Recordes quan vas aprendre a nedar? Segurament vas sentir la mateixa satisfacció que sents cada cop que trobes la forma justa de dir allò que necessites dir. Aquesta és la metàfora d’Aprendre a nedar, el poema que ens ofereix Sònia Moya i amb el qual tanca el seu últim recull Silur (Ed. Meteora, 2019). L’ha triat perquè enceti la secció del Poema de la setmana. Ens explica el perquè i ens el llegeix. Agafem aire.

APRENDRE A NEDAR

Capbussar-se en el mar
i sentir l'aigua eixordadora
llepant la pell resseca
que busca oxigen
i anhela superfície.

I amb els ulls grossos
tibar amunt
            amunt
                        amunt
fins a poder respirar
            per fi
                        el poema.

— De Silur (Premi Narcís Lunes i Boloix 2018; Ed. Meteora, 2019) de Sònia Moya.

Il·lustració: Pep (Josep Tàssies)

Cada dilluns, un poeta ens llegirà uns versos triats expressament perquè ens acompanyin durant la setmana. Els poemes no donen la felicitat, però una mica de saviesa potser sí. O això és el que diuen.