A l’illa del carrer d’Aiguafreda sembla, per un moment, que el temps s’hagi aturat unes quantes dècades enrere. Els habitatges senzills, amb un hort per a la subsistència orientat al sud, coberta a dues aigües, pous que encara funcionen i safaretjos per rentar la roba són ben bé una porta al passat rural d’Horta. Però mentre que les cases i els horts de l’emblemàtic carrer d’Aiguafreda estan protegits - per la manera singular en què es relaciona la casa amb l’hort - el seu entorn, que contribueix a contextualitzar el passatge i entendre el seu origen es podria perdre pel Pla General Metropolità en l'àmbit del barri del Carmel i entorns.

La rellevància d’aquesta peça és gairebé indiscutible: és un vestigi del teixit rural característic d’Horta, marcat per l’estreta relació de la zona i les seves activitats amb l’aigua (horts, bugaderes, adoberies...). Les cases de finals del segle XIX, difícils ja de trobar en la Barcelona del 2020 encara es conserven, disposades seguint la morfologia singular del barri; però no només es troben al popularment conegut carrer de les bugaderes, sinó que quatre d’elles, de la mateixa tipologia, s’ubiquen a tocar de la Baixada de Can Mateu. I aquestes sí que podrien desaparèixer.

Illa afectada pel pla

L’illa afectada - formada pels carrers Granollers, Baixada de Can Mateu, Llobregós i plaça de Les Bugaderes –, a més dels ja esmentats carrer d’Aiguafreda i les casetes a tocar de Can Mateu, també comprèn la masia de Ca l’Eudald, amb uns horts perfectament cuidats i una figuera de més de 150 anys, que es veurien igualment compromesos. “Tot aquest conjunt forma un teixit amb un alt valor identitari, pedagògic, històric i ambiental”, explica al Diari de Barcelona Carlota G., membre del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada - El Pou. “Aquesta peça s’ha de mantenir íntegra”.

L’amenaça que plaga sobre aquesta illa es remunta al 2010, i sorgeix d’una modificació del Pla General en l'àmbit del barri del Carmel i entorns. Amb l’objectiu de “realçar el carrer d’Aiguafreda” – tal com apunta Dolors C., també membre del grup d’historiadors El Pou – el PGM preveu reurbanitzar la zona ampliant carrers i generant noves zones d’estada en detriment d’horts i habitatges com els de les cases protegides d’Aiguafreda.

Horts de Ca l'Eudald. 

Una peça descontextualitzada

Amb aquest pla, el traçat irregular de camins originats al llarg del temps respectant el recorregut d’antics corrents d’aigua – com el Passatge Granollers, que segueix la traça de l’antic torrent del Paradís – “s’esborra i es redibuixa amb línies rectes i paral·leles fetes a cop de regle en benefici de la geometria i la regularitat”, lamenten les membres del Pou. En aquest sentit, el pla preveu l’ampliació del carrer Llobregós per tal de fer-hi un passeig – en detriment de part dels horts de la masia de ca l’Eudald, que passarà a ser un equipament – i la urbanització de la plaça de les Bugaderes.

“El resultat d’aquesta actuació, malgrat tot quedi molt quadriculat, molt endreçat, serà un espai lliure amb una peça que serà ca l’Eudald i el tramet d’Aiguafreda. Això quedarà fora de context, com un fet anecdòtic i singular”, critiquen.

L'arquitecte Antoni González Navarro ja va incloure el grup de cases del carrer Llobregós en l'Inventari del Patrimoni Cultural Europeu (IPCE) de 1977.  L’interès per aquests elements és el fet de formar part de la “Clotada encara rural entre els carrers Peris Mencheta i Dante Alighieri”, de la qual  ja només queda aquesta illa.

Una de les principals crítiques del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada - El Pou és que aquest planejament es va fer “des del coneixement”; una ignorància que rau en el fet que la modificació estava inclosa dins de l’àmbit del Pla del Carmel. “Quan llegeixes el pla t’adones que tota la justificació està basada en els problemes del Carmel. I tot i que és cert que al Carmel li falta espai públic, equipaments i connectivitat, nosaltres no som el Carmel i aquí no hi falta res d’això”, apunta la Dolors C. “Aquest pla no té cap justificació”, coincideix la Carlota G.

Canvis imminents

Malgrat les preocupacions de El Pou el temps corre, i si les coses no canvien, les modificacions no trigaran gaire a arribar. L’Ajuntament de Barcelona ja va aprovar el nou pla constructiu privat el 2019, primera fase d’execució que obrirà la porta a la resta de reformes. Aquest pla urbanístic privat reformula i amplia l’estreta Baixada de Can Mateu per construir tres blocs de pisos “aïllats i plurifamiliars” entre els carrers Granollers i Llobregós. A la vegada, es tracta d’un dels primers projectes immobiliaris en aplicar la reserva del 30% de sostre protegit.

Aquesta nova configuració de l’espai ocupa tota l’edificabilitat a una banda del carrer i concentra a l’altra l’espai lliure, fet que comporta la supressió de quatre cases annexes al conjunt d’Aiguafreda – de la mateixa tipologia característica - i la substitució dels horts existents per uns jardins en pendent de “difícil utilització”. També escapça l’actual cul-de-sac del carrer de les bugaderes, creant-hi un nou accés que augmentarà l’afluència. “Aquesta modificació la faran en un pendent amb un gran desnivell, que no podran absorbir. Quedarà tot com està, però més ample”, critiquen des de El Pou. 

Imatge de la proposta d'actuació a la baixada de Can Mateu. Es construirien tres blocs unifamiliars a una banda del carrer, i jardins i parcs infantils a l'altra. Les modificacions comportarien la supressió de quatre cases de la mateixa tipologia que les del carrer d'Aiguafreda. 

Malgrat els constants intents d’explicar les seves inquietuds tant al districte com a l’Ajuntament, les membres de El Pou lamenten no haver rebut cap resposta.

Testimoni de la classe treballadora

“Edificis de tipologia burgesa, protegits, en tenim molts a Barcelona i no és d’estranyar, són els que tenen millors materials: pedres i metalls nobles, frescos, motllures... a més a més encaixen perfectament amb el concepte més estès de ‘patrimoni artístic”, explica la Dolors C. En canvi, la casa “senzilla i humil ha costat més de protegir”.

Les casetes del carrer d’Aiguafreda i de la Baixada de Can Mateu són cases de menestrals; petites, amb un hort i una zona per estendre la roba que rentaven les dones per ajudar a l’economia familiar. “El seu valor no és artístic, és antropològic, històric i identitari. El seu valor radica en el conjunt més que en l’element, i per descomptat, perquè són testimoni d’una època”, apunta la Carlota G. Una de les èpoques, la industrial, més dura per les classes treballadores.

“El menysteniment que han tingut cap a aquesta peça és claríssim. Se la considera un espai residual, un tap per a la connectivitat. El que quedarà aquí, Aiguafreda i Ca l’Eudald, estarà envoltat d’un entorn que serà absolutament estrany a ells. Serà un tipus de construcció d’un altre món, estaran allà com un bolet”, conclouen, amb resignació les membres de El Pou. Perquè un cop aquest teixit rural desaparegui, mai més es podrà recuperar.

El Carrer d'Aiguafreda (excepte els números de l1 al 6) està protegit i es mantindria intacte 

Malgrat els intents del Diari de Barcelona de contactar amb l’Ajuntament per comptar amb la veu municipal, no s’ha obtingut cap resposta.