Els polítics es passen a Spotify
Publicat el 15 d’octubre 2021

El llançament de A favor de la política, una sèrie de video podcasts creada per Artur Mas, s’afegeix a la llista d’iniciatives audiovisuals que alguns polítics han engegat els últims anys. La Fàbrica de Gabriel Rufián, o Sintonías Infrecuentes de Felipe González en són una mostra. Davant l’anunci d’aquests projectes, tots començats a partir del 2019, és interessant preguntar-se si aquesta és una tendència en auge.

Toni Aira, professor de comunicació política de la UPF Barcelona School of Management, assenyala que “ja fa temps que els polítics, com tothom qui vol tenir una presència social marcada, han mutat en canals de comunicació d'ells mateixos”. Gràcies a la tecnologia, poden autorepresentar-se i competir amb el relat dels mitjans de comunicació tradicionals.

“Els podcasts sorgeixen perquè funcionen”, afirma Xavier Peytibí, consultor de comunicació política i pública en Ideograma. Segons dades de Digital News Report, en l’últim any, un 41 % dels internautes ha escoltat almenys un podcast. A més, sis de cada deu joves d’entre 18 i 24 anys escolten podcasts. “El podcast és, per a l’usuari, una manera d’anar aprenent mentre et mous. Per als polítics, és una nova eina per donar-se a conèixer i per arribar a nous públics".


Artur Mas i David Fernández. Foto: A favor de la política

Dos perfils, dos interessos diferents

En aquesta “onada” de continguts audiovisuals que estan oferint els polítics, es poden identificar dos perfils diferenciats. El d’aquells que encara són actius, com pot ser Gabriel Rufián, qui actualment és portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés de Diputats, i el d’aquells que estan en segona línia, com és el cas de Felipe González o Artur Mas.

Segons Aira, el podcast pot ser per als governants retirats una manera de fer arribar el seu missatge, encara que no es trobin “en el circuit dels mitjans de comunicació, el qual viu del moment. Ara ja no és tan difícil per a aquests perfils el fet d'expressar-se, tot i no estar al centre del debat polític”. Per Peytibí, aquesta també és una forma de “sentir que encara ets el líder que solies ser”.


En l’últim any, un 41 % dels internautes ha escoltat almenys un podcast. A més, sis de cada deu joves d’entre 18 i 24 anys escolten podcasts


Per als qui estan en actiu, l’interès que poden tenir en produir el seu propi contingut audiovisual és diferent. Tant Rufián com, en el seu moment, Pablo Iglesias a La Tuerka, troben en els seus programes “una forma d’annexar-se a una sèrie de valors a partir d’altres convidats, els quals poden afirmar coses que ells no poden dir directament”, segons explica Aira. Fins i tot la possibilitat de portar gent amb idees diferents o, directament, contràries pot ser útil pels dirigents, ja que poden oferir la imatge que “no són sectaris, que estan oberts a escoltar".

Peytibí sosté que per als polítics en primera línia, els podcasts són una eina més per arribar a la gent, igual que altres xarxes socials. “Amb els podcasts, poden arribar a un públic diferent i en un context diferent. Qui escolta podcasts no és algú que es passa el dia a Twitter insultant, sinó que està disposat a escoltar més tranquil·lament, a reflexionar… I també poden ser votants seus, clar”. Continguts com aquests són, per tant, diferents dels que es poden trobar en el que el politòleg considera “les xarxes de batalla”, com seria Twitter. “El podcast és una plataforma de difusió, més que de comunicació interactiva. Només hi ha un emissor, i els receptors no poden respondre".

La necessitat de trobar un ganxo

Perquè aquests podcasts tinguin audiència, però, no val només amb ser produïts per una gran figura mediàtica. Peytibí considera que “ningú reproduirà un podcast per escoltar un meeting o un polític parlant, necessita una cosa que el faci diferent”. L’autor del llibre Las campañas conectadas posa d’exemple Here’s the Deal, elaborat per Joe Biden, on conversava amb alguns dels majors experts dels Estats Units en les seves respectives matèries.


Els polítics troben en els seus programes "una forma d’annexar-se a una sèrie de valors a partir d’altres convidats, els quals poden afirmar coses que ells no poden dir directament”


A part del projecte del president dels Estats Units, també hi ha altres iniciatives nord-americanes com Hear the Bern, on Bernie Sanders parlava amb activistes que ajudaven en la seva campanya per ser el candidat demòcrata a les eleccions generals, o Renegades: Born in the USA, encapçalat per la sorprenent parella de Barack Obama i Bruce Springsteen i el qual va inspirar el seu llibre homònim. “Amb això es van generant nous temes d’interès. Si fan només política, la gent s’avorrirà”, assegura Peytibí.

En aquest últim punt, Aira mostra una postura contrària. “Hi ha gent per a tot”, afirma l’analista, que no considera escabellat que, per exemple, Sintonías Infrecuentes, de Felipe González, pugui triomfar només a partir de la figura de l’expresident. Tot i això, cal dir que el seu programa, com fan Artur Mas i Gabriel Rufián, està molt basat en les entrevistes i en buscar aquell element que els faci diferents. No sabem si entre tots ells podran “revertir el descrèdit polític”, com reclamava Artur Mas, però, per a Toni Aira i Xavier Peytibí, sens dubte podran ajudar, ja que “la pausa, en la política, mai sobra".

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —