María José Pizarro
Publicat el 21 d’octubre 2022

"Aquesta casa és la meva terra", ha escrit María José Pizarro al llibre d'honor de Casa Amèrica Catalunya. La senadora colombiana es refereix a l'estima que li té a Barcelona i a l'organisme cultural que l'ha acollit en tantes ocasions, especialment durant els anys en què va haver d'exiliar-se del seu país.

María José és filla de Carlos Pizarro, el líder d'una de les guerrilles urbanes més importants de Colòmbia, la M-19. Després de diverses dècades al punt de mira de la lluita armada, l'any 1990 es va firmar la pau, fet que acabava amb l'existència formal de la guerrilla. Aleshores, Pizarro, com que havia estat un líder de masses i considerava que el suport popular era vast, va proposar-se com a candidat a la presidència del país. Inesperadament, però, el van assassinar pocs mesos després d'haver signat la pau.

La vena revolucionària també li ve per part de mare, Myriam Rodríguez, que estava implicada en la lluita per la millora de les condicions socials, econòmiques i polítiques del seu país. Mare i filla van explicar el 2009 la història del guerriller a l'exposició "YA VUELVO. Carlos Pizarro, una vida por la paz", organitzada també per Casa Amèrica Catalunya.

Actualment, Pizarro és senadora de Colòmbia pel partit Pacte Històric, a banda d'activista per la pau i per la memòria històrica. Aquest dijous ha protagonitzat una xerrada per parlar sobre el futur del país juntament amb l'eurodiputat i copresident de l'Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana Javier López, i amb la periodista i excorresponsal de TV3 a l'Amèrica Llatina Isabel Galí. Organitzada per l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la conversa ha girat al voltant dels reptes que ha d'afrontar el govern de Gustavo Petro, president de la República de Colòmbia des del 7 d'agost del 2022.



Segons explicava Galí, que s’encarregava de dinamitzar el debat, “el senat és la cambra de representants més important” de Colòmbia, és “el que seria el nostre Congrés”. D’aquí rau la importància de la xerrada amb Pizarro.

"Pau total"

Gustavo Petro és el primer president d'esquerres de la República de Colòmbia després de més de vint anys del conservadorisme al poder. A més, té un sentit especial que sigui el president que s'abandera amb el lema de la "pau total", perquè també va formar part de la guerrilla M-19, juntament amb Carlos Pizarro, i va estar a la junta per preparar l'acord de pau de l'any 90.

La seva màxima ambició és portar la pau després de viure en una cultura de violència en tots els àmbits. El nou govern està treballant per col·laborar amb tota la societat colombiana i respondre a les demandes que van prometre a les urnes. En paraules de Pizarro, la "pau total passa per una negociació no només amb les organitzacions d'esquerres, sinó també amb les dissidències i amb estructures més properes al 'neoparamilitarisme' i les bandes multicrim".

López ha afirmat que la comunitat europea veu "amb moltíssim interès" els canvis progressistes a l'Amèrica Llatina, primer amb la victòria de Boric a Xile, i ara amb Petro a Colòmbia. La Unió Europea veu la "necessitat de poder aprendre i trobar espais per treballar en conjunt". I creu que l'esquerra europea té l'oportunitat de crear una "agenda que pugui ser compatible" en termes de canvi climàtic, la globalització amb normes, a l'hora de combatre la desigualtat, etc.

"Si no s'aconsegueix la pau, es reciclen cicles de violència", ha comentat Pizarro i ha corroborat López. Aquesta pau haurà de ser defensada per la majoria de la societat colombiana, perquè sinó no se sostindrà en un futur. El desafiament es dona en un moment en què el món està dividit: el bipartidisme a Colòmbia té un pes històric, i amb la guerra d'Ucraïna es reforça aquesta divisió. Així doncs, es vol revertir l'ideal mundial per aplicar la pau al país.

Petro veu la "necessitat d'abordar la lluita contra les drogues" com un element indispensable per materialitzar la pau. Per a l'eurodiputat, però, el principal repte del nou govern és "trobar encaixos jurídics i polítics en un país fraccionat per la violència". Amb el lema de la "pau total", però, no es vol pretendre viure en una "absència de conflictes", sinó "que la ruta per superar-los no hagi de ser la via de les armes", recalca Pizarro.

La superació de la desigualtat

Per un costat, el nou govern vol fer una reforma rural integral per redistribuir i fer justícia en termes del teniment de les terres. Per Pizarro "ha estat gasolina per  ala guerra", ja que és l'origen dels conflictes a Colòmbia. La reforma tributària també serà important perquè tots els fons que es puguin recaptar serveixin per sustentar i finançar el paquet social que proposen els de Pacte Històric, que començaran a donar els seus fruits a partir del segon any de mandat. Les reformes socials més profundes seran en àrees com ara la salut, l'educació, el sistema laboral i el de pensions. En definitiva, es vol atendre "als reclams dels milions de colombians".

Per altra banda, el fet de tenir una vicepresidenta, Francia Márquez,  ajuda molt a acabar amb la xacra que és la desigualtat de gènere, i que es reafirma en una societat on la violència està constantment present. Márquez treballa per fer efectives "noves formes de fer política, de vegades emocional, però sempre argumentada", indica Pizarro.

"Ens sembla inversemblant que no hi hagi dones negociant la pau", comenta la senadora, tenint en compte que les dones formen la meitat del país. És per això que estan al peu del canó per canviar "la mentalitat dels colombians i colombianes". Els governs del país han estat històricament formats per "homes blancs de les elits tradicionals", lamenta Pizarro. No obstant això, cada cop més, "els que governen s'assemblen a la societat colombiana", objectiu final de Pacte Històric.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —