Vista del logo de JP Morgan Chase & Co en un telèfon mòbil, enfront d'un monitor que mostra el logotip del First Republic Bank, a Washingtone
Vista del logo de JP Morgan Chase & Co en un telèfon mòbil, enfront d'un monitor que mostra el logotip del First Republic Bank, a Washingtone
Vista del logo de JP Morgan Chase & Co en un telèfon mòbil, enfront d'un monitor que mostra el logotip del First Republic Bank, a Washingtone
Per José A. Lavilla
Publicat el 06 de maig 2023

Aquest dilluns va ser intervingut el banc californià First Republic Bank, suposant que, per volum d'actius (uns 230.000 milions de dòlars a l'abril) la d'aquest banc sigui la segona major fallida en tota la història dels Estats Units, només superada per la suspensió de pagaments del Washington Mutual a la fi de 2008.

Fundat a mitjans de la dècada dels vuitanta i amb seu a San Francisco, el First Republic Bank es dedicava a la banca privada i posseïa una clientela molt selecta. Malgrat que sempre va ser rendible, aquest dilluns va ser culminada una caiguda que es venia pronunciant des de feia un mes, com es va explicar a aquest mateix diari.

Després d'aquest fet, va ser la Corporació Federal d'Assegurances de Dipòsits (FDIC), agència formada després de la Gran Depressió de 1929 que té com a missió rescatar als competidors, qui va pactar la venda dels actius a l'entitat bancària JP Morgan Chase per a protegir els dipositants. L'operació va costar al comprador 10.600 milions de dòlars mentre que a l'Estat li costarà uns altres 13.000 milions.

Antecedents

Però, com dèiem, la caiguda venia anunciant-se des de feia setmanes. El First Republic Bank va començar a tenir problemes seriosos després de la fallida del Sillicon Valley Bank. Les agències Fitch i S&P van rebaixar la qualificació creditícia del banc en veure la ingent quantitat de dipòsits no assegurats que s'estaven marxant de l'entitat a la recerca de major seguretat.

La qualificació creditícia és una mesura de la capacitat d'una entitat per a pagar els seus deutes. Aquesta qualificació és important perquè influeix en la capacitat d'una empresa o entitat per a obtenir préstecs i en les taxes d'interès que se li cobraran per ells. També pot reduir la confiança dels inversors i els dipositants en la solvència del banc, la qual cosa pot provocar una fugida de dipòsits, com va ocórrer en el cas del First Republic Bank.

Quant als dipòsits no assegurats, es refereixen als dipòsits que excedeixen el límit de garantia de l'assegurança de dipòsits. Als Estats Units, per exemple, la FDIC garanteix els dipòsits bancaris fins a 250.000 dòlars per compte, però qualsevol quantitat que excedeixi aquest límit no està assegurada i es considera un dipòsit no assegurat. En el cas del First Republic Bank, la fugida de dipòsits no assegurats va agreujar la seva situació financera, ja que aquests no estaven protegits per l'assegurança de dipòsits i es consideraven més arriscats per als dipositants.

Rafa Torras, economista i professor de la Universitat Abat Oliba CEU, explica que és necessari aprofundir en l'origen d'aquesta decisió de treure els dipòsits per part dels inversors. Si això passava és perquè, diu, els inversors eren "coneixedors d'una informació sensible, és a dir, que els actius del banc tenien un valor compatible superior al valor de mercat, per la qual cosa es podia haver recordat per part dels inversors l'escenari de la crisi de 2008 i davant aquesta circumstància els inversors van decidir retirar aquests fons".

Per a pal·liar una mica la fugida de dipòsits, els directors del First Republic Bank van començar a injectar capital extern. Això no obstant, no va evitar que el mes d'abril sortissin del banc uns 100.000 milions de dòlars en dipòsits. Paral·lelament, les accions de l'entitat en la Borsa van caure un 100%, és a dir, van perdre pràcticament tot el seu valor, passant de 120 dòlars a principis de març als 3,5 dòlars el dilluns.

Veiem, per tant, que les causes de la caiguda tan fulminant són molt similars a les del Silicon Valley Bank: "Una sobre exposició a actius de risc, que combinat amb la pujada de tipus d'interès van provocar aquesta crisi bancària", diu Torras.

I, ara què?

Per evitar que aquest desastre arrossegués a tot el sector, les autoritats californianes van veure que l'única solució era intervenir el banc i, per això, la Corporació Federal d'Assegurances de Dipòsits va posar a subhasta l'entitat. Va ser JP Morgan, una empresa financera, qui va presentar la millor oferta, és a dir, la menys costosa per al fons de garantia de dipòsits.

JPMorgan es tracta de l'entitat bancària més gran dels Estats Units i, per capitalització de mercat, el major del món, per la qual cosa la compra no li va significar un gran esforç. Aquesta operació li ha suposat quedar-se amb la major part dels actius de First Republic Bank: inclosos 173 mil milions de dòlars en préstecs i 30 mil milions de dòlars en valors, així com 92 mil milions de dòlars en dipòsits. De la mateixa manera, les 84 sucursals que la desapareguda entitat tenia per tot el país, ja formen part del nou propietari.

D'aquesta manera, la FDIC ha assenyalat que tots els dipositants del First Republic es convertiran en dipositants de JPMorgan Chase i tindran ple accés a tots els seus dipòsits, al mateix temps que ha posat l'accent que aquests seguiran assegurats per la FDIC i els clients no han de canviar la seva relació bancària per a retenir la cobertura de l'assegurança de dipòsit fins als límits aplicables.

Ara bé, es pot saber si continuaran caient més bancs? Això dependrà, explica Torras, "de la confiança dels clients i de les mesures reguladores que s'adoptin". És cert que hi ha una discussió dels analistes, perquè alguns pensen que aquesta crisi bancària està en la recta final mentre que uns altres pensen que podria haver-hi algun altre banc on els seus clients percebin una certa falta de liquiditat.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —