[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Marta Bieto
Publicat el 05 de novembre 2020

Tres denúncies de personal sanitari de l’Hospital de Bellvitge rebudes pel Diari de Barcelona, posen de relleu les condiciones en què treballen els professionals de la salut al seu centre. Dues de les denúncies provinents de la unitat d’urgències alerten de la distribució de mascaretes FFP2 no homologades per a l’ús mèdic —així ho indica a la mateixa capsa— als hospitals catalans. 

Tal com explica en Bruno (nom fictici per preservar la identitat del denunciant), personal mèdic del servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge, ja fa temps que se’ls proporciona mascaretes FFP2 on s’hi pot comprovar a la mateixa capsa que “no són aptes per a l’ús mèdic”. També explica que conjuntament amb “diferents companys” s’han queixat als seus superiors “d’aquest fet”, però no s’ha efectuat cap canvi del material. 

“Que no tinguéssim EPIS homologats per al treball sanitari la primavera passada es podia entendre per l’extraordinarietat del moment. Però ara ja fa temps que les autoritats han pogut comprar material adequat. No oblidem que estem exposats a una càrrega viral molt alta i molts companys s’acaben contagiant. Alguns inclús, moren”, explica en Bruno.

A causa de la crisi sanitària provocada per la Covid-19, les mascaretes s'han convertit en un element imprescindible de protecció contra la pandèmia. Però a causa de la gran demanda, moltes empreses d’àmbit internacional aprofiten per posar al mercat mascaretes que realment no estan homologades o no ofereixen una protecció real contra el virus. Parlem de les mascaretes autofiltrants no aptes per a ús mèdic i que incompleixen la normativa En algunes, a la mateixa capsa s’hi pot observar com la indicació que fa el fabricant és: “Non medical”. 

El personal sanitari, dedicat a l’atenció de casos confirmats d’infecció per Covid-19 i exposats a major risc pel contacte directe amb els pacients, han de disposar de material preventiu de caràcter més restrictiu als centres sanitaris on presten els seus serveis.


 "Estem exposats a una càrrega viral molt alta i molts companys s’acaben contagiant. Alguns inclús, moren”


Segons el Ministeri de Sanitat, en el ‘procediment d'actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l'exposició al SARS-CoV-2’ del 7 d’octubre de 2020, s’informa que la protecció respiratòria per als professionals de la salut “que poden estar en contacte a menys de 2 metres amb casos possibles, probables o confirmats” és una mascareta autofiltrant tipus FFP2 o mitja màscara “proveïda amb filtre contra partícules P2” que ha de complir la norma UNE-EN 149:2001 +A1:2010 o, si és el cas, els filtres han de complir les normes UNE-EN 143:2001. A priori, no es poden reutilitzar i, per tant, han de rebutjar-se després del seu ús. 

El sistema d’alerta ràpida de la Unió Europea fa mesos que alerta de la presència en el mercat europeu de mascaretes que no compleixen la normativa de protecció, en la seva majoria es tracta de tipus FFP2 i FFP3. No obstant això, davant la situació d’escassetat d’Equips de Protecció Individual (EPI), el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme va emetre una resolució el passat 23 d’abril que permetia la venda temporal fins a l’octubre. Ara mateix, només es poden vendre les que tinguin marcat de Conformitat Europeu (CE) i, per això, el Ministeri de Consum també informa de la retirada de diversos d’aquests articles per no complir amb els requeriments mínims de filtratge. No aconsegueixen retenir el 92-95% de partícules (FFP2 o N95) i algunes, malgrat comptar amb el marcatge CE, no tenen la certificació adequada per la qual cosa no existeix cap garantia de seguretat. 

Les queixes dels sindicats

El 21 d'agost de 2020, la branca de sanitat del sindicat CGT ja va denunciar la distribució d'unes mascaretes de la marca KINCOME amb model KN95 que tampoc estan homologades per a l’ús mèdic a l'Hospital del Mar i a la Mútua de Terrassa:

Convé ressaltar que una altra de les denúncies, del 7 de setembre, per part del personal zelador mitjançant Twitter a partir de la plataforma ‘Reconocimiento para el Celador Ya’ també era de l'Hospital de Bellvitge de Barcelona. El Diari de Barcelona va consultar amb la plataforma de quin hospital es tractava aquesta denúncia.

La plataforma ‘Reconocimiento para el Celador Ya’, tal i com explica la Berta (nom fictici per preservar la identitat de la persona denunciant), personal zelador del servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge, va sorgir arran de la pandèmia com a conseqüència d’una guia de nivells d’exposició creada al març pel Ministeri de Sanitat, dirigida als serveis de prevenció, on es classificava als zeladors com a personal de baix risc d’exposició.

Guia de nivells d’exposició creada al març pel Ministeri de Sanitat

“Llavors com faltava material, sobretot a la primera onada de la pandèmia, la majoria dels hospitals de tota Espanya s'acollien a la maleïda taula per denegar els EPI al personal zelador. Quan per les nostres funcions, que tractem al pacient directament, l'agafem, el movem i el traslladem, tenim màxima exposició”, explica la Berta. 

Què són els EPI? 

EPI és una abreviació d’Equips de Protecció Individual, una combinació de productes sanitaris destinats a l’ús mèdic com mascaretes, guants, ulleres, pantalles facials i més que tenen per finalitat garantir la màxima protecció i evitar possibles vies d'entrada de l'agent biològic. Aquest tipus de productes han de complir amb la normativa UNE-EN que contempla assajos específics de resistència a la penetració de microorganismes. 

La Berta comenta que finalment, aquest mes d'octubre, el Ministeri de Sanitat va actualitzar aquestes dades. “Hem avançat. El primer punt pel qual lluitava la plataforma, l’hem aconseguit en 7 mesos”. 


Rebien “amenaces de sanció” per part dels seus responsables per agafar més d’una mascareta autofiltrant i havien d’acabar reutilitzant el material


 No obstant això, la situació no ha millorat gaire. Tal com explica la Berta, quan van modificar la taula i van aconseguir que es proporcionessin EPI també per al personal zelador, depenent de l’hospital o el servei on es treballa, es té “més o menys sort”. “Et trobes que molts dels EPI no compleixen la normativa d'homologació de la Unió Europea. Però quan arribes a treballar a la teva hora i et donen aquests EPI, què fas? Deixes d'atendre el pacient perquè la mascareta no és apta? Doncs no. La fas servir amb el risc que comporta que no compleix la normativa, els filtres no seran de qualitat i el risc de contagi és molt alt”. 

Les marques del material són canviants. Els professionals es troben amb models d’EPI diferents cada setmana, mes o jornada. “Sense exagerar-te, jo ja aniré per 10 marques i models diferents. De vegades els EPI sí que són de qualitat, sí que compleixen la normativa. Un altre dia veus una caixa que no la compleix i així una mica. Es nota quan la mascareta és bona i quan és dolenta, quan et fa mal o quan no et fa mal”. 

Segons el Ministeri, les mascaretes que s’utilitzen amb un filtre de més seguretat són les FFP2 i les FFP3. Les últimes són per a casos especials, quan en un procediment assistencial hi ha la possibilitat de generar-se bioaerosols en concentracions elevades. Com, per exemple, en el cas de pacients que es troben intubats, aquests generen bioaerosols. Les FFP2 i FFP3 són mascaretes que no deixen filtrar les partícules P2 i P3, respectivament, i més resistents que les mascaretes quirúrgiques, però el seu preu també és més elevat. En conseqüència, quan va començar la pandèmia i encara ara, una mascareta autofiltrant és considerada material privilegiat. 

Reutilització del material

“Havíem d'utilitzar-la durant tota la setmana. Faig jornades de 10 hores per la nit, tres o quatre nits a la setmana. Estic amb la mateixa mascareta durant 30 a 40 hores, quan deixen de ser efectives a partir de la primera jornada”, explica la Berta i afegeix: "el mateix passa amb les bates impermeables i les ulleres, material complementari que també s’utilitza com a EPI". En aquest sentit, indica que el mateix ocorre amb les mascaretes, que "tenen una etiqueta xinesa i no hi ha per cap costat ni el marcat europeu, ni segell UNE ni segell EN. Una bossa de plàstic transparent que quan l’obres veus que d'impermeable té poc. La qualitat es paga”. 

Instruccions respecte de l'etiquetat de les mascaretes

La Berta explica que, ara per ara, malgrat que el protocol segueix sense actualitzar-se, ja no s’hi troben en aquesta situació perquè ja no hi ha tanta “escassetat”, però afirma que per assegurar-se, s’ha de “jugar una mica entre la picaresca i tenir nassos”. Demanar a l’encarregat una nova mascareta i negar-se a reutilitzar el material. “Has de demanar, has d'exigir o t'has d'inventar que se t'ha esquitxat de fluids biològics o secrecions procedents de la persona simptomàtica a la qual s’examina o es tracta. Si se t’esquitxa la mascareta o se't contamina, ja no tenen excusa per negar-s'hi”.

Ara bé, Maria Blanco, assegura que “si això és veritat”, “no han comunicat a qui ho han de comunicar” per “aturar el subministrament i que això no faci mal als professionals” perquè, com informa, el protocol que se segueix des de la gerència de l’ICS, quan algú detecta el material defectuós, “urgentment” es posa en marxa “tota una maquinària que és logísticament molt complicada”, però que es porta a terme amb molta rapidesa.

“Bloquegem els estocs i fem la retirada del producte. Per assegurar-nos que allò no torni a arribar enlloc. Tot això pensant en el fet que parlem de centenars i centenars de destins, de centres assistencials, de centenars de materials, de milers d’unitats”.


“Molt probablement, aquestes mascaretes s’acaben utilitzant amb personal eventual, que no reclama per por a que el deixin sense contracte” 


Blanco també ressalta les complicacions de la situació actual: “Ara mateix, amb por a un tancament de fronteres, hem de fer compres que han de posar en valor aquesta situació i puguin preveure que ens tornem a quedar sense material. És un tema molt delicat com per ser frívol. És un material molt sensible parlar de la seva compra i comprar-lo atesa la situació mundial que hi ha”. 

El sindicalista Lluís San Martín explica que, en alguns hospitals, com és el cas de l’Hospital Sant Pau de Barcelona on ell treballa, durant la primera onada rebien “amenaces de sanció” per part dels seus responsables per agafar més d’una mascareta autofiltrant i havien d’acabar reutilitzant el material. 

A l’Hospital de Bellvitge, com comenta la Berta, no van rebre “cap amenaça” però creu que és perquè tampoc s’han negat a “fer servir la mascareta una segona o una tercera nit”. Opina que “si algú per iniciativa pròpia s'ha negat taxativament a fer servir una màscara més d'un dia, potser sí que s'ha emportat una amenaça".  

No obstant això, la Berta comenta que és l’encarregat qui subministra el material i tot el que els proporciona “s’ha d’anar utilitzant”. “Potser aquest mes hi ha un model que no està homologat, potser el mes que ve vindrà un altre. El que hi ha en aquest moment és el que hi ha. També comenta que, en el seu cas, “si detecto que algun dels productes no està homologat per a l’ús mèdic l’informo directament. Però si ell té una partida de bates que no són aptes com a material sanitari i li diuen que són les que cal usar, ens les lliurarà”. 

La Berta recorda que “abans d’anar-me’n de vacances, al setembre, ens van donar un parell de paquets de mascaretes quirúrgiques de les blaves. Les vaig tornar al responsable perquè no estaven homologades, vaig demanar les que sí que ho estaven i me les va donar. Però aquestes mascaretes no han anat a les escombraries”. La Berta sospita que “molt probablement”, aquestes mascaretes s’acaben utilitzant amb personal eventual, que no reclama “per por a que el deixin sense contracte”. També per falta d’informació i formació. 

La formació que reben els treballadors és obligatòria i així s’especifica al BOE, a l’article 19 de la llei 31/1995, del 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals on s’especifica que “en compliment del deure de protecció”, l’empresari ha de garantir que “cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de la seva contractació sigui quina sigui la modalitat o durada d'aquesta”. La formació s’ha de centrar en el lloc de treball o funció de cada treballador, adaptar-se a “l’evolució dels riscos i a l’aparició d’altres de nous”, com pertoca amb el cas de la pandèmia de Covid-19, i “repetir-se periòdicament si fos necessari”. I s’ha d’impartir sempre que sigui possible dins la jornada de treball o, si no, en altres hores però descomptant aleshores "el temps invertit” i el seu cost “no recaurà en cap cas sobre els treballadors”. 

“Se la salten sense escrúpols”, diu la Berta en referir-se a la llei. “No han fet cap formació oficial específica de prevenció de riscos laborals. Nosaltres, com que ja portem molt de temps, se suposa que ja ho sabem. És una mica que cadascú va per lliure i ha anat aprenent o una infermera t’ha explicat o ho has llegit a internet”. 

Quant als treballadors amb contractes temporals, segons el BOE, l’article 28 fixa que aquests “hauran de gaudir del mateix nivell de protecció en matèria de seguretat i salut que els restants treballadors de l'empresa en la qual presten els seus serveis”. A més, la seva formació amb “caràcter previ a l’inici de la seva activitat” també és imperativa. L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que els treballadors “rebin informació sobre els riscos als quals s’hagin d’exposar” així com de “l'existència de riscos específics del lloc de treball a cobrir i sobre les mesures de protecció i prevenció davant d’aquests riscos”. 

La Berta explica que li ha arribat informació per part d’un company que treballa a Personal, que afirma que quan els treballadors temporals van a signar el contracte, a part, també “els fan signar un document conforme han rebut aquesta formació. Així es cobreixen les esquenes”. 

Després d’assabentar-se d’aquestes denúncies, la gerent de l'ICS Maria Blanco, afirma que ja s’han posat a “treballar” per investigar “el que està passant”. “Farem el que hagim de fer perquè aquestes notícies no siguin més que constructives i de serenitat a tothom, no d’alterar i tensar més el sistema del que està. I si cal arreglar-ho, doncs per posar en marxa corrents els mecanismes”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —