La periodista Paula Carreras (1994) anunciava a inicis d'agost que la temporada vinent iniciarà un nou projecte a Radio Primavera Sound: el pòdcast Plaersdemavida. Ella fa quatre anys que forma part de Gent de Merda, un programa que s'emet en aquesta emissora en línia.

El Diari de Barcelona es reuneix amb ella a la llibreria Laie, el mateix lloc on fa quatre anys, les quatre noies de l'equip de Gent de Merda van quedar amb la directora de RPS per acceptar la proposta que els havien fet: començar el programa en aquesta ràdio en línia.

Parlem amb la Paula Carreras sobre els mil i un projectes que té entre mans, els que ara deixa enrere i sobre el periodisme cultural, perquè segons diu ella, alguna cosa estem fem malament si els telenotícies no obren amb temes lligats a les emocions i que toquen tant a tothom.

El passat 3 d'agost llançava una notícia a les xarxes. Al setembre inicia un nou projecte a Radio Primavera Sound, el pòdcast Plaersdemavida. En què consistirà?

Serà un programa cultural quinzenal que durarà una hora. Jo soc molt consumidora de productes culturals perquè em dedico a això, soc periodista i faig cultura. A més, tinc la sensació que la cultura es tracta o d'una manera esnob i sembla tot molt elitista i elevat, o en un sentit molt divulgatiu on s'aterra tot molt. Falta alguna cosa que tingui a veure amb el fet de gaudir de les converses al voltant de la cultura. Tu vas al teatre i és molt guai anar-hi, però és encara més guai si després vas a fer una birra amb la persona i comentes l'espectacle. A mi m'interessa aquesta conversa.

Per què va triar el nom Plaersdemavida pel pòdcast? Plaerdemavida és un dels personatges més famosos de la novel·la Tirant lo Blanc, sobretot pel seu paper de voyeur i s'associa al lesbianisme, fins i tot. Aquests elements hi seran?

És només una picada d'ullet perquè si no estaríem fent contingut medieval i no serà això (riu). He de dir que va ser molt complicat pensar un nom. Vaig anar un dia a casa dels meus pares i m'estaven ajudant a pensar noms, però no m'estaven entenent. Un dia parlava amb la directora de Radio Primera Sound i ella em va proposar 'Plaers' i tal com ho va dir, vaig pensar, en 'Plaersdemavida' i vaig pensar que aquest personatge de Tirant lo Blanc és bastant sexy, no en el sentit literal sinó que és atractiu. És un personatge una mica despreocupat, que la gent li té afecte, perquè l'ha llegit. Si em puc impregnar de l'actitud del personatge, ja serà molt. M'inspiraré en aquesta cosa despreocupada, disfrutona.

El logotip, de fet, ja té una mica aquesta idea. Ha estat cosa seva?

El van dissenyar al departament de disseny de la ràdio, però em van demanar referències. Jo vaig voler jugar amb símbols d'art medieval... Primer van fer una proposta amb lletres medievals, i vaig pensar, un moment, que no és un pòdcast d'història. Per favor, no (riu). I llavors vaig dir que s'havia de posar una mica de segle XXI i va sortir això, que està bé, m'agrada.

"Anar al teatre és guai però encara ho és més si després vas a fer una birra amb la persona i comentes l'espectacle"

Què aportarà de nou en el panorama actual de continguts culturals?

Segurament res i dit així sona fatal, però és cert que hi ha molts pòdcast i no cal ampliar l'oferta. No és el cas. Alhora, és sobrer? Crec que tampoc. Espero que aporti un espai d'entreteniment i alhora de gaudi, que faci sentir bé a la persona que l'escolti i que sigui una mena de conversa que potser no pots tenir amb els teus amics perquè el teu dia a dia t'atropella.

Es tracta d'una proposta seva o li va arribar des de la ràdio?

Em va arribar. Quan el programa Tardeo va plegar, Radio Primavera Sound es va quedar orfe d'un magazín cultural que fes agenda de què passa a Barcelona i al país en l'àmbit cultural. El Tardeo era un programa diari que requeria molta feina. A més, l'Andrea Gumes va tenir un segell molt propi i va fer una feina increïble. El fet és que els de RPS no volien substituir l'Andrea i han apostat per una doble alternativa. Com que el Tardeo era bilingüe, faran un programa en castellà, que es diu Amiga dete cuenta, que és una secció del Tardeo que s'independitza i que feien la Noelia Ramírez i la Begoña Gómez i també volien un programa en català que aglutinés propostes d'agenda teatral de Barcelona i van pensar en mi. M'ho van proposar i a mi em va semblar molt xulo i em van dir que tenia llibertat absoluta per fer el que volgués dins d'aquesta idea mare de magazín cultural.

