Els historiadors César Lorenzo i Carlota Falgueras rememoren el testimoniatge de recluses empresonades per avortar, ser infidels o dissidents polítiques entre 1963 i 1983, en el primer llibre que es publica sobre l'antiga presó de dones de la Trinitat Vella, a Barcelona. César Lorenzo Rubio (Barcelona, 1978) i Carlota Falgueras Marsal (Barcelona, 1950), qui el 1969 va estar empresonada a Trinitat Vella després de ser detinguda en les protestes de l'1 de maig, conversen amb EFE sobre el seu llibre Trinitat. La presó de dones ignorada (1963-1983) (Memorial Democràtic, 2024).

L'obra reconstrueix les dues dècades d'història de la primera presó per a dones que es va construir a Catalunya a través d'una quarantena de testimoniatges, entre recluses comunes, preses polítiques, advocades i antics treballadors del centre.

El centre penitenciari de la Trinitat Vella, construït el 1963, va ser la primera presó catalana feta exclusivament per a dones després que el 1955 es tanqués l'edifici de dones de Les Corts i que, entre 1955 i 1963, les recluses estiguessin provisionalment en una galeria petita de La Model. El 1983, les dones recluses a la Trinitat Vella van ser traslladades a la presó de Wad-Ras al barri del Poblenou, i la presó es va convertir en un centre per a menors de 21 anys que actualment acull homes joves en règim obert de tercer grau.

Un règim "repressiu" sota la moral nacionalcatòlica

La presó de dones de la Trinitat Vella va estar regentada des de la seva obertura fins el 1978 per la Croada Evangèlica, una institució religiosa que imposava la paraula de Déu i una moral catòlica "molt fèrria, pròpia dels anys 40 i 50", que va fer "molt de mal" a les recluses, explica l'historiador i coautor del llibre, César Lorenzo.

En aquest sentit, Lorenzo afegeix que la influència del franquisme era "total" en la moral religiosa de la presó i, de fet, la ideologia nacional-catòlica va perviure "amb més força" a les presons de dones, on eren titllades de pecadores, que en les d'homes, que podien frenar aquestes imposicions en ser major el nombre de reclusos. Per part seva, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, subratlla que aquest règim franquista de la Croada Evangèlica va ser "cruel i despietat fins els seus últims dies" amb una "doble repressió" cap a les dones, apunta.

"Prefereixo que entreu per putes que per polítiques"

La majoria de les més de 8.000 preses que van passar per la presó aquests anys eren joves estudiants i treballadores obreres que van entrar per delictes comuns contra la propietat o contra la moral, aquests últims perseguits "per la seva condició de dones", explica César Lorenzo, que detalla que moltes d'elles eren empresonades per prostitució, avortament, abandonament de la llar o adulteri.

Aproximadament una de cada deu recluses era presa política per delictes com ara associació il·lícita, manifestació o propaganda il·legal. Se les considerava una amenaça i una presència agitadora en el centre: "Prefereixo que entreu per putes que per polítiques", era una de les frases que solia dir la cap de la Croada Evangèlica, segons explica Lorenzo.

Falgueras, autora del llibre i expresa a la Trinitat

La coautora del llibre, Carlota Falgueras, va ser detinguda en les manifestacions de l'1 de maig de 1969 al costat d'altres dues estudiants i, després d'un dia i mig a la caserna de la Guàrdia Civil, va ingressar a la presó de Trinitat Vella en condició de presa política: "Algunes dones arribaven a la presó amb signes de tortura i, una vegada aquí, hi havia molta arbitrarietat a l'hora de separar-nos en cel·les d'aïllament", relata.

Com a presa política, Carlota notava que per a les monges elles eren "el dimoni" perquè, a diferència de les preses comunes que eren més dòcils a l'hora de rebre el seu adoctrinament cap a "un catolicisme més retrògrad", elles estaven "convençudes dels seus valors", afegeix. Entre aquest tracte "rígid, dur i repressiu", les monges no els deixaven portar pantalons malgrat el fred, els imposaven censura en els llibres que llegien i duien a terme una persecució "total" de la llengua catalana, subratlla Carlota.