-
Publicat el 15 d’octubre 2022

Arran del divorci d'Esquerra (ERC) i Junts en la coalició al Govern el passat 7 d'octubre, alguns experts han plantejat les possibles conseqüències d'aquesta ruptura en els escenaris municipals, comarcals i provincials. És interessant conèixer les xifres parlamentàries dels dos grups per a trobar les similituds en els altres òrgans de govern.

A les últimes eleccions al Parlament, el 14 de febrer de 2021, els partits liderats per Pere Aragonès i per Laura Borràs van obtenir gairebé el mateix nombre de diputats (33 i 32, respectivament). Aquests números són molt similars a escala municipal, on ERC i Junts —o JxCat— estan al capdavant d'exactament el mateix nombre d'alcaldies: 359, sumant un 75,8% del total a Catalunya. No obstant això, en el nombre de regidors municipals hi ha una lleugera superioritat d'Esquerra, que en té el 34,1%, i Junts, que en té un 30,2%.

El domini d'ERC es dona en els dos òrgans governamentals superiors: les comarques i les diputacions. El partit d'Aragonès compta amb 366 consellers i conselleres comarcals davant dels 321 del partit de Borràs. Els 352 consellers i conselleres restants formen part d'altres agrupacions parlamentàries, sobretot del Partit Socialista i la CUP. En les diputacions, la influència d'Esquerra és encara més aclaparadora: 36,2% i 26,9%. Així i tot, són la suma dels altres grups parlamentaris, com el PSC o la CUP, qui compten amb més diputats i diputades provincials (36,9%).

L'escenari municipal

Malgrat que fonts de Junts hagin afirmat que les relacions dels partits polítics al Parlament no poden extrapolar-se als acords de govern dels ajuntaments, no són poques les localitats catalanes que imiten el model de la Generalitat: un consistori liderat per una coalició entre ERC i JxCat.

És per això que el temor a noves ruptures en l'estructura de govern municipal i la convocatòria de noves eleccions hagi augmentat. Inclús en alguns municipis, com per exemple Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Llagostera (Gironès) o Tivissa (Ribera d'Ebre), l'alcalde o alcaldessa pertany a ERC però la junta de govern compta amb més regidors de Junts.

En aquest mapa interactiu es pot cercar el nom de l'alcalde o alcaldessa, el seu partit polític i el nombre de regidors d'ERC i de Junts (tant en el govern com en l'oposició) dels 947 municipis catalans.

L'escenari provincial

Si donem un cop d'ull a les dades dels regidors municipals dividits per províncies, trobem el mateix patró a Barcelona i Tarragona. En canvi, Girona i Lleida es comporten de manera diferent. 

Dels 3.760 regidors dividits en els 311 municipis barcelonins, gairebé la meitat (46,9%) no formen part ni d'ERC ni de JxCat. A més, tal com succeeix amb els consellers comarcals, el partit d'Aragonès supera al de Borràs en més de 10 punts percentuals (31,6% i 21,5%, respectivament). A la província tarragonina el model es repeteix, però sense una diferència tan marcada: ERC compta amb el 31,8%; Junts, el 28,4% i els altres partits, el 39,7%.

A la província de Lleida, a diferència de les conselleries comarcals i les diputacions, el nombre de regidors de JxCat és el més gran (43,2%) seguit per ERC (38,6%). Els altres partits tenen un pes minoritari, un 18,2%. Finalment, a la província gironina hi ha gairebé un empat entre els regidors de Junts i ERC (722 i 721, respectivament), mentre que els altres partits compten amb 501 regidors, un 25,8%.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —