[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 15 de febrer 2021

Esquizofrènia

La realitat
es perdia, 
tot era
desordre
dins teu. 
A les nits 
cridaves, 
cridaves 
i cridaves, 
però ningú 
t’escoltava. 
Ningú no et calmava. 
Ploro 
la teva angoixa, 
els teus deliris, 
la teva por. 
Retorno cap a tu, 
ploro 
           la teva mort. 
 


Meritxell Gené ens recita Esquizofrènia, un poema que forma part del seu primer poemari, Després dels Esbarzers (Pagès Editors, 2018). Segons la poeta, però, que també és cantautora, a mesura que anava escrivint els poemes, ja els sentia la música. Per Gené, el procés que va seguir per fer brollar les lletres dels seus poemes va ser a la inversa de com ho havia fet fins aquell moment. Un procés de dins cap a fora, enlloc que de fora cap endins.

Gené havia musicat poemes d’altres autors, com Vinyoli, Màrius Torres o Maria Mercè Marçal, perquè no se sentia preparada per parlar en primera persona. Ho feia, cantava, a través d’altres poetes. “Però el 2018 em trobo escrivint versos molt íntims i personals, i exploro una nova manera de fer. Per mi era un procés totalment nou”, explica al Diari de Barcelona.

Amb el llibre publicat, l’autora va començar a musicar alguns dels poemes. I el resultat ha estat un disc en format vinil publicat fa tan sols dos mesos i titulat Sa Tanca D’allà Dins. Gené hi musica per primera vegada els seus propis poemes, entre ells Esquizofrènia. “Aquest va ser un procés molt llarg perquè ens va enganxar la pandèmia pel mig i el confinament, però ens va permetre de revisar-lo i tenir més temps per treballar el disc”, comenta. Sa Tanca D’allà Dins és una oda a la seva mare, que va morir quan ella era petita. “És un disc dur perquè parla de malaltia, de ferides, de records... és molt catàrtic”.

El poema i la cançó Esquizofrènia, concretament, parla de la malaltia i de la maternitat. En el moment en què l’autora musica els versos, tenia l’edat de la seva mare quan va morir. “Potser per l’edat i per la meva condició de dona, torno a connectar amb ella amb molta més profunditat”. Per Gené, ara tots ens trobem en un moment en què les emocions són al centre de les nostres vides, i més que mai. “Ara necessitem abraçades i necessitem parlar de com ens sentim. Penso que el disc es un cúmul d’emocions retingudes que han sortit a través de les cançons”.

Meritxell Gené (1986) va néixer a Lleida i és diplomada en l’especialitat d’Educació Musical a la Facultat de Ciències de l’Educació (UdL). El 2013 va treure Així t’escau la melangia (Khlämor records), un disc dedicat íntegrament a Màrius Torres. I posteriorment, el 2015, en va treure un altre dedicat a poetes dels Països Catalans titulat Branques (Khlämor records). Si bé fins aquell moment s’havia dedicat a musicar poemes d’altres poetes, el 2018 es va veure preparada per escriure els seus propis textos. D’aquí en va sorgir el primer poemari, Després dels Esbarzers, i, al cap de dos anys, el disc: Sa Tanca D’allà Dins. Per l’autora, era la metàfora perfecta: “Sa Tanca D’allà Dins es un topònim de Formentera que, metafòricament, explica com s’obre la tanca i en surt tot el que hi havia a dins”. El disc es pot escoltar a Spotify

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —