Les últimes setmanes ha adquirit cada vegada més popularitat a les xarxes socials la frase: “Cada quant penses en l'Imperi Romà?”. Es tracta d'una pregunta que es va tornar tendència a TikTok, i aparentment sembla que els homes tenen una constant obsessió per les civilitzacions antigues, concretament la romana. 

Independentment de qui pensa més o menys en l’Imperi, bona part del nostre dia a dia deriva els seus orígens en els desenvolupaments polítics, econòmics, culturals i socials de l'Imperi Romà: des de l’idioma, la política, l’urbanisme, el dret i fins als números. 

Tenim realment present l’Imperi Romà a les nostres vides? Si és així, és normal? Segons Oriol Olesti, professor d'història antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona, aquí a Catalunya ens sentim hereus, tenim un valor pel patrimoni antic i pel patrimoni romà, però tampoc hi pensem al dia a dia.

De vegades és més una qüestió anecdòtica, que no una qüestió de valor global. “Pensar en l’època romana tampoc no és una cosa de frikis, però sospito que les noves generacions cada vegada hi pensaran menys”. 

En referència al motiu, Olesti explica que el món de les humanitats està cada vegada més arraconat en tots els camps (art, literatura, història…). “Això provoca un retrocés de tot el món humanístic, i Roma és la base de molts d’aquests elements, de manera que en la mesura que totes les humanitats vagin retrocedint, l’Imperi Romà també retrocedirà”.

Víctor Revilla, catedràtic d’història antiga a la Universitat de Barcelona, assegura que qualsevol tema de la vida pública, privada i de la política en què puguem pensar, ells ja l’havien tractat, reflexionat i actuat. “És normal que qui tingui una mica de cultura es pugui plantejar exemples del passat i, per tant, recorri a l’Imperi Romà”. 

L’idioma - “Per l’Europa occidental el llatí és un eix fonamental”

Un dels llegats més importants dels romans que és molt present entre nosaltres és l'idioma. La nostra és una llengua derivada de la llengua parlada a Roma: el llatí.

El nombre de parlants de llengües romàniques al món com a llengua materna supera els 1.000 milions (aproximadament un 13% de la població mundial), i el català és la sisena llengua romànica per nombre de parlants nadius, per darrere del castellà, el portuguès, el francès, l’italià i el romanès. 

“L’idioma és el que ha fet que hi hagi un ampli territori en el món europeu que siguin hereus directes d’una de les característiques principals de l’imperi romà: la utilització del llatí a l’imperi occidental com la llengua de cultura, de poder… Per l’Europa occidental el llatí és un eix fonamental”, manifesta Olesti. 

Alfabet i números - “Els números van tenir èxit fins l’època islàmica”

L'alfabet romà (compost per 26 lletres), s'usa avui dia en la majoria de les llengües de la Unió Europea, Amèrica, l'Àfrica subsahariana i les illes de l'oceà Pacífic. L'alfabet llatí actual de base es forma per 26 lletres: les 23 lletres llatines originals i altres tres (J, V i W) afegides al segle xv, així com les seves corresponents minúscules.

Els números romans, creats i emprats a l'antiga Roma, els utilitzem per referir-nos als segles; per indicar les dinasties; per nomenar els papes, reis o emperadors; per denominar congressos, festivals, campionats, etc.; i en la numeració de volums, llibres i capítols. 

Olesti explica al Diari de Barcelona que l'alfabet, en cada llengua, ha anat adaptant altres sons (nosaltres tenim la c trencada), però segueixen bàsicament el mateix alfabet. 

“Els números van tenir èxit fins a l'època islàmica. Ara no són idèntics. S’anomenen números subtractius. Per exemple, el número IV i IX es van començar a fer servir en una època avançada de l'època romana. En l'època romana més tradicional s’hauria posat una V i quatre palets (VIIII)”. Tot i això, durant bona part de la història occidental, els números també han estat de tradició romana.

Calendari - “Juli Cèsar va adaptar el calendari antic amb els coneixements de l’època”

El calendari de 365 dies amb 12 mesos que fem servir avui va ser inventat per l'emperador romà Juli Cèsar. L'Imperi Romà es regia d’acord amb un calendari pagà de 304 dies distribuïts en 10 mesos, les irregularitats i els desfasaments dels quals es corregien d'acord amb les necessitats econòmiques i polítiques.

“El calendari romà (que era un calendari etrusc) té problemes perquè estava basat en el cicle lunar, i com que no coincidia amb el solar, hi havia un decalatge”. Faltaven bastants dies perquè un lligués amb l’altre i va ser Juli Cèsar qui fes el calendari julià. “Va adaptar el calendari antic amb els coneixements de l’època. Amb pocs canvis, és el calendari que ha arribat als nostres dies”, explica Olesti. 

El nou calendari va introduir un any regular de 365,25 dies al llarg de 12 mesos, amb un dia de traspàs introduït entre el 23 i el 24 de febrer cada 4 anys. A més, va prendre com a inici de l'any el dia 1 de gener en lloc de l'1 de març, com s'hi acostumava a fer. 

Posteriorment, es van reanomenar els mesos quintilius i sextilius com a juliol i agost, en honor als emperadors romans Julio César i César Augusto, respectivament.

Dret - “Les compilacions de dret romà són peça clau per a qualsevol camp del dret actual”

Les lleis romanes van formar la base del desenvolupament a les lleis dels estats del món contemporani. Al dret romà es distingeix el dret polític, que regula les relacions entre l'Estat i els ciutadans; el dret privat, que regula les relacions entre els ciutadans; i el dret internacional, que va establir les relacions entre els diferents pobles. 

Segons Olesti, no existeix un element més bàsic que aquest, i la prova és que avui dia, en totes les facultats de dret, una de les signatures principals i més dures és el dret romà. 
“En aquella època els juristes van tractar una sèrie de conceptes jurídics que van continuar durant tota l'època medieval i moderna”. 

És evident que el dret ha evolucionat, però molts elements del dret continuen originats en conceptes i en precedents del dret romà. “Les compilacions de dret romà, totes d'època tardana (segle V i segle VI), són encara peça clau per a qualsevol camp del dret actual”.

Política - “No es pot entendre el Renaixement i la Il·lustració sense un diàleg continu entre nosaltres i els antics”

El dret i la política sempre han anat de la mà, i més si ens cenyim en els heretats de l’època romana. La idea de la República i les seves institucions, com el Senat i les Assemblees, instituïdes pels romans, van formar la base de l'organització política de la majoria dels estats al món actual.

Revilla observa alguns canvis en la política d’avui dia en relació amb la d’èpoques anteriors. “Ara la gent llegeix menys. Un polític d'època romana llegia història feta pels seus amics per aprendre. Un polític d'època medieval i moderna, fins al segle XIX, llegia els clàssics per buscar exemples”.

L’obra mestra de Maquiavel és un diàleg amb Titus Livi. Montesquieu té una obra que és una reflexió sobre què era l'imperi romà i com va caure. “No es pot entendre el Renaixement i la Il·lustració sense un diàleg continu entre nosaltres i els antics. I això avui dia s'ha perdut”, afegeix Revilla. 

La política romana serà el precedent de moltes de les normes i constitucions que a través del món visigòtic i dels pobles centreeuropeus acabaran donant lloc al qual més tard seran les institucions medievals.

Arquitectura i urbanisme - “El món romà era un món de ciutats”

Potser aquest és l’àmbit que més associem a l’època romana. Avui dia comptem amb temples, amfiteatres, ponts, arcs de triomf, aqüeductes i diversos monuments que es conserven en un estat sorprenent. De la mateixa manera disposem d’una xarxa de carreteres que ha perdurat fins als nostres dies.

Wikimedia Commons (Sémhur)

Quant a les xarxes viàries, Olesti afirma que pràcticament no hi ha ciutat important europea (exceptuant Madrid) que no tingui un precedent romà. “El món romà, si es caracteritza per alguna cosa, era perquè era un món de ciutats”. 

Aquestes ciutats que han perviscut són de gran dimensió i els seus centres històrics continuen modelats per l'urbanisme antic. A Barcelona, aquest urbanisme va ser la base sobre la qual es van fer les modificacions.

Un dels avenços en l’àmbit de l’arquitectura que més sorprèn Olesti és el ciment, un conglomerat duríssim que avui dia encara s’estudia per saber ben bé com funciona. “Els arquitectes i els enginyers troben en ell una resistència superior a productes actuals”. 

El nostre ciment, el formigó armat, porta varilles de ferro. “En època romana no hi havia aquesta estructura i molts dels edificis han sofert unes erosions brutals que s’han mantingut amb molta dignitat, cosa que sorprèn perquè sense aquest armament de ferro semblaria quasi impossible que ho fessin”, manifesta el professor d’història de la UAB.

Religió - “Sense l'Imperi Romà el cristianisme no hauria estat una religió amb tant èxit”

L'antiga Roma va contribuir enormement al desenvolupament del cristianisme, que va tenir un paper destacat en la formació de la civilització occidental almenys des del segle IV.

“El món romà era molt politeista, molt integrador dels cultes d’arreu del món. Però quan el cristianisme es reconeix, es converteix en una religió excloent i monoteista, de manera que el cristianisme serà realment la religió oficial, la religió que l'Estat defensa cada vegada d'una manera més bel·ligerant envers les altres religions”, afirma el professor de la UAB.

Això suposa que a partir del segle V el cristianisme es potenciï exageradament i s'estengui a tot arreu. “Sense l'Imperi Romà el cristianisme no hauria estat una religió que hagués tingut aquest èxit. El recolzament de l'imperi farà que el cristianisme passi de ser una religió local a una religió potent que acabarà arraconant a la major part dels altres cultes”, conclou.

L’Imperi Romà va ser el “Netflix” de l’antiguitat: va conquerir grans audiències, va tenir èxits i fracassos, i va oferir un espectacle i entreteniment inigualables al seu temps. Ara, en l’era moderna, els seus “recomanats” encara ens recorden la grandesa i l’impacte durador de l’Imperi a través de les pàgines de la història.