- entrevistes -
Entrevista Pedro Brandariz
Publicat el 20 de març 2021

Pedro Brandariz és un còmic i actor gallec que fa més de 20 anys que actua per tota la geografia gallega i espanyola amb espectacles, principalment, de comèdia. Els darrers anys s'ha dedicat també a l'audiovisual, de fet, a la televisió va començar a Luar, mític programa de la TVG, la televisió autonòmica; i fa ja més d'un any que actua i autoprodueix la sèrie web Mataría, que es pot veure tant a través de YouTube com d'Instagram.

A continuació, podeu llegir primer la versió en català i, posteriorment, en gallec, la llengua en què es va dur a terme l'entrevista.


Com va sorgir la idea de crear Mataría?
Tenia moltes ganes de començar un projecte propi que fos, evidentment, comèdia i també que fos immediat, perquè a l'audiovisual estem acostumats al fet que tot siguin processos molt llargs. Així que em vaig unir al Javi Seoane, que és un director audiovisual, un noi molt jove d'aquí de Galícia que té molt talent i treballa molt ràpidament. Li vaig comentar que m'agradaria fer una sèrie, gairebé una broma, per divertir-nos. La meva idea era que jo, com a protagonista, havia estat "matant" diferents persones repugnantiñas, aquelles persones que fan ràbia. I com que també és força llançat, ja vam començar a fer-lo el gener del 2020.

Crec que per entendre aquest projecte cal aclarir als nostres lectors què vol dir ser un repugnante a Galícia. Ho podries explicar?
Per descomptat, en gallec la paraula repugnante no és la mateixa que en castellà. De fet, ni tan sols pronunciem la "g" al mig, que llavors seria com dir repugnante en castellà. En gallec, repugnantes o repugnantiños són aquelles persones pesades, que et fan ràbia i que pensen: “déu-n'hi-do com n'ets, d'especial...”. Com, per exemple, aquelles persones que et deixen passar als passos de zebra o que fan soroll quan mengen.


Però de vegades també els feu sobre en gremis o oficis específics, oi?
Sí. Per exemple, la gent que treballa a les benzineres i que et vol vendre de tot menys benzina, o els perruquers que et fan quaranta mil coses, però, al final, et deixen igual.

Hi ha hagut mai controvèrsia?
Sí, quan ho vam fer sobre els taxistes. I ens va semblar molt curiós, perquè ho fem innocentment, dient que de vegades ens ignoren, perquè coneixen més la ciutat, i els va semblar malament.

Però, al mateix temps, aquest capítol és un dels més vistos, oi?
Sí, per això et dic que és molt curiós allò de les xarxes, perquè un dels capítols més criticats i, alhora, un dels més vistos. Nosaltres no volem molestar la gent, però... És curiós quan et diuen coses com: "és que aquests del cinema estan subvencionats". Ja veus que no són persones que segueixen la sèrie perquè si ho fessin sabrien que precisament no estem subvencionats i que ho fem, més aviat, per amor l'art.


Us costa tenir idees?
La veritat és que no, ja en teníem molts, de pensats, i quan vam començar a penjar els vídeos la gent també va començar a donar-nos idees. Amb la broma ja hem fet gairebé 50 capítols.

Tornant al tema de la controvèrsia, on poseu el "límit de l'humor" que es diu sovint? Alguna vegada heu descartat un col·lectiu per aquest motiu o teniu cap tema tabú?
Doncs no, perquè crec que l'humor que fem és molt blanc i innocent, no molesta ningú. Per això ens va sorprendre tant el tema dels taxistes. La nostra pretensió no ha estat mai ofendre, ni de bon tros. D'altra banda, jo, com a còmic, mai no he posat límits, tot i que és cert que, com he sentit dir a algun company, amb l'humor, més que de límits, hem de parlar de contextos. Crec que s'ha de tenir en compte que en determinats contextos o moments, no es pot fer broma sobre alguna cosa, però crec que fins i tot quan això passa, amb el pas del temps, es poden fer bromes al respecte. D'altra banda, m'agrada quan la gent es fica amb còmics i fa bromes sobre ells, crec que és una cosa molt sana.

Justament també en aquest mateix vídeo hi ha algun comentari despectiu sobre la llengua gallega. Rebeu comentaris per altres vies que no siguin comentaris de YouTube, d'aquest tipus?
Doncs la veritat és que no, excepte aquells, mai. Tot i que el tema de la llengua va ser un debat que vam tenir, perquè sempre hi ha aquesta tendència a pensar que, si ho fas en castellà, pots tenir més projecció. Però, al final, t'adones que l’important és fer alguna cosa en la teva pròpia llengua i que, de vegades, com més local, més interessant és i més universal. No obstant això, tots els capítols estan subtitulats. Encara que el gallec és una llengua bastant estesa, perquè és molt similar al portuguès, llavors tenim el món sencer de la lusofonia.

(...)
Jo veig molt d’humor en català com el Polònia, de manera que crec que quan t'agrada el contingut, no deixes de veure’l per l’idioma en què està fet. Però també et dic que quan hi ha un comentari que descarta el gallec, normalment prové de persones que l’entenen, dels mateixos gallecs, ja que la gent de fora fins i tot ho valora, suposo que a Catalunya serà el mateix. És el famós tema de l’autoodi.

Com va ser el procés fins a l'emissió?
La veritat és que va ser tot molt ràpid. Un dilluns vam acordar que ho faríem, jo vaig escriure el guió, vam trucar els actors per dijous, aquell mateix dia vam gravar dos capítols, que ara en fem un al dia, i el diumenge vam publicar el primer. Crec que això també és la part interessant de fer-ho per Internet, que no cal esperar la distribució: el penges i fet. A més, tens feedback directe.

El primer vídeo es va penjar al febrer i després va arribar el confinament...
Estàvem molt contents de la resposta que estava tenint i, de sobte, vam haver de parar, però no per molt de temps perquè aviat també vam començar a gravar capítols a casa nostra. Estava escrivint el guió i en Javi em feia l'storyboard ('guió il·lustrat') amb els plans que havia de gravar jo, és clar. Per sort, havia comprat una càmera just abans de la pandèmia. També vam demanar a diferents actors i actrius que es gravessin a casa seva i la veritat és que va anar molt bé.

Com va ser aquest procés?
En aquell moment, vam contactar amb gent molt potent com Alex O'Dogherty, JJ Vaquero, Percebes y Grelos, David Sainz... Va ser una època de molta feina, perquè tot i que m'agrada molt el tema tècnic, en soc un negat. [Riu.] Jo passava tot el dia gravant els meus plans, pensant que serien una meravella i quan els enviava al Javi, em deia que no hi havia per on agafar-los i que tot s’havia de repetir. [Riu.]


Millor fer gravacions presencials, oi?
Sí, sí. Tan aviat com vam poder, vam tornar als enregistraments presencials, perquè si no, no era viable.

Pel que fa al tema dels actors, en molts capítols hi ha actors i actrius coneguts, sobretot gallecs, com Xulio Abonjo o Isabel Risco, però també alguns que no són com Itziar Castro, com vau aconseguir la seva participació?
Bé, normalment creem els guions i després pensem quin actor o actriu de l’escena gallega hi encaixaria. Llavors ens posem en contacte amb ells, principalment professionals gallecs, però molts també són coneguts a escala nacional com Touriñán i Marcos Pereiro, que ara fan l'espectacle de Fariña a Madrid. Fins ara, la resposta sempre ha estat molt positiva i tothom ha volgut participar i ha dit que sí a la primera.

No ha estat molt complicat, doncs.
De vegades hi ha un problema d’agenda, però ni tan sols molts, perquè ara mateix, malauradament, hi ha molt atur i la gent sol estar força lliure per treballar amb nosaltres. El tema d’Itziar Castro va ser pura loteria, perquè sabia que venia a un festival de curtmetratges a Noia, amb el qual també jo col·laboro molt. Per tant, ho vam proposar aprofitant que anava a passar un cap de setmana aquí. I s'hi va prestar sense cap problema.


Recentment, es van anunciar els nominats als Mestre Mateo (els Gaudí de l'audiovisual gallec) i esteu nominats a la millor sèrie web. Com us sentiu?
Doncs estem molt contents perquè aquestes coses sempre donen visibilitat i fan que es vegi més la sèrie. Tot i que crec que la competència és molt dura, perquè hi ha projectes molt importants i són totalment professionals.

Ho esperàveu o us va agafar per sorpresa?
No mentiré: sí que ens va fer il·lusió i sí que ho esperàvem, perquè hi ha quatre sèries nominades i crec que hi havia prop de sis sèries web candidates aquest any. Així que sí que esperàvem estar nominats, però sempre és una alegria. El nostre principal objectiu és que es vegi la sèrie i que la gent s'ho passi bé veient les nostres històries.

