“De poc serveix que baixi el preu del lloguer si els ingressos dels joves encara cauen més”
Publicat el 21 de juliol 2021

En Toni Enguix (25) és un dels molts joves que ha tingut complicacions a l’hora d’accedir a un habitatge. Amb la seva parella, van trobar un pis que els esqueia a Badalona i van acordar-ne un preu de 650 euros al mes amb la propietària, però poc després es va actualitzar l’índex dels lloguers i el preu va escalar fins als 675 euros. Davant d’aquesta variació del preu no consensuada, tots dos es van negar a acceptar-lo per petita que fos la quantitat. A partir d’aquí, van arribar els problemes.

Un cop es van queixar, des de la immobiliària els van informar que només per haver-los fet aquest comentari, la propietària considerava “que ja no teníem opció a llogar el pis”, explica al Diari de Barcelona en Toni. Va ser en aquell moment quan ell i la seva parella van avisar tant a la immobiliària com a l’arrendadora que presentarien el seu cas a la Cambra de la Propietat Urbana de Badalona, i només així van aconseguir que els lloguessin el pis pel preu acordat inicialment. “Mai acabarem d’entendre què va passar”, confessa en Toni. 

Aquest episodi no va ser l’únic punt de disputa amb què es van trobar abans de començar-hi a viure. Més tard, la propietària els va traslladar que volia aplicar la coneguda com a clàusula berlinesa, una mesura segons la qual davant d’una nova llei que estableix un preu màxim, l'arrendadora pot fixar un preu alternatiu i superior en cas que la nova legislació sigui declarada inconstitucional. Aquest cop, però, en Toni i la seva parella es van veure obligats a acceptar les condicions. “No teníem alternativa, era acceptar-ho o perdre el pis”, es queixa.

La precarietat, un obstacle per als joves

La inestabilitat econòmica dels joves a Catalunya fa temps que és una assignatura pendent, encara més després de la pandèmia. Segons les dades del primer trimestre del 2021 de l’Institut Nacional d'Estadística (INE), la taxa d’atur entre els menors de 25 anys a Catalunya és d’un 34,06% en els homes i 32,64% en les dones. A més a més, el salari mitjà dels joves ocupats l’any 2019 era de 1.089 euros en 12 pagues, segons l’Idescat. És un augment que representa una crescuda de 0,4 punts respecte de l’any anterior, però les dades encara no recullen l’impacte de la Covid-19. 

Malgrat les xifres de pobresa juvenil, el preu del lloguer ha caigut un 9,9% a Barcelona durant el primer semestre de l’any, segons apunta el XXXIII Informe sobre el mercat de l'habitatge. Per a Eduardo González de Molina, investigador d’habitatge de la UPF, “les caigudes de preu i la regulació dels lloguers fan més accessible l’habitatge”, encara que considera que aquesta baixada és “poc significativa”.

L’expert en habitatge sosté que la demanda després de la Covid-19 tindrà un paper molt important perquè “la pandèmia farà que hi hagi menys feina i, per tant, de poc serveix que baixi el preu del lloguer si els ingressos dels joves encara cauen més”. González de Molina també assenyala que, tot i que centres urbans concentrin la vida laboral, la pandèmia ha provocat una tendència cap a nuclis allunyats del centre de la ciutat.

La Júlia Buxeda (23) és un exemple d'aquest sector que s'ha vist obligat a marxar de Barcelona. Abans de la pandèmia, vivia en un pis compartit on pagava 300 euros per una habitació petita. Amb l’arribada del confinament, va decidir tornar a casa dels seus pares i va recuperar la seva antiga habitació, que era força més gran que la del pis de lloguer.  Quan la situació sanitària es va relaxar, va voler tornar a marxar de casa, però aquest cop “conservant una habitació on poder-hi fer vida”. Davant la impossibilitat de pagar un pis d’aquestes condicions a la gran ciutat, es va traslladar a Cerdanyola del Vallès, on assegura que “pel mateix preu que a Barcelona, tinc una habitació el triple de gran”.

La regulació i els fons europeus, un bri d'esperança

Un dels avenços recents que fan més accessible l'habitatge a la capital catalana ha estat la regulació dels preus dels lloguers. Segons Eduardo González de Molina, encara no se’n poden analitzar els efectes directes ni separar-los de les conseqüències de la pandèmia. Tot i això, defensa que la normativa “no ha paralitzat la construcció d’habitatge ni s’ha produït una reducció d’oferta, tal com alguns creien”. L’investigador valora positivament el marc normatiu de la regulació, que “protegeix els inquilins, també als més joves”, i la considera una mesura en què s’hauria d’emmirallar una possible futura llei d’habitatge estatal. 

González de Molina també posa el focus en la distribució dels fons europeus, que preveuen un pressupost de 6.820 milions d’euros per a la rehabilitació del parc d’habitatge públic, “la gran assignatura pendent a Espanya”, afirma. A aquesta quantitat se li sumen 1.000 milions més que es destinaran a la creació de 20.000 habitatges de lloguer social. Ara mateix, a l’estat espanyol hi ha un 2% de pisos de protecció oficial, una xifra que s’allunya força de la mitjana europea (15%).

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —