[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 02 de juliol 2020

En reacció als assassinats de George Floyd, Ahmaud Arbery i Breonna Taylor, va néixer una iniciativa de conscienciació a les xarxes socials a principis de juny. Es tractava de penjar un quadrat negre a Instagram o a Twitter amb el hashtag #BlackOutTuesday per recordar que les veus més importants del canvi són també les més silenciades. La idea era lloable, però, desgraciadament, no va tenir l’efecte esperat.

Es va convertir en poc més que una eina promocional a disposició de particulars i empreses per assenyalar la seva virtut i guanyar-se l’etiqueta d’aliat sense contribuir al desmantellament del racisme sistèmic. Alguns diran que assenyalar la virtut ja és un pas endavant en el camí cap a la igualtat, però la realitat és que assenyalar la virtut és més lucratiu per als opressors que per als oprimits. Des de la crisi del plàstic fins a la crisi de l’habitatge vinculada a models de negoci com Airbnb, el nostre panorama actual demostra àmpliament com les activitats lucratives solen sortir a costa dels col·lectius més vulnerables.

Sabent això, es dibuixa una relació paradoxal entre el contingut de les iniciatives superficials com #BlackOutTuesday i la motivació real que hi ha al darrere. Per exemple, l’1 de juny, Zara va penjar tres quadrats negres a Instagram, un d’ells amb el missatge "Apostem per la igualtat". Però aquest gest dolç es fa molt agre quan recordem que al llarg de la darrera dècada s’ha vist en diverses ocasions que Zara feia servir treball esclau i infantil, per exemple, al Brasil, a l'Argentina i a Turquia.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

We stand for equality

Una publicación compartida de ZARA Official (@zara) el

 

Jordi Barbero, militant de la Crida LGBTI, denuncia aquesta falta de concordança entre la imatge progressiva que volen donar algunes empreses i el marc conservador dins el qual existeixen i fan negoci. Per exemple, quan sabem que l'impost rosa fa pagar els productes menstruals com articles de luxe i no de primera necessitat, "si tinguéssim una carrossa d'Ausonia al 8M defensant els drets de les dones, a tots ens semblaria una aberració. Però és exactament el que passa amb el 28 de juny", assenyala Barbero.

El 28 de juny, de fet, el mes de juny sencer, és un altre escenari de lluita que dona peu cada any a aquest activisme performatiu de les empreses. Posar-se a vendre banderes de l'arc de Sant Martí associa una imatge de tolerància a l'empresa, sense tenir cap impacte directe en la discriminació laboral que pateix el col·lectiu LGBTI diàriament.

Un altre exemple el trobem en la venda d’aquesta samarreta promocional per la campanya presidencial del 2020 de Donald Trump. Hi veiem l'eslògan de Trump amb lletres multicolors, però fa menys d'un mes, el mateix Trump aprovava mesures de salut restrictives que precaritzaran encara més la protecció mèdica de la gent transsexual als EUA.

Samarreta promocional per la campanya Trump-Pence 2020. Font: Official Trump Store

Del pink al green washing

Aquí, a Barcelona, Barbero assenyala que el festival Pride té "un historial de col·laboracions problemàtiques". Per exemple, en els anys anteriors al 2020 "el Pride de Barcelona col·laborava amb una agència de viatges vinculada a Blackstone, el mateix grup que es dedica a reportar migrants i fer deportacions d'immigrants a l’Estat".

Deixar que les empreses es rentin les mans amb la bandera LGTBI és perillós, perquè ens fa oblidar que, com assenyala Barbero, "el moviment LGBTI que va ser liderat per dones transsexuals negres de classe treballadora i, quan el capitalisme va intentar assimilar-lo, visibilitzava només els homes gais blancs amb un poder adquisitiu determinat". Aquest problema d’assimilacionisme LGBTI es diu capitalisme rosa, o pinkwashing, però n’existeixen també d’altres colors.

El greenwashing és un problema que es fa cada cop més comú a mesura que la transició energètica va ocupant el centre de l’escenari polític contemporani. Les empreses contaminants fan servir eslògans progressistes i donacions estratègiques als moviments ambientals per amagar-ne l'impacte real. Amb motiu de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25) del desembre passat, Endesa va comprar les portades de diaris com La Vanguardia, el qual presentava un titular enganyós: "Endesa lidera el canvi cap a una societat lliure d’emissions".

Els canvis necessaris per erradicar les injustícies sistèmiques del racisme, l'homofòbia i la destrucció ambiental hauran de ser més profunds que una simple campanya publicitària. Fins i tot, hi ha qui va més enllà i es pregunta si aquestes campanyes d'activisme performatiu no estan fent més mal que bé.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —