-
Publicat el 13 de juny 2025

El president dels Estats Units, Donald Trump, va ordenar el passat cap de setmana el desplegament de 4.000 membres de la Guàrdia Nacional i 700 marines a la ciutat de Los Angeles, per fer front a les protestes contra la seva política de batudes migratòries. Va fer-ho sota el permís del codi federal tot i que el governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom, s’hi oposés.

De fet, ahir Newsom va sol·licitar a un tribunal federal que emetés una ordre d’emergència per bloquejar el desplegament que, segons el Pentàgon, podria costar uns 134 milions de dòlars, només comptant la primera mobilització de 2.700 soldats.


Agents de policia s'enfronten a manifestants amb pancartes contra el Servei d'Immigració i Control d'Aduanes (ICE). // Caroline Brehman (EFE)

Tot i que, segons Andreu Espasa, professor d'Història dels Estats Units de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el desplegament de la Guàrdia Nacional només és una provocació perquè, de moment, s'estan dedicant a vigilar edificis, la situació no té precedents des de fa 60 anys.

Estrictament, l’últim cop que un president dels Estats Units va enviar la Guàrdia Nacional (normalment sota el control dels governs estatals) per garantir l’ordre públic va ser el 1992, quan George W.H. Bush va voler aturar les revoltes per l’absolució de quatre policies que havien agredit brutalment a un ciutadà afroamericà. Però en aquell cas tenia el suport del govern de Califòrnia.

Ara bé, que el president actuï sense la complicitat de les autoritats locals i estatals no succeïa des de 1965, quan Lyndon B. Johnson va actuar contra l’oposició del governador d’Alabama, el segregacionista George Wallace; Johnson va prendre el control de la Guàrdia Nacional per protegir els participants de les marxes pacífiques pels drets civils liderades per activistes com ara Martin Luther King.

Un cas semblant va passar el 1957, quan el president Eisenhower, en contra del governador Orval Faubus, va federalitzar la Guàrdia Nacional d’Arkansas i va enviar una divisió d’infanteria a Little Rock per fer complir les noves lleis d’integració derivades de la sentència Brown contra el Consell d’Educació i permetre que els estudiants afroamericans poguessin acudir a una escola anteriorment vetada per ells.

Dos casos, per tant, amb connotacions diametralment oposades a la situació actual entre Trump i Newsom. A més, Espasa assenyala que, en aquelles situacions, els estats "estaven incomplint les ordres del Tribunal Suprem", mentre que ara Califòrnia no estava "en una posició de deslleialtat ni incompliment".


Marxa pacífica de Selma a Montgomery que el president va ordenar protegir, amb Martin Luther King al mig. // Família Abernathy

Justificació legal

Per poder mobilitzar les tropes, el govern de Donald Trump no s’ha emparat sota la Llei d'Insurrecció de 1807 com sí que ho van fer Bush i Johnson. De moment, ha actuat sota la potestat del títol 10 del codi federal, referent a les forces armades. Concretament, la secció 12.406 que permet federalitzar (és a dir posar sota el comandament nacional) la Guàrdia Nacional en cas d’invasió, rebel·lió o en cas que el president no pugui, “amb les forces regulars, executar les lleis”.

Quan, durant el seu testimoni al Congrés nord-americà d’aquest dimarts, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, va ser preguntat per quina de les tres raons, va respondre: “A mi em semblen les tres. Si tens milions d’immigrants il·legals dels quals no saps d’on venen onejant banderes estrangeres i agredint agents de policia, això és un problema”.

El suggeriment de relacionar la immigració amb una suposada invasió estrangera és quelcom que també ha estat present en les declaracions del mateix Trump durant tota la setmana.

Una persona increpa a efectius de la Guàrdia Nacional de Califòrnia que protegeixen l'entrada a un edifici feneral. // Allison Dinner (EFE)

En qualsevol cas, Trump no descarta recorre a la Llei d’Insurrecció si així ho considera. De fet, a finals del seu primer mandat, el 2020, ja ho va fer per combatre les protestes del Black Lives Matter després de la mort de George Floyd. En aquell cas, la decisió va ser criticada pels llavors secretari d’Estat, Mark Esper, al·legant que “l'opció d'utilitzar forces en servei actiu en un rol d'aplicació de la llei només s'hauria de fer servir com a últim recurs, i només en les situacions més urgents i greus”.

De fet, per a l'historiador Espasa, Trump podria estar-se "traient l'espina de no haver estat prou dur" en aquell context, a més d'intentar blanquejar les crítiques per encapçalar un moviment insurreccional el gener del 2021 que va acabar amb l'Assalt al Capitoli; així, acusa Newsom de fer el mateix.

Atac a la democràcia

Aquest dilluns, l’Estat de Califòrnia liderat per Newsom va decidir demandar a Trump al·legant una violació de la Desena esmena de la Constitució (“els poders no delegats als Estats Units per la Constitució, ni prohibits per aquesta als estats, estan reservats als estats o al poble"), ja que consideren il·legal el desplegament i un abús “a l'autoritat del Govern Federal”.

Espasa assenyala que les mesures que havien dut a terme les autoritats locals ja eren més que suficients per garantir l'ordre públic i que el toc de queda que va aplicar l'alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, i que duia a terme la mateixa policia local, ja "estava funcionant", i per això no semblaria una mesura necessària.

Pels líders demòcrates de Califòrnia, tot forma part d’un muntatge de Trump, que ha creat “una crisi artificial” per qüestions d’agenda política. El mateix Newsom va advertir que “els règims autoritaris comencen per atacar les persones amb menys capacitat de defensa. Però no s'aturen aquí”.

El més innovador, però, assenyala Espasa, és que els conservadors sempre han estat més a favor que el poder i l'autonomia restessin en mans de les autoritats estatals i no es concentrés tant poder en la presidència (i poder mantenir així qüestions com la pena de mort o la prohibició de l'avortament). A més, el professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB veu en aquesta deriva un emmirallament per part de Trump cap a Richard Nixon, qui també "criminalitzava als manifestants i apel·lava a una majoria silenciosa".


El gobernador de Califòrnia, Gavin Newsom, en una imatge d'arxiu. // John G. Mabanglo (EFE)

Cal destacar que, ahir, el senador per Califòrnia Alex Padilla va ser expulsat a la força, immobilitzat contra el terra i emmanillat per agents de l'FBI quan tractava de fer una pregunta a la roda de premsa de la secretaria de Seguretat Interna del país, Kristi Noem. Padilla es trobava a Los Angeles “exercint el seu dret a fer supervisió congressual de les operacions del govern federal”, tal com va comunicar la seva Oficina.

Reaccions de l'star system

Durant tota la setmana, moltes veus s’han unit a la del governador Newsom i l'alcaldessa Bass. Famosos com Eva Longoria, Kim Kardashian o Pedro Pascal han mostrat el seu suport a les protestes. Katy Perry, ha assenyalat que Los Angeles és “una ciutat construïda sobre el treball, la història i la cultura mexicanes” com per “criminalitzar a les mateixes persones que la van modelar”. Michael Douglas ha arribat a demanar perdó i a dir que s’avergonya del seu país pel “caos mundial” que genera la gestió de Trump.

Fins i tot a escala catalana, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, conegut per la seva crítica a la immigració il·legal, va fer una publicació a X dient: “Anar a la cacera d'immigrants en feines o a la porta d’una escola com està passant als EUA, em sembla una autèntica barbaritat”.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —