No. No tots els obstacles han passat. I continuo sabent-me forta pels fonaments que aguanten
aquests ossos pacients i sense complexos. No et sento a prop, ni t'hi vull sentir. No em dediquis res. No vull cançons que emulin el teu nom en una terrassa d’un cinquè sense ascensor, no vull que em persegueixi la teva olor quan, distreta, esbufegui perquè el restaurant de la cantonada ha decidit posar la melodia que parlava de nosaltres. No vull. Ni lletres, ni ritmes, ni flors a la feina els dilluns a les cinc de la tarda. Ni lliris, ni violes ni roses.

El far no es fa gran, Salvador, sinó la distància que requereixo entre nosaltres dos. Ni peixos, ni que m'acariciïs amb la punta dels dits amb l'excusa de posar-me crema solar en llocs que em són impossibles d'arribar. Ni sopars sorpresa quan em notis cansada. No vull els “ostres, avui estàs especialment atractiva”, ni que em compris algun té aleatori a la botiga de l’anciana perquè ens hem proposat provar-los tots. No vull promeses deficients poc funcionals, ni un concert que em buidi del neguit i m’ompli de nou. Guarda’t els petons de licor que no m'embriaguen, les abraçades àcides de llimona de la temporada passada i el caliu que sentíem en trobar-nos els peus sota la manta els diumenges. Guarda-ho en caixes prou gruixudes. Que no se t’escapin, que no volin. Per a algú podria ser el millor regal, per a mi són esforços. 

No vull que siguis els meus ulls de sol a sol ni que vigilis la meva nit com un llençol. Abandona aquest paper felí d'atenció innecessària que he detestat sempre. Jo a l’estiu dormo nua, sense res, i no et vull ni a tu ni als llençols. Ni al pijama, ni a les teves pressions. Que les nits de delit les prefereixo de somni. Vull que entenguis que l’amor sí que té espais buits, distàncies sentides, necessàries i coherents. Amb forats al mig, amb no-llocs on no cal que deixis el teu raspall de dents i la teva gomina, que ja hi tinc els meus llibres i el pintallavis de mandarina i gessamí. On només hi ha aforament per a una. I aquesta, Salvador, soc jo.

Així que deixa de disfressar-te, et torno les papallones, les formigues i els elefants si cal.
Guarda la xarxa. Perquè no, no vull, Salvador. Perquè no, no et vull.

—O "Júlia" de la cançó dels Lax'n'Busto, si ella parlés. 

L'Avui Convido Jo és un espai de ficció de Diari de Barcelona que explora, a partir de la imaginació, les veus amagades dels productes culturals. Què passaria si els personatges de les cançons ens parlessin? A aquesta secció tot és possible