Fernando
Per EFE i Redacció
Publicat el 17 d’agost 2022

Ja són molts els països que s'estan posant les piles per tal de protegir els entorns naturals davant l'amenaçador turisme de masses. "Els entorns naturals, pel seu enorme valor ecològic, han de preservar-se davant d'un turisme massiu que pot degradar-los, amb regulacions que permetin el gaudi ciutadà malgrat algunes garanties de conservació", ha detallat la portaveu d'Ecologistas en Acción, Pau Monasterio. Algunes de les mesures adoptades són els cupons d'accés a platges o arxipèlags paradisíacs, així com limitacions per a visitar espècies salvatges i parcs naturals. 

Espanya té un privilegiat escenari orogràfic, àmpliament ric en flora i fauna. Els seus climes variats donen peu a una gran varietat de parcs nacionals, regionals, europeus i locals; i, per tant, cada vegada són més les restriccions que s'estan imposant per tal d'assegurar la preservació d'aquests entorns naturals. Alguns exemples que limiten l'accés del públic els trobem a la platja de les Catedrals, a Galícia; a la reserva natural de Doñana, a Andalusia; o al volcà del Teide, a l'illa de Tenerife. 

Restriccions europees

A escala europea, Itàlia també compta amb una diversitat d'àrees naturals protegides. Està prohibit posar els peus a l'illa de Budelli, a la costa Esmeralda de Sardenya; tot i que el cas més destacable és el de Venècia i la llacuna en la qual es troba. Des de fa un any està prohibida l'entrada als creuers de turistes, i, de cara al 2023, esdevindrà la primera ciutat del món en la qual serà necessari reservar prèviament si es volen trepitjar els seus carrers. 

Si ens fixem en França, l'accés al parc natural de les Calanques de Marsella s'ha limitat a 400 persones, i l'illa de Còrcega funciona amb cupons que limiten a 2.000 visitants simutlanis l'arxipèlag Lavezzi.  

Per la seva banda, el Regne Unit, amb 250 milions de visites a l'any, compta amb 15 parcs nacionals i 46 àrees de bellesa natural. Ara bé, té alguns pics de montanya que encara no compten amb cap restricció, com el Snowdon, a Gal·les, i el Scafell, a Anglaterra, els quals estan molt concorreguts. 

Més enllà del Vell Continent

A l'altra banda de l'Atlàntic també hi ha limitacions turístiques. Alguns casos són les Galàpagos (Equador), alguns parcs dels Estats Units, o l'arxipèlag Fernando de Noronha, al Brasil. A 375 quilòmetres de la costa, el conjunt d'illes brasileres té un límit diari de 675 visitants i cobra una taxa ambiental, així com una tarifa d'accés al parc nacional. A més, a les cascades d'Iguaçú, que limiten amb Argentina, les autoritats intenten que no es superin les 3.500 visites diàries. 

A Veneçuela, les polítiques públiques de preservació d'àrees protegides i parcs nacionals han suscitat debat arran de la denúncia d'organitzacions no governamentals davant la proliferació de mineria il·legal o d'altres activitats en ecosistemes com Canaima, que és patrimoni de la humanitat. En aquest sentit, l'arxipèlag de Los Roques tampoc té limitacions més enllà de la capacitat d'hostalatge. 

Al continent africà, per tal d'evitar es interferències en el comportament dels goril·les salvatges ni transmetre'ls malalties, tan sols són vuit el nombre de turistes que poden visitar alguna família "habituada", és a dir, salvatge però acostumada a la presència humana. De fet, aquesta espècie endèmica de la serralada fronterera amb Uganda, Ruanda i la República Democràtica del Congo, va estar a punt d'extingir-se a finals del segle passat. 

A l'altra cara de la moneda, trobem el parc nacional del Serengueti, a Tanzània, o la reserva nacional del Masái Mara, a Kènia, on les reiterades reclamacions dels ecologistes encara no han aconseguit limitar el nombre de visitants. 

Si viatgem fins al sud-est asiàtic, concretament a Tailàndia, la majoria de parcs naturals cobren una taxa d'entrada i limiten la xifra de visitants. Al seu torn, la platja de Maya Bay, a l'illa de Phi Phi, ha estat reoberta des de 2021, però a un nombre limitat de turistes. 

A Indonèsia, les autoritats acaben d'augmentar el preu d'entrada a dues de les illes del parc nacional de Komodo, un arxipèlag en el qual habita el drac més gran del món. Per la seva banda, a Nova Zelanda s'està estudiant reduir les visites al fiord Milford Sound-Piopiotahi (Illa Sud), patrimoni de la humanitat i un dels destins naturals més atractius del món. A més, el país també es planteja obligar els vehicles d'acampada al fet que estiguin equipats amb un vàter fix per així reduir el problema dels excrements de turistes en terreny públic. 

Finalment, Austràlia analitza la implementació de l'impost al turisme tant als parcs naturals com a les regions de Queensland, on hi ha la Gran Barrera de Coral. A Uluru, amb el gegantesc monòlit vermell, sagrat a la cultura aborigen, està prohibit escalar la cúspide després de la crisi de sostenibilitat, a causa d'una onada de turistes que haurien escampat tota mena de brossa, inclosos desfets fecals. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —