Al barri de Gràcia sempre s’ha respirat un aire diferent al de la resta de Barcelona. Tot i ser una zona turística, es conserva de manera molt polida l’essència barcelonina del segle XIX. Els carrers són plens de vianants amb una abundància de negocis de tota mena entre bars, boutiques, cinemes independents i una infinitat de símbols modernistes.

Arribem al cèntric carrer Torrent de l’Olla, que creua gairebé tot el districte i on situem gairebé tot l’oci de la barriada. Al número 81, fent cap de cantonada, hi ha un negoci emblemàtic amb un caràcter molt peculiar. La pastisseria Montserrat destaca per la seva estètica conservadora i modernista, un fet que dona molt caràcter al local. Entrem i, entre la decoració desbordant de mostres xocolateres, ens trobem amb una fotografia del barri de Gràcia durant la Setmana Tràgica a Barcelona (1909). La pastisseria ja hi era allà.

Fotografia de la pastisseria durant la Setmana Tràgica a Barcelona (1909)

Darrere de l'aparador ens rep la Teresa Torremadé, filla de Bonaventura Torremadé Roig, qui l'any 1942, just després de la guerra, va adquirir el local. Ens explica que abans era un forn de pa, però va decidir reformar-lo i transformar-lo en la pastisseria actual. El nom de Montserrat és en honor de la patrona dels pastissers, ofici que aquest emblemàtic establiment dignifica dia rere dia amb la qualitat de cadascun dels seus dolços.

Estèticament, és un local que conserva l’essència del passat però amb un toc modernitzat. És una pastisseria que ofereix un ampli catàleg de dolços de tota mena, des de croissants a pastissos molt elaborats, mones, turrons i d’altres llaminadures de temporada. Així doncs, la Teresa esmenta que fa 80 anys que mantenen la mateixa dedicació i savoir-faire. S’ha innovat però sempre preservant l’estil i l’encant dels seus inicis. El negoci ha canviat de mans unes quantes vegades, però sempre dins de la família Torremadé.

Croissants de xocolata en elaboració al forn de la Pastisseria Montserrat

Passió per la xocolata

La seva especialitat és la pastisseria tradicional catalana, però en concret els quatre treballadors fixes elaboren la xocolata en totes les seves formes. Des de tauletes i bombons, que es poden adquirir amb les seves caixetes amb el segell original, fins a pastissos i cremes. És la seva essència i el que marca el seu estil a l’hora de produir els dolços.

Ara bé, el seu producte estrella —i el més venut— són els croissants, i en fan de diversos tipus: llisos, de xocolata blanca, negra, de frànkfurt… Els pastissos, com acostuma a passar en el gremi, van per temporades depenent de les comandes dels clients, però ells destaquen per la rapidesa dels seus encàrrecs, que poden estar llestos en molt poques hores, la qual cosa fidelitza i valora el mateix client, ens expliquen.

Joan Torremadé, mestre pastisser de la Pastisseria Montserrat, treballant al forn

Joan Torremadé Tuxans, nebot de la Teresa i mestre pastisser actual, comenta la responsabilitat de treballar en un negoci familiar amb tanta història: “La gent i els clients de tota la vida esperen uns productes finals molt tradicionals. S’ha de modernitzar d’alguna manera, però conservant les coses que s'han fet tota la vida”. Un clar exemple seria el fet que avui en dia molts clients sol·liciten productes sense gluten.

Gràcia: entre la tradició i la modernitat

“Abans tothom es coneixia, i tothom que passava saludava. Ara tot és gent jove que ha vingut a viure a Gràcia, la gent gran s’ha anat morint”, comenta la Teresa amb malenconia. El barri s’ha modernitzat moltíssim i els hi costa més trobar clients habituals, ja que “la gent jove s’hi està una temporada i se’n va”. La propietària apunta també a la gran quantitat de bars i vida nocturna que respira el barri. “Les botigues també van obrint i tancant, ja no hi ha botigues que tinguin més de 40 anys”.

Pastisseria Montserrat vista des del carrer Torrent de l'Olla amb Travessera de Gràcia

Malgrat les dificultats innevitables a les quals s’enfronten, ens expliquen amb il·lusió i convicció que la pastisseria té encara un llarg recorregut. No tenen por de les franquícies que proliferen la ciutat perquè asseguren que el seu producte té un valor afegit totalment artesanal que la gent té en compte. L’altre secret és la tradició per tal que el local es mantingui com sempre. “Hi ha clients que esmenten que l’aroma i l’olor del local no ha canviat, que continua sent el mateix. La Teresa ens acomiada somrient i donant la benvinguda a una nova clienta. “Fa il·lusió veure a gent jove que ve perquè molts cops recorden que els seus pares i avis venien aquí. Això emociona”.