Per què la Llei D’Hondt no és tan important com sembla? - Diari de Barcelona
SISTEMA ELECTORAL
Per què la Llei D’Hondt no és tan important com sembla?
La fórmula D’Hondt no presenta gaires canvis en la repartició d’escons en comparació amb altres fórmules de repartiment proporcional
Els resultats electorals del passat 23-J han tingut molt ressò, sobretot perquè tot i que el PP ha guanyat, no té la majoria necessària per poder investir a Feijóo com a president. La repartició d’escons entre els diferents partits polítics per formar el congrés dels diputats ha vingut determinada per la fórmula electoral D’Hondt. Sovint s’ha considerat aquesta fórmula com a poc proporcional i problemàtica per al nostre sistema. Però, tot i les constants crítiques, és correcte atribuir tanta responsabilitat a la fórmula D’Hondt? S’aconseguirien resultats gaire diferents amb altres fórmules més proporcionals?
L’objectiu principal d’un sistema electoral és convertir els vots de la ciutadania en una distribució d’escons. Aquest procés es pot dur a terme mitjançant la fórmula proporcional o la fórmula majoritària.
El mètode actual: la representació proporcional
La fórmula de decisió proporcional busca distribuir els escons de la forma més proporcional possible al percentatge de vots de cada candidatura. D’aquesta manera, cada vot val aproximadament el mateix. Existeixen dos mètodes per calcular la distribució d’escons de forma proporcional: els mètodes de divisor i els mètodes de quocient.
Els mètodes de divisor consisteixen a dividir el nombre de vots obtingut per cada candidatura entre diferents divisors, assignant els escons als quocients més alts. Un exemple de mètode de divisor és la llei D'Hondt, que és la que s’empra al sistema electoral espanyol, i funciona de la següent manera:
En el cas de les eleccions generals del 23J, aquesta ha estat la distribució d’escons resultant de les quatre circumscripcions catalanes. Aquest repartiment ha estat efectuat mitjançant un repartiment proporcional i calculat amb la fórmula D’Hondt.
Els mètodes de quocient consisteixen a dividir els vots obtinguts per cada candidatura entre els escons totals que s'han de repartir. Els partits obtenen tants escons com cops càpiga el quocient en el nombre de vots obtinguts. Com que no tots els escons es poden assignar en una única operació, els escons restants s’assignen a aquelles candidatures el quocient de les quals tingui un residu més gran. D’aquesta manera, els mètodes de quocient acostumen a ser una mica més proporcionals que els de divisor. Un exemple de mètode de quocient és el quocient Hare, que funciona així:
En el cas dels resultats electorals del 23J a Catalunya, en aquest gràfic es pot observar quin seria el repartiment d’escons després d’aplicar-hi el quocient Hare. A les dades es pot comprovar com, calculant els resultats amb aquest mètode, els canvis serien mínims respecte a D’Hondt: un escó del PSC a Barcelona passaria al PP, un escó de Junts a Girona passaria al PP i un escó del PSC a Lleida passaria al PP. És a dir, usar dues fórmules diferents de càlcul proporcional només pot canviar l’últim escó d’algunes circumscripcions, i no afecta el resultat final de manera significativa.
Una fórmula alternativa: la representació majoritària
La fórmula majoritària té un funcionament més simple. Es caracteritza perquè la repartició d’escons depèn del fet que el candidat pugui assolir la majoria exigida de vots, sigui absoluta o relativa. D’aquesta forma, només es té en compte al guanyador de cada circumscripció per a la repartició d’escons.
Aquesta fórmula té algunes conseqüències negatives en comparació amb els sistemes proporcionals. En primer lloc, els vots que s’efectuen en favor del candidat perdedor s’acaben desaprofitant, ja que només obté representació una candidatura. Això pot comportar que a circumscripcions on un partit és més dominant, l’oposició se senti desmotivada per presentar-hi cap candidat. En aquests casos, existeix el perill que disminueixi la participació electoral. D’altra banda, en aquest model no serveixen les coalicions, perquè els governs acostumen a ser monocolor i de majoria.
Per exemple, si s’apliqués la fórmula de majoria relativa a la repartició d’escons de Catalunya per a les eleccions generals del 23-J, el resultat seria que tots els diputats serien del PSC. Aquest seria el resultat perquè el PSC va ser el partit que va guanyar a totes les circumscripcions catalanes.
Aleshores, cap a on cal enfocar el debat sobre el sistema electoral espanyol? Les dades exposades en aquest article exemplifiquen quelcom que ja ha estat comprovat per nombrosa evidència empírica: calcular la distribució d’escons amb D’Hondt no suposa diferències gaire significatives respecte d’altres fórmules de repartiment proporcional.
Tanmateix, hi ha elements que sí que podrien generar un canvi important en cas de ser transformats. D’una banda, canviar a un sistema majoritari suposaria que els partits majoritaris, essencialment PP i PSOE, obtinguessin majories molt més reforçades que en l’actualitat, que en molts casos es traduirien en majories absolutes que els permetrien governar còmodament sense necessitat de suports parlamentaris externs.
D’altra banda, modificar la mida de les circumscripcions afectaria la proporcionalitat entre vots i escons. Per exemple, si les eleccions generals se celebressin en circumscripcions autonòmiques, en comptes de provincials, els escons que obtindria cada partit a escala espanyola serien més proporcionals al percentatge de vots que hagin obtingut. Malgrat això, cal tenir en compte que això faria que determinats territoris quedessin infrarepresentats, com les zones rurals, que perdrien un altaveu per exercir les seves demandes.
