (habitatges qualificats amb algun règim de protecció pública abans de l'aprovació de la llei), la disposició transitòria segona (objectius del parc d'habitatge destinat a polítiques socials) i la disposició final setena (títols competencials).

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —