El VIH (Virus d'Immunodeficiència Humana) ha estat rodejat de mites i desinformació al llarg dels anys, i malgrat els avenços científics notables en la seva comprensió i tractament, aquestes creences errònies continuen propagant-se. Amb l'objectiu de posar de relleu els desafiaments que han d'afrontar les persones afectades pel VIH i la persistència de la lluita contra la discriminació, i la celebració del Dia Nacional de Conscientització sobre el VIH, us portem un llistat d’11 mites. Hem comptat amb l’ajuda de Joaquim Roqueta, president de Gais Positius, i l’experta en malalties infeccioses, la Dra. Marta Herrero. A través d'aquesta desmitificació, aspirem a promoure l'educació, la comprensió i l'empatia, així com a contribuir a la lluita contra la propagació del VIH i al benestar de les persones afectades per aquesta malaltia.

1. La Sida i el VIH són el mateix?
El VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana) i la SIDA (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida) no són el mateix, però estan estretament relacionats. El VIH és el virus que causa la infecció, mentre que la SIDA és l'etapa avançada de la infecció pel VIH en què el sistema immunitari es debilita significativament; és quan les defenses CD4 es troben per sota de 200. És important entendre que la SIDA és una conseqüència de la infecció pel VIH. El tractament antiretroviral eficaç pot mantenir el VIH sota control, prevenir la progressió a la SIDA i permetre que les persones portadores del VIH tinguin una vida saludable i normal. La discriminació basada en la infecció pel VIH o la SIDA és inacceptable i contraproduent per a la salut pública i la societat en general. És crucial educar-se sobre aquestes qüestions per combatre els mites i els prejudicis associats amb aquestes condicions de salut.

2. El VIH és una malaltia exclusiva de la comunitat LGTBI, de persones consumidores de drogues i persones que exerceixen la prostitució?
El VIH pot afectar qualsevol persona, independentment de la seva orientació sexual, estil de vida o ocupació. La transmissió del VIH està relacionada amb pràctiques de risc, com el sexe sense protecció o compartir agulles, i no està limitada a cap grup específic. És cert que en els primers temps de la pandèmia del VIH, algunes pràctiques de risc van estar més presents en certs col·lectius, com persones amb diverses orientacions sexuals o consumidors de drogues injectables. No obstant això, a través de la investigació i l'educació, s'han desenvolupat estratègies efectives per prevenir la transmissió del VIH en totes les comunitats.

És important destacar que s'ha treballat per conscienciar i educar les persones sobre la prevenció de la infecció pel VIH. Les pràctiques preventives i de reducció de risc, com l'ús de preservatius i la utilització de la profilaxi preexposició (PrEP), són efectives per prevenir la transmissió del VIH. A més, l'educació sobre la reducció de riscos en el consum de drogues i la prevenció de la transmissió del VIH ha estat fonamental per reduir la propagació del virus entre persones consumidores de drogues. Aquest enfocament ha estat implementat amb èxit en àmbits com les presons, on es proporciona material injectable net per evitar la transmissió.

Cartell informatiu sobre el VIH / Cedida al Diari per Gais Positius

3. Els pacients de VIH es poden detectar per la seva aparença física?
Aquesta creença és completament incorrecta. Les persones amb VIH poden tenir un aspecte totalment saludable i semblant a qualsevol altra persona. L'aspecte físic no és un indicador gens fiable per determinar si algú té el virus. El VIH pot afectar persones de tota edat i aspecte, i molts pacients que viuen amb VIH mantenen una bona salut gràcies als tractaments antiretrovirals i a les cures mèdiques actuals. Només en un estat avançat podria tenir un aspecte més malaltís.

4. El VIH es transmet per qualsevol contacte físic amb un pacient, per compartir gots, per compartir coberts, roba...
El VIH no es transmet per mitjà de contactes quotidians com aquests. El virus es transmet principalment a través de tres vies: relacions sexuals desprotegides amb una persona que ja té el VIH, compartir material injectable amb agulles contaminades i, en el passat, de mare a fill durant l'embaràs, part o lactància, tot i que aquesta última via és ara pràcticament eliminada amb les tècniques mèdiques actuals. És essencial comprendre que hi ha mesures efectives de prevenció disponibles, com l'ús de preservatius, la profilaxi de preexposició (PreP) i altres formes de protecció. La transmissió a través de relacions desprotegides amb una persona que ja té el VIH es pot evitar si el pacient fa el tractament correctament, que tornaria el virus indetectable i intransmissible. Per això és tan important la importància d'un diagnòstic precoç. A Espanya el 47,6% dels diagnòstics són tardans, és a dir, amb la malaltia avançada amb CD4<200 o amb SIDA, i s'ha de conscienciar a la població perquè es facin proves periòdicament.

5. Si una dona té VIH el seu fill neix amb VIH?
El VIH ja no és una condemna automàtica per als nadons nascuts de mares amb el virus. Abans, quan no es tenien protocols específics de prevenció i tractament, hi havia la possibilitat que una dona amb VIH pogués transmetre el virus al seu fill durant l'embaràs, el part o la lactància. Tanmateix, gràcies als avenços en la medicina i la recerca, en els països desenvolupats es realitza una prova del VIH (una serologia) a les dones embarassades i s'estableix un protocol de tractament i prevenció. Amb l'ús adequat de la medicació antiretroviral durant l'embaràs i el part, així com amb la decisió d'alimentar el nadó amb fórmula en lloc de llet materna, la transmissió del VIH de mare a fill es pot reduir significativament i fins i tot evitar del tot en molts casos. Aquest és un exemple dels avenços mèdics que han permès canviar el rumb de la transmissió vertical del VIH i protegir la salut dels nadons nascuts de mares amb el virus.

6. El sexe oral evita la transmissió del VIH?
El sexe oral, en general, no és considerat una pràctica de risc significatiu per a la transmissió del VIH. Les pràctiques sexuals que impliquen penetració anal o vaginal desprotegida són les que presenten un major risc de transmissió del virus. La mucosa anal és més delicada i propensa a les llacunes, cosa que podria augmentar el risc de transmissió durant la penetració anal desprotegida. D'altra banda, la penetració vaginal i la pràctica de sexe oral no són considerades principals vies de transmissió del VIH, especialment si no hi ha presència de lesions o úlceres a les àrees genitals. Tot i que el sexe oral pot comportar un risc molt baix de transmissió, sempre és aconsellable utilitzar precaucions com preservatius o barreres de protecció, sobretot en cas de tenir parella sexual amb VIH o desconeguda. També perquè es poden contraure altres ITS com la gonorrea, l'herpes, la sífilis... És fonamental basar-se en informació precisa i actualitzada per prendre decisions informades sobre la salut sexual.

7. Tota persona amb VIH desenvoluparà SIDA?
Aquest és un mite que no té fonament en la realitat mèdica actual. Amb els avenços en el tractament de la infecció pel VIH mitjançant antiretrovirals, és possible controlar eficaçment la replicació del virus i mantenir la càrrega viral a nivells indetectables. Aquesta teràpia antiretroviral no només millora la qualitat de vida de les persones amb VIH, sinó que també ajuda a mantenir les defenses del cos altes i prevenir la progressió a la SIDA. La idea que totes les persones amb VIH desenvoluparan SIDA és incorrecta i desactualitzada, ja que el tractament adequat pot permetre una vida saludable i benestar a les persones amb VIH.

8. Rentar-se després de mantenir relacions sexuals desprotegides protegeix de la transmissió del VIH?
No importa si una persona es neteja immediatament després de l'acte sexual; això no prevé la possible transmissió del virus si s'han tingut relacions sexuals sense protecció amb una persona que té el VIH i no es troba en tractament. El VIH es transmet a través del contacte amb fluids corporals infectats, com la sang, el semen, les secrecions vaginals i el líquid preseminal. Encara que una persona es renti després de l'acte sexual, això no elimina la possibilitat que els fluids infectats hagin entrat en contacte amb membranes mucoses o altres àrees vulnerables del cos, que poden permetre la transmissió del virus. Rentar-se després de l'acte no destrueix el virus ni evita que aquest entri al cos i infecti les cèl·lules. La millor manera de prevenir la transmissió del VIH és utilitzar barreres com els preservatius i altres mètodes de prevenció, i assegurar-se que totes les parts implicades estiguin informades i prenguin mesures per protegir-se.

9. Realitzar-se la prova del VIH evita que adquirim el virus?
Realitzar-se la prova del VIH és una eina important per a la detecció precoç del virus i pot ser part d'una estratègia preventiva, però és important entendre que la prova en si mateixa no evita que s'adquireixi el virus. La prova del VIH és una manera de saber l'estat serològic en un moment determinat i pot ajudar a identificar si una persona està infectada amb el virus. Si bé la realització de la prova no és una garantia per prevenir la infecció per VIH, és important saber que permet un diagnòstic i tractament més precoç que evitaria la transmissió a altres persones i la progressió de la infecció de la persona infectada.

La veritable prevenció implica prendre mesures actives i responsables per reduir el risc de transmissió, com utilitzar preservatius durant les relacions sexuals, conèixer l'estatus del VIH de les parelles sexuals, prendre decisions informades sobre la prevenció i el tractament, i estar informats sobre les pràctiques sexuals segures. La prova del VIH és una eina que pot complementar aquestes mesures preventives, però no és l'única acció necessària per evitar la transmissió del virus.

Cartell informatiu sobre el VIH / Cedida al Diari per Gais Positius

10. Les persones amb VIH no poden treballar ni tenir relacions sexuals?
Les persones amb VIH poden continuar treballant i mantenir relacions sexuals de manera saludable i segura. Tenir VIH no significa tenir cap discapacitat ni ser incapaç d'executar les tasques quotidianes, incloent-hi la feina. Els pacients poden seguir les mateixes pràctiques de prevenció durant les relacions sexuals que qualsevol altra persona, com utilitzar preservatius, ser conscients de les seves càrregues virals i comunicar-se amb les seves parelles sexuals per prendre decisions informades. Fins i tot podrien tenir relacions sexuals sense protecció quan ja són indetectables gràcies als tractaments actuals.

11. Si et pica un mosquit que ha picat a una persona amb VIH, et pot infectar?
El virus de la immunodeficiència humana (VIH) no es pot transmetre a través de la picada d'un mosquit. La transmissió del VIH requereix una via específica, com les relacions sexuals sense protecció, la compartició d'agulles o altres situacions en què hi hagi intercanvi de fluids corporals. El virus no es pot reproduir ni sobreviure dins del cos d'un mosquit i, per tant, no es pot transmetre d'aquesta manera. És important rebutjar aquesta idea errònia i basar-se en la informació científica i precisa.