Quins àmbits de la cultura tractarà? A les xarxes ja ha anunciat alguna col·laboració.

La idea és que hi hagi una secció d'arts escèniques amb l'actor i comunicador cultural Nil Martín, que ja era col·laborador del Tardeo i tant a mi com a RPS els agradava molt. I faré també una secció de literatura amb la Míriam Cano. La idea és parlar una mica de moltes disciplines, però aquestes dues seran fixes i la resta anirà variant en funció una mica de l'actualitat i del que em vingui de gust també.

Havia treballat amb ells prèviament?

El Nil no el coneixia d'abans. Jo l'havia escoltat i m'agradava molt la secció que feia. A més, crec que té criteri i és un gust sentir-lo parlar. Espero que surti bé, confio moltíssim que sortirà bé i si no va bé, ja farem que vagi bé. Amb la Míriam, no hem treballat mai juntes, però feia temps que la llegia i seguia. Vaig fer un seminari a l'escola Bloom amb ella, i em va agradar molt com parlava. Podries estar dues hores callada, escoltant-la. És hipnòtica i encisa. M'agrada molt la manera que té de llegir. Ha treballat en el món de la literatura, està molt en contacte amb les lletres i té alguna cosa que et fa que et fixis en altres coses que potser no són tan òbvies.

"Espero que aporti un espai d'entreteniment i alhora de gaudi"

Preveu afegir algú més a l'equip?

No tinc gaire marge de maniobra. No em puc permetre, a nivell econòmic bàsicament, tenir més col·laboradors fixos. Tinc noms al cap per parlar de cine, però a mi personalment tampoc m'interessa tant el cine. Serà un pòdcast de converses que a mi em vingui de gust tenir. No hi ha res més atractiu en algú que escoltar-la parlar de coses amb passió.

Farà entrevistes a gent del món de la cultura?

Sí, la idea és que sigui un programa de conversa, i que aquesta pugui ser tant amb protagonistes de l'escena cultural com amb persones que estan l'òrbita, siguin espectadors o periodistes culturals o crítics. Vull aprofundir en certs temes perquè es pugui gaudir més de la cultura.

Com es pot fer periodisme cultural sense caure en un consumisme excessiu?

Crec que és bastant inevitable. A nivell ja no només cultural, sinó en general, qualsevol opció d'oci implica consum. És molt complicat. Tot el que fem implica consum i això és un problema. Ara bé, hi ha opcions, o perquè són públiques o autogestionades. Pots gaudir de la lectura anant a una biblioteca i no implica consum, o pots gaudir d'un espectacle de teatre en un teatre de barri amb taquilla inversa.

El periodisme pot reduir o moderar aquest consum?

El periodisme té un punt de responsabilitat perquè hem d'intentar ser primer prescriptors i responsables. No pot ser que les dinàmiques internes del circuit et portin a fer promoció de tot el que t'arriba. A mi m'ha passat d'entrevistar gent que m'és absolutament igual, però que és, per exemple, una persona que comparteix mànager amb la Rosalia, i penso "Si ara entrevisto aquesta persona, potser ens concediran l'entrevista a la Rosalia". Aquestes dinàmiques a vegades costen de trencar, però cada periodista cultural ha de saber on posa els límits. Un format com el del pòdcast et dona més marge. Un mitjà gran té interessos per si sol i això ho complica tot més. La feina dels periodistes és empapar-se de tot això i llavors d'estriar. És fer un equilibri entre feina i principis. A vegades no és fàcil i no crec que hi hagi una fórmula única que ho resolgui.

Molts dels seus articles, notícies i seccions són amb relació a sèries, llibres, pòdcast, obres de teatre, relacions personals, menjar i fins i tot, la decoració de casa... Temes molt variats entre ells. Per tant, què és per a vostè la cultura?

És que et podria donar 10.000 respostes diferents. Primera, que crec que hi ha moltes maneres de fer periodisme cultural i diem periodisme cultural a tot de coses bastant diferents. Si estàs en una redacció d'informatius i t'encarregues de la part de cultura, no serà el mateix que estar en un mitjà cultural i encarregar-te de la literatura. I tots dos són periodisme cultural. A mi el periodisme cultural que m'interessa és el que inclou dues coses: que et descobreixi i recomani coses i, que et faci reflexionar sobre algun tema. La cultura és pura comunicació. És comunicació a través de les emocions, és brutal. Si la cultura t'emociona, el periodisme cultural el que ha de fer és convertir tota aquella emoció en alguna cosa racional.

Per què la cultura continua sent de segona als mitjans?

Hi ha com una falsa creença que la cultura és molt mercat de nínxol. I en el fons a tots ens agrada que ens facin emocionar i que ens facin pensar. I quan no l'hem tingut, l'hem trobat a faltar. El confinament va ser un exemple claríssim, estàvem tots desesperats per tornar a anar als concerts i per veure pel·lis i fer tot de coses a través de la pantalla. En canvi, l'informatiu sempre l'hem d'obrir en política. A mi potser no m'interessa tant què passa als passadissos del Parlament i si aquest de Junts i aquest d'Esquerra estan barallats. Per què no hi ha els intríngulis del món cultural als informatius, i, en canvi, sí els de la política? Perquè ens afecta a tots, i la cultura no ho fa? Està mal entès.

...

Jo he estat a la secció de cultura de mitjans generalistes i intentar vendre temes costa molt. A través de la cultura pots parlar de molts altres temes que sí que interessen a tothom. Per mi és bastant més nínxol el futbol que la cultura. El Mago Pop ha arribat a Broadway. Obre amb això, per què no? Pere Aragonès està de vacances, pots obrir amb el Mago Pop, per l'amor de Déu. Sembla que estiguem com acomplexats.

Potser sí que falten llavors programes culturals, no?

A Catalunya, a la ràdio pública, programes de cultura grossos, n'hi ha pocs i mira que tenen moltes hores d'antena. Ha hagut d'arribar Radio Primavera Sound, que és una ràdio privada, alternativa perquè no emet per l'FM, per demostrar que és possible que programes culturals i diferents trenquin les dinàmiques de la ràdio tradicional i dels mitjans i tinguin oients. Hi ha un públic que escolta això. Hi ha dades que ho demostren. No s'ha fet la prova mai de posar en prime time un programa cultural.

"He estat a la secció de cultura de mitjans generalistes i intentar vendre temes costa molt"

Com va arribar a Radio Primavera Sound?

El programa de Gent de Merda va començar el novembre de 2019. Se'ns va viralitzar un tuit i vam generar hype abans de fer el primer capítol. I llavors, quan vam fer-lo, vam tenir bastants oients. El primer capítol va tenir una mica de rebombori a les xarxes i la directora de Radio Primavera Sound, la Marta Salicrú, ens va trucar, i ens va dir si volíem formar part de la graella de RPS. Ens vam atabalar. A més, érem quatre ties que no ens coneixíem, no sabíem si ens acabaríem caient bé. Ara som amigues de l'ànima. Li vam dir que ens ho deixés pensar. Ens vam confinar i quan va acabar la temporada, vam parlar amb Radio Primera Sound i els vam dir que havíem sobreviscut un confinament amb 30 programes, ens agradava fer-ho, teníem ganes de continuar i que ho podíem fer. Ens vam reunir aquí a la Laie amb la Marta i el setembre del 2020 vam començar i ja portem tres anys allà.

De fet, l'any vinent seguireu i fareu un programa en directe el pròxim 20 de setembre per començar la temporada. Què ens espera en aquesta festa?

Sí, fem una festa a Paral·lel 62. No serà només un programa en directe. Ens venia de gust fer d'amfitriones d'un show i fer una mena de nit de Gent de Merda amb amics del programa, sobretot amb amigues del programa. Hi haurà una persona que farà un show previ de cinc minuts, que ens donarà pas, que això serà una passada.

És l'Ana Polo? Heu anunciat que hi farà un monòleg.

No és l'Ana. Serà una cosa diferent, una cosa brutal. Serà sorprenent, la gent no s'ho esperarà i sorprendrà de veritat. És una persona que té molt bon gust, que fa temps va venir de convidada al programa i que té molt art. Després farem un programa a nosaltres en directe, des d'allà. El tema sí que te'l puc avançar en primícia (riu). Encara no ho hem acabat de definir 100%, però tot apunta que parlarem de secrets i que potser confessarem algun. Hi haurà un monòleg de l'Ana Polo i després un concert d'un grup que ens agrada molt.

Continuem parlant de Gent de Merda... Sent d'alguna manera que heu iniciat una escola de pòdcast en català i en concret pel que fa a la trobada de noies que parlen davant del micròfon?

No diria que som pioneres, però sí que és veritat que a vegades alguna noia ens ha escrit dient que amb les seves amigues s'han animat a fer-ho una mica gràcies a nosaltres. Quan rebem aquests missatges pensem "joder, doncs potser sí que només calia fer-ho". Quan vam començar nosaltres, no hi havia cap grup de noies fent això, i per això ho vam fer. El Ciberlocutori ja existia i són noies que tenim molt a prop. A l'Andrea i l'Anna ja les coneixíem abans de fer Gent de Merda. El que passa és que nosaltres ho vam fer en català. Estem orgulloses d'haver-ho fet i continuem perquè creiem que té sentit. És un projecte personal que ens estimem molt. 

El fet que les quatre sigueu noies porta al fet que feu reflexions en clau de gènere. Creu que ja està superada l'època d'entendre els pòdcasts fets per noies com a 'contingut de i per noies'?

Passa una cosa molt curiosa. Si no tingués accés a les estadístiques et diria que la percepció és que cada cop estem encaminats a superar-ho. Gent de Merda no va dirigit a noies només per molt que el fem quatre ties. En el meu entorn hi ha molts homes que ens escolten i amics d'amics. Ara, si miro les estadístiques, vam començar el 2019 amb gairebé 50% homes i 50% dones d'oients a Spotify i ara, hi ha moltes més dones.

Ostres, que curiós...

Que em sembla bé eh, no em preocupa, però és cert que si em preguntes si ha canviat a escala d'estadística, doncs sí. És que just ho he mirat avui.

"Alguna noia ens ha escrit dient que amb les seves amigues s'han animat a fer-ho una mica gràcies a Gent de Merda"

Començaràs aquest nou projecte al setembre, però, a més, col·labores al Núvol, al Nació Digital, El Món a RAC1 i La tarda de Catalunya Ràdio. Et continuarem escoltant i llegint en aquests mitjans?

En alguns sí, en altres no perquè m'incorporo a l'equip de redacció del Planta Baixa de TV3 i és jornada completa. Continuaré a Gent de Merda, faré Plaersdemavida, escriuré al Nació Digital, intentaré al Núvol, si puc, però a la ràdio no hi podré anar. Jo abans era molt workaholic, era la típica estudiant de Periodisme que a segon ja estava currant de periodista amb un equip super guai amb la Bibiana Ballbè. I ara penso que està molt bé que t'agradi la teva feina, però que totes les coses bones que té la feina són perquè puguis viure la vida. Quan tu agafes una feina ho fas pel sou, l'horari, per exemple, i això ho valores en funció de com et permet viure fora de la feina. L'important també està fora. He trigat a arribar aquí, però penso que s'ha de gaudir i deixar anar. 

Parlava de la universitat... Com recordes aquella època?

Amb molt d'estima. Per a mi, la carrera de Periodisme va ser fàcil, suposo que cadascú se sap lo seu. La vaig gaudir també perquè estava molt motivada. Em venia de gust estudiar-la i m'ho vaig passar superbé amb els companys de la carrera. El quart curs el vaig fer durant tres anys perquè ja treballava i vaig fer un canvi de xip. L'únic que necessitava era aprovar. Em vaig aferrar a totes les oportunitats laborals que vaig poder i això em va convertir en una tia motivada i friki, però així vaig començar a treballar molt jove. En tinc 29 i fa 10 que treballo de periodista. Ho recordo molt divertit i molt cansat perquè em fotia unes matades... Estudiava al matí, treballava a la tarda i feia pràctiques a la nit a Rac1 i vivia fora de Barcelona. Tothom diu que no serveix per res la carrera, però, si vols ser periodista, estudia Periodisme no?

Ha tocat tots els formats periodístics. Amb quin se sent més còmoda?

La ràdio m'agrada molt i soc molt friki. És xula perquè és molt ràpida a l'hora de fer-la. A la ràdio convencional, passa una cosa i ja ho pots explicar, només necessites que algú t'encengui el micro. És fort. Que jo estigui parlant i que al mateix temps tu ho escoltis és acollonant, a nivell romàntic em sembla increïble. Com a oient també em sembla molt guai com a mitjà i format. Hi ha un vincle gairebé d'intimitat, però és que amb els pòdcasts passa igual, escoltes un pòdcast i tens la sensació que ja coneixes la persona i si la trobes al supermercat la saludaries com si fossis amiga. Aquesta cosa que genera m'agrada molt i no passa tant amb la televisió o la premsa.

Per acabar, s'ha teoritzat molt en relació amb el futur de la comunicació... Quina és la seva predicció?

No soc acadèmica de la comunicació, però anem a una personificació bèstia de la comunicació. Cada cop estarem més pendents de qui ens explica les coses que no pas des d'on ens les expliquen. Abans la gent només llegia la Vanguardia, per exemple, i ara la gent llegeix persones concretes i si escriuen en un mitjà de merda, allà estàs tu fent clic perquè vols aquella veu. Pel que fa a formats, serà adaptació constant tota l'estona i ens ofegarem. Ja ens estem ofegant. Tot va tan de pressa, si ara s'han de fer Tik Toks, doncs vinga va, som-hi. Això costarà parar-ho i si tenim capacitat d'adaptació, sobreviurem.
 

Parlant de Tik Toks, Paula, procedim a fer el nostre.

Som-hi.

@diaridebarcelona 🗣️🎧 Les preguntes ràpides del Diari de Barcelona a @Paula Carreras #paulacarreras #periodistacultural ♬ original sound - diaridebarcelona