'Patriarcado, el organismo nocivo', un documental demolidor sobre el masclisme - Diari de Barcelona

CINEMA
"Patriarcado, el organismo nocivo", un documental demolidor sobre el masclisme
Està previst que s’estreni aquest 2022 i aborda el masclisme des de l'òptica d'adolescents, experts i quatre víctimes de violència de gènere
Per trobar les fonts del seu últim documental, anomenat 'Patriarcado, el organismo nocivo', en què intenten aprofundir en l'arrel de la violència masclista, els cineastes Teresa Soler i Albert Sanfeliu en van tenir prou "amb girar el cap a esquerra ia dreta per trobar casos". "És demolidor", reconeix Sanfeliu en una entrevista amb EFE.
L’estrena està prevista pel primer trimestre del 2022 i aborda el masclisme des de l'òptica d'adolescents, experts i quatre dones víctimes de violència de gènere, tres de les quals són "de l'entorn més pròxim" dels codirectors del film, membres de la productora Pandora Box TV.
Trobar-se amb aquestes dones en el seu cercle més íntim ha estat, en opinió de Sanfeliu, "el més bonic i tràgic del documental". "T'adones que desconeixes molt de la realitat que ens envolta pel que fa a la violència masclista", afegeix.
Una postura en la qual també es reconeix Soler, qui assumeix humilment que, després de la realització d'aquest documental, s'ha adonat que no sabia "res de res" sobre feminisme. "És un tema sobre el qual he llegit, vist coses i, no obstant això, em faltava molt per saber, per aprendre. I, sobretot, tot el que creia tenir sabut que no és veritat, que cal desaprendre. Això és el més complicat", apunta la codirectora del film.
A part del testimoniatge de les quatre dones, amb edats d’entre els 19 i els 70 anys, el documental compta amb les opinions d'un grup d'adolescents d'entre 15 i 19 anys, i una professora, així com amb una desena d'experts en diferents camps. Es tracta de la doctora en Filosofia Ana de Miguel, la catedràtica en Psicologia Carmen Delgado, el sociòleg i sexòleg Erick Pescador, la catedràtica en Sociologia Marina Subirats, el metge forense Miguel Lorente i la psicòloga i formadora Isa Duque.
Al llarg del film també apareixen el director del projecte d'integració per a persones sense llar "Fabricanciones", Rafa Sánchez Gálvez, i la fiscal de Sala Delegada Violència sobre la Dona, Teresa Peramato Martín.
El documental busca l'origen de la violència masclista des de tres eixos. El primer, la pornografia: un pilar "fonamental del patriarcat", apunta Soler, ja que "construeix pensament i, avui dia, els nens i nenes a partir de 10 anys ja estan consumint porno en línia". Els altres dos pilars d'aquesta anàlisi audiovisual són la violència de gènere, nodrida dels testimoniatges de les quatre víctimes, i l'educació, "tant en la seva concepció més àmplia com en una altra més concreta, l'educació sexual", explica Soler.
I és que el documental advoca per una educació sexual compromesa i ajustada "a la realitat i a les necessitats" dels joves espanyols. "Nosaltres creiem que la violència masclista, la violència sexual, s'ha d'abordar de manera reglada", reconeix Sanfeliu. "No perquè nosaltres pensem que és el millor sinó perquè els mateixos adolescents l'estan demanant a crits".
Per exemplificar-ho, detalla una de les escenes del documental en la qual un adolescent, Ernesto, explica que un consumidor de pornografia ha de ser conscient que aquests vídeos no filmen una relació sexual real, sinó que es tracta d'una ficció. "Ho equipara amb veure la saga ‘Fast and Furious’ i tenir ganes de sortir amb el cotxe i saltar-se tots els semàfors", explica el cineasta. "Em sembla una reflexió molt interessant feta per un adolescent de 17 anys, tenint en compte que, segons els estudis, més de la meitat dels adolescents tenen el porno 'mainstream' com a patró de conducta a seguir".
Carregat d'esperança i amb ganes que s'estreni aquest documental, Sanfeliu acaba l'entrevista amb un desig: que els espectadors acabin el visionat emocionats, "ballant i aplaudint, mentre la seva psique comença a sacsejar-se i a repreguntar-se".
És previst que el documental s'estreni simultàniament a València, Girona, Barcelona, Madrid i Saragossa. Ha estat finançat amb el suport de diferents institucions, associacions i ajuntaments, així com pel microfinançament de 233 mecenes.

