[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 12 de maig 2020

Un dels efectes col·laterals de l'arribada del coronavirus ha estat l'augment dels plàstics d'un sol ús. La demanda d'aquests ha crescut, ja que nombroses empreses han impulsat la distribució de productes i aliments amb més embalatge i protecció. Davant aquesta situació, moltes grans companyies petroleres ja fa temps que reconsideren el seu model de negoci i destinen les matèries primeres a la fabricació de plàstics en lloc dels carburants.

No obstant, l'augment dels plàstics no és un fenomen nou. Les grans empreses del petroli han decidit en els últims anys reorientar el seu negoci cap al sector petroquímic, bàsic per a la fabricació d'aquests residus. En concret, es tracta de materials petroquímics que componen el 99% dels plàstics i que deriven del petroli i el gas.

El diari alemany Deutsche Welle va publicar el darrer mes de març que diverses companyies petroleres com BP o Shell havien invertit més 82 mil milions d'euros en l'extracció de gas de lutita. Aquest, tot i que serveix com a font d'energia com el gas convencional, també és útil per a la indústria, i petroquímics semblants poden trobar-se en peces de roba, paper, productes de neteja, medicaments i conservants per al menjar.

Compensar la caiguda dels carburants
Aquesta línia de negoci per al sector suposa per a les petroleres una nova font d'ingressos, després que els carburants estiguin cada cop més en el punt de mira per la seva contribució en la contaminació. Segons el mitjà alemany, aquestes inversions podrien haver-se iniciat ja fa deu anys, quan va començar a agafar força el debat de la mobilitat i l'energia sostenible.

Així doncs, el negoci dels petroquímics és també una manera de compensar el descens dels preus dels carburants, que amb la irrupció del coronavirus estan registrant mínims històrics en la seva cotització. De fet, el cru estatunidenc ha registrat per primera vegada en la història uns preus negatius a causa de la pandèmia. Pel que fa al barril de Brent, referent en l'àmbit europeu, el seu valor va caure fins a un 31% durant el març i actualment es troba a 29,67 dòlars el barril. Al mateix temps, Aràbia Saudita i Rússia han començat una lluita de preus enfront d'un panorama internacional a la baixa.

Les inversions de les petroleres cap al plàstic semblen, doncs, una possible manera de pal·liar aquests efectes. Shell, per exemple, ja va explicar el 2018 que la venda de petroquímics era una de les principals compensacions per a la davallada dels preus del petroli i el gas. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, els petroquímics ja van pel camí de convertir-se la primera indústria en consum de cru, per davant del transport i la mobilitat.

En contra de les prohibicions
Tot i les inversions de les empreses, la Unió Europea ja va anunciar el març de 2019 la seva intenció de prohibir els plàstics d'un sol ús de cara al 2021. Així doncs, els països membres hauran de seguir les directrius europees per l'any que ve i, a més, augmentar el percentatge del seu reciclatge durant els pròxims anys. En aquesta línia, la Comissió de Medi Ambient del Congrés espanyol va proposar durant l'any passat que els envasos d'un sol ús quedessin prohibits des del gener de 2020.

Pel que fa als Estats Units, aquesta regulació depèn de cada estat. A Nova York, la prohibició d'aquests envasos va ser aprovada el mes de març, però arran del coronavirus han posposat la seva entrada en vigor fins al juny. Altres ciutats com San Francisco, on aquesta regulació contra els residus existeix des del 2007, han decidit permetre excepcionalment els plàstics d'un sol ús com a mesura de prevenció del coronavirus.

Futur incert per a les petroleres
Tot i l'augment de la demanda de plàstics, però, no està del tot clar si les companyies petroleres podran compensar les fortes caigudes amb les inversions petroquímiques. La incertesa en els mercats i la por a una segona onada de contagis ha fet que el president de BP, Bernard Looney, afirmés al Financial Times que és molt probable que el sector no s'acabi de recuperar mai d'aquesta situació i que s'hagi arribat al punt màxim d'extracció de petroli al món.

— El més vist —
— Hi té a veure —
— El més vist —