[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Irene Riart , Silvia Vega i Oriol Agramunt
Publicat el 08 de maig 2020

La reobertura d'algunes zones de la ciutat per fer esport portarà de nou a moltes persones a les zones marítimes. Després de diverses setmanes buides, les platges es preparen per a la presència d'esportistes i aficionats, però també el retorn d'un altre debat: la contaminació marítima. El mar Mediterrani, i en concret la costa espanyola, són una de les zones més afectades per la presència de plàstics i altres residus, una contaminació que s'havia paralitzat també amb el confinament.

Segons un estudi publicat a la revista científica PlosOne de l'any 2014, l'oceà Pacífic nord és la zona marina més contaminada del món amb 960 tones de plàstic acumulades. Tot i això, si es té en compte la superfície dels diversos oceans, el mar Mediterrani concentra fins a més de 230 tones de plàstic en els seus 2,5 milions de quilòmetres quadrats, és a dir, acull un 8,6 % de tot el plàstic llançat al mar arreu del món.

Segons dades de Greenpeace, en el Mediterrani hi ha un objecte de plàstic per cada quatre metres quadrats. L'ONG ecologista també adverteix que bona part d'aquests plàstics fins a un 80 % provenen dels residus produïts en terra ferma, mentre que el 20 % restant són resultat de l'activitat marítima. Entre les zones més afectades del Mediterrani es troben el sud del mar Adriàtic entre Itàlia i Croàcia, el nord del mar Tirrè entre Itàlia i Sardenya, l'illa de Rodes al mar Egeu i la costa espanyola.

 

 

En aquesta línia, les Nacions Unides (ONU) ja va advertir en un informe de 2015 de la situació de les platges espanyoles: en 100 metres de costa s'hi troba una mitjana de 222 residus i un 92% d'aquests són de plàstics. Les dades també demostren que Espanya és el segon país que més plàstics aboca al mar per dia, amb un total de 125.000 quilograms. En primer lloc s'hi troba Turquia, amb uns registres de 144.000 quilograms llançats per dia.

Ricardo Beiras, professor i catedràtic d'ecologia de la Universitat de Vigo, apunta que una de les principals raons per a aquests alts nivells de contaminació és la massificació i sobrepoblació de les zones costaneres. "És un mar menys extens, però amb un alt grau de pressió demogràfica i desenvolupament industrial i turístic. Així doncs, tots els efectes humans a nivells de contaminació i pressió sobre els ecosistemes són més alts que en altres llocs", afirma Beiras.

Tot i això, segons els experts existeix també una correlació entre el nivell de riquesa dels països mediterranis i la gestió dels seus residus. Beiras conclou que els estats amb menys recursos econòmics "no es poden permetre una correcta gestió dels residus" i que moltes vegades "el mar s'utilitza com un abocador".

La interdependència dels residus
Una vegada els plàstics han arribat a l'aigua, els corrents els arrosseguen cap a les zones centrals del mar. Beiras explica que "com que els plàstics viatgen molts quilòmetres, no es pot dir que un residu que apareix en un lloc de la costa provingui d'allà". François Galgani, oceanògraf de l'Institut Francès de Recerca per a l'Explotació del Mar (IFREMER), assenyala que els plàstics són moguts per marees de manera circular: "Tots els plàstics que hi ha a Itàlia van cap a França, després a Espanya i d'allà se'n van a la zona nord d'Àfrica, retornant finalment a Itàlia".

El moment quan es troben més brossa a les platges mediterrànies és l'endemà d'una tempesta, ja que el temporal provoca que alguns dels plàstics del centre del mar arribin a les zones costaneres. Un dels exemples més recents és el temporal Glòria, que va provocar destrosses arreu del país. L'ONG Sin Pasaje de Vuelta és una de les associacions que realitza neteges a les platges de Barcelona i ens expliquen tota la brutícia que es troben al fons del mar.

 

 

La importància dels microplàstics
Un dels darrers elements que han fet saltar les alarmes són els microplàstics, és a dir, peces inferiors a cinc mil·límetres i que en alguns casos poden convertir-se en nanoplàstics. Aquestes peces s'originen de la fragmentació d'objectes més grans i, tot i tornar-se invisibles, segueixen present en l'aigua.

Segons el Fons Mundial per a la Natura (WWF), el Mediterrani registra nivells rècord de microplàstics amb una concentració d'1,25 milions de fragments per quilòmetre, gairebé quatre vegades més que la coneguda "illa de plàstic" de l'Oceà Pacífic. D'altra banda, però, els objectes de plàstic que es fragmenten dissolen en el mar els components químics que hi porten afegits, sent altament tòxics tant per humans com la resta de l'ecosistema mediterrani.

Greenpeace alerta que cada any moren entorn un miler d'aus i 100.000 mamífers a causa de la contaminació de plàstics al mar, sovint a causa de la ingesta d'aquests plàstics. Ricardo Beiras, a més, afirma que aquest fenomen també afecta les persones, ja que formem part de la cadena tròfica: "els microplàstics estan en l'aigua que bevem, en l'aliment i els peixos que mengem". En aquest sentit, el Fons Mundial per a la Natura va publicar que els humans ingerim fins a cinc grams de microplàstic a la setmana, una quantitat similar a una targeta de crèdit.

Solució: deconstruir el plàstic
L'any passat, la revista Nature va publicar els resultats d'una investigació que demostraven que, a través d'un àcid, es podien separar les molècules que componen els plàstics per tal de reutilizar-lo per fabricar altres objectes. Segons François Galgani, amb aquest mètode es podria reciclar el plàstic extret del mar "fins a cent o mil vegades". Tot i això, la tecnologia per poder realitzar aquest procés encara està en fase experimental.

— El més vist —
— Hi té a veure —
— El més vist —