Aviat hi haurà nous capítols, oi?
Doncs bé, aquest diumenge surt un nou capítol, tot i que es tracta d'una promoció sobre el Mestre Mateo, que ja vam fer un quan vam saber que érem candidats i ara aquest perquè estem nominats. El diumenge següent començarem amb la tercera temporada, que penjarem cada 15 dies perquè solíem penjar-ne un cada setmana i era un ritme molt exigent, sobretot perquè ho fèiem tot nosaltres.


I ara, tot seguit, podeu llegir l'entrevista en la llengua original.


Como xurdiu a idea de crear Mataría?
Eu tiña moitas ganas de comezar un proxecto propio, que fose de comedia evidentemente, e que fose tamén inmediato, porque no audiovisual estamos acostumados a que todo sexan procesos moi longos. Entón xunteime con Javi Seoane, que é un realizador audiovisual, un rapaciño moi novo de aquí de Galicia que ten moitísimo talento e é moi rápido traballando. Comenteille que me gustaría facer unha serie, case unha brincadeira, algo para pasalo ben. A miña idea era que eu, como protagonista, fora “matando” a diferentes persoas repugnantiñas, esa xente que da rabia. E como el tamén é bastante botado para adiante, pois empezamos a facelo en xaneiro de 2020.

Penso que para entender este proxecto é necesario aclarar aos nosos lectores, que quere dicir ser un “repugnante” en Galicia, poderías explicalo?
Claro, é que en galego a palabra repugnante non é o mesmo que en castelán, de feito nós non pronunciamos nin o “g” que vai no medio, que entón sería como dicir “asqueroso” en castelán. En galego, repugnante ou repugnantiño son esas persoas pesadas, que che dan rabia e que pensas “hai que ver que especialiño es…”.  Como, por exemplo, esa xente que che deixa pasar nos pasos de cebra ou que fai ruído cando come.

Pero a veces tamén os facedes sobre gremios ou oficios concretos, non?
Si. Por exemplo, a xente que traballa nas gasolineiras e che quere vender de todo menos gasolina, ou os perruqueiros que che fan corenta mil cousas para, ao final, deixarte igual.

Houbo algunha vez polémica?
Pois si, cando o fixemos sobre os taxistas. E pareceunos moi curioso, porque nós facémolo de forma inocente, dicindo que ás veces non che fan caso, porque eles coñecen á cidade máis, e pareceulles mal.

Pero xusto este capítulo é un dos máis vistos, non?   
Si, por iso che digo que é moi curioso, isto das redes, porque é un dos capítulos con máis críticas e ao mesmo tempo un dos máis vistos. Nós non pretendemos cabrear á xente, pero… É gracioso cando che din cousas do tipo “es que estos del cine están subvencionados”, xa ves que non son persoas que seguen a serie porque, se o fixeran, xa saberían que subvencionados precisamente non estamos e que máis ben o facemos por “amor al arte”.

Cústavos conseguir ideas?
A verdade é que non, tiñamos moitas xa pensadas e cando comezamos a subir os vídeos a xente tamén comezou a darnos ideas e, así ao parvo, xa levamos case 50 capítulos.

Retomando o tema das polémicas, onde poñedes vos o “límite do humor” que se soe dicir? Algunha vez descartastes un colectivo por estes motivos ou tedes algún tema tabú?
Pois non, porque penso que o humor que facemos nós é moi branco e inocente, que non molesta a ninguén, por iso nos sorprendeu tanto o dos taxistas. A nosa pretensión nunca foi ofender, nin moito menos. Por outro lado, eu como humorista nunca me marco límites, aínda que é certo que, como lle escoitei a algún compañeiro, no humor máis que límites, hai que falar de contextos. Penso que si se debe ter en conta que en certos contextos ou momentos, pois non podes facer broma de algo, pero penso que ata cando iso pasa, co tempo, si se poderá facer bromas sobre iso. Por outro lado, a min gústame cando a xente se mete cos cómicos e cos humoristas e fan bromas sobre eles, penso que é unha cousa moi saudable.

Xustamente tamén nese mesmo vídeo hai algún comentario despectivo cara a lingua galega. Recibides por outras vías que non sexan os comentarios de Youtube máis comentarios dese tipo?
Pois a verdade é que non, salvo eses, nunca. Aínda que o tema do idioma foi un debate que tivemos, porque sempre hai esa tendencia a pensar que se o fas en castelán, podes ter máis proxección. Pero, ao final, descobres que o importante é facer algo no teu propio idioma e que, as veces, canto máis local, máis interesante é e tamén máis universal. Pero todos os capítulos están subtitulados. Aínda que o galego é un idioma bastante estendido, porque é moi parecido ao portugués, así que temos todo o mundo da lusofonía.

(...)

Eu vexo moito humor en catalán como o Polonia, así que, cando che gusta un contido, non o deixas de ver polo idioma no que estea feito. Pero tamén che digo que cando hai algún comentario que desbota o galego soe vir da xente que o entende, dos propios galegos, xa que a xente de fóra incluso o pon en valor, supoño que en Catalunya será igual. É o famoso tema do auto-odio.

Como foi o proceso ata a emisión?
A verdade é que foi todo moi rápido, un luns quedamos en facelo, eu escribín o guión, convocamos aos actores para o xoves, ese mesmo día gravamos dous capítulos, que agora facemos un por día, e o domingo xa subimos o primeiro. Penso que iso tamén é o chulo de facelo por internet, que non tes que esperar a distribución, ti súbelo e listo. Ademais tes un feedback directo.

O primeiro vídeo subístelo en febreiro, deseguida vos pillou o confinamento…
Pois si, é a verdade é que estabamos moi contentos coa resposta que estaba tendo e de repente tivemos que parar, pero non por moito tempo porque deseguida tamén comezamos a gravar capítulos na nosa propia casa. Eu escribía o guión e Javi facíame o storyboard cos planos que tiña que gravar eu mesmo, claro. Por sorte, mercara unha cámara xusto antes da pandemia. Ademais pediámoslle a distintos actores e actrices que se gravaran algún plano na súa casa e a verdade é que saíu moi ben.

Como foi ese proceso?
Nesa época contactamos con xente moi potente como Alex O’Dogherty, J.J.Vaquero, Percebes y Grelos, David Sainz… Foi un momento de moito curro, porque aínda que me gusta moito o tema técnico, son moi negado. [Ri.] Eu botaba todo o día gravando os meus planos, pensando que ían ser unha marabilla e cando llos mandaba a Javi, dicíame que non había por onde collelos e que había que repetir todo. [Ri.]

Mellor facer gravacións presenciais, non?
Si, si. En canto puidemos volvemos ás gravacións presenciais, porque do outro xeito non era viable.

En canto ao tema dos actores, en moitos capítulos saen actores e actrices coñecidos, sobre todo galegos, como Xulio Abonjo ou Isabel Risco, pero tamén algúns que non o son como Itziar Castro, como conseguides a súa participación?
Pois normalmente nós imos creando os guións e despois pensamos que actor ou actriz do panorama galego podería encaixar. Entón contactamos con eles, principalmente profesionais galegos, pero moitos son tamén coñecidos a nivel nacional como Touriñán e Marcos Pereiro, que están facendo agora o espectáculo de Fariña en Madrid. Ata agora, a resposta sempre foi moi positiva e todo o mundo quixo participar e dixo que si á primeira.

Non foi moi complicado, entón.
Ás veces si que algún problema de axenda, pero nin ata moitos, porque agora mesmo, por desgracia, hai bastante paro e a xente soe estar bastante libre para poder colaborar con nós.  O tema de Itziar Castro foi pura lotería, porque eu souben que viña a un festival de curtas de Noia, co que eu colaboro moito ademais. Así que, llo propuxemos, aproveitando que ía pasar unha fin de semana aquí. E prestouse sen ningún problema.

Recentemente, anunciáronse os nominados aos Mestre Mateo (os Gaudí do audiovisual galego) e vos estades nominados a mellor serie web, como vos sentides?
Pois estamos moi contentos porque estas cousas sempre dan visibilidade e fan que se vexa máis a serie. Aínda que penso que a competencia é moi dura, porque hai proxectos moi importantes e que son totalmente profesionais.

Esperabádelo ou pillouvos por sorpresa?
Non che vou mentir, si que nos fixo ilusión e si que o esperabamos, porque son catro as series nominadas e creo que había como seis web series candidatas este ano, así que si tiñamos a esperanza de estar nominados, pero sempre é unha alegría. O noso principal obxectivo é que a serie se poida ver e que a xente o pase ben vendo as nosas historias.

Pronto haberá novos capítulos, non si?
Pois este domingo xa, sae un novo capítulo, aínda que é promoción sobre os Mestre Mateo, que xa fixemos un cando soubemos que eramos candidatos e agora este porque estamos nominados. O domingo seguinte empezaremos coa terceira temporada, que os iremos subindo cada 15 días porque antes subiamos un cada semana e era un ritmo moi esixente, sobre todo ao facelo todo nós.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —