[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 13 de juny 2020

ESTRUCTURES

Quin miracle,
quan una persona
segueix el patró
d’un altre cos.

Quan en té la retirada exacta.

Quina meravella,
la de les similituds intercontinentals,
la dels semblants que dialoguen
a cent-mil quilòmetres transatlàntics.

La dels desconeguts
que són mirall.

Però perquè ens sorprenen tant
els trets compartits
si venim tots
d'allà mateix?

Si som els colons del mateix clon.
Si som el motlle primer.

Si en som un de sol.

— D'Ameba (Llibres del Segle, 2019; Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) d'Anna Gual.


Il·lustració de Pep.

El títol del poemari ens insinua que els poemes ens parlen dels orígens de la vida biològica. L'experiència de la maternitat és el que porta a Anna Gual a explorar en un sol llibre la concepció, la gestació i l'infància de les persones, amb tot el misteri que encarna. L'autora desplega la seva veu personal i crea aquest conjunt unitari, la poètica d'una dona. Utilitza en perfecta harmonia termes científics i humanístics: del macrocosmos al microcosmos, emmirallats l'un en l'altre, reflexos infinits dels quals en som partícips.

Obre preguntes existencials, en aquest acte matern de donar vida. Una continuació biològica i cultural, que converteix l'experiència de la maternitat en un fet subtil i enigmàtic. La poeta es meravella de les estructures de la vida.

Els poemes d'Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) giren al voltant de la natura, del cos, l'escriptura i els misteris de l'invisible. Amb vint-i-dos anys publica el seu primer poemari, Implosions (LaBreu Edicions). Al 2013 guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar (Lleonard Muntaner) i al cap de dos anys publica el seu tercer poemari, Símbol 47 (LaBreu Edicions). Al 2016 guanya dos prestigiosos premis, el Premi Bernat Vidal i Tomàs pel llibre Molsa (AdiA Edicions) i el Premi Senyoriu Ausiàs March pel llibre El tubercle (Editorial 3i4), trilogia que clou amb Altres semideus (LaBreu Edicions). Al 2019 s’enduu el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni pel poemari Ameba (Llibres del Segle), que versa sobre la maternitat. Al 2020 surt a la llum Innombrable (Stendhal Books), una antologia bilingüe castellà-català de tota la seva obra poètica, traduïda al castellà per Miriam Rey. És @anniegual a Instagram i @annagual a Twitter, on també hi comparteix poemes.

 

Cada dilluns, un poeta ens llegirà uns versos triats expressament perquè ens acompanyin durant la setmana. Els poemes no donen la felicitat, però una mica de saviesa potser sí. O això és el que diuen.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —