Recordeu Jèssica Tomàs, la professora de matemàtiques que es va quedar atrapada a la carretera a causa del temporal de neu Filomena, quan anava a fer les proves d’oposició per a mestres i professors d’educació secundària a Lleida? El Diari de Barcelona ha tornat a contactar amb ella per saber com ha acabat tot, ara que han sortit les llistes d’admesos i exclosos.

El 9 de gener

El 9 de gener Jèssica Tomàs va sortir de casa, de Campredó (Tortosa), a dos quarts de set del matí per assistir a les proves d'oposició d'educació secundària a Lleida, les quals s’havien anat ajornant des de feia mesos a causa de la pandèmia i portava anys preparant-se. Abans d'arribar a Móra d'Ebre es va trobar atrapada a la carretera per la borrasca Filomena. Era impossible arribar a Lleida i trucava al tribunal i li deien que si no arribava abans de les 12 no podria opositar. Empesa per la impotència va enregistrar un vídeo i el va publicar a Twitter.

Ràpidament, el Diari de Barcelona va contactar amb ella, quan encara estava atrapada a la carretera. Passada la jornada, també la vam poder entrevistar perquè ens digués com havia acabat tot: després de tot el ressò mediàtic, la va recollir una llevaneu, va poder conduir al seu darrere i va arribar a Lleida dos minuts abans de les 12, l’hora límit: “Vaig fer l’examen xopa de dalt a baix i amb les finestres obertes durant tres hores”, ens va dir. Hores després, aclaparada per les gairebé 300.000 mil visites, va acabar esborrant el vídeo. Avui, l’hem tornat a trucar. 

Hola, Jèssica, com estàs?

Molt i molt contenta! Després de tot el patiment, haver pogut fer l’examen ja va ser un èxit! Molta gent no em va entendre, però jo només volia fer l’examen; havia estudiat moltíssim i no volia tornar a passar dos anys estudiant d'aquesta manera.

Anem al gra. Com t'han anat les notes?

Al primer examen que vaig fer, que va ser just quan vaig arribar, a les 12 menys dos minuts, quan teòricament l'havia d'haver començat a les 9 del matí, he tret un 9,2, la nota més alta de tot el tribunal. Jo crec que em va costar tant arribar, i estava tan nerviosa i endollada, que vaig treure el millor de mi. Al segon, abans del qual només vaig tenir 10 minuts per descansar i encara no sabia res de la viralització del vídeo, he tret un 7 i escaig. Finalment, m'ha quedat un 8,5 de mitjana, que és la tercera millor nota de tot el tribunal. Així que molt bé, estic molt contenta! 

"Si m'havien de suspendre, que em suspenguessin, però em sentia impotent quan em deien que no podia intentar-ho"

Que bé! L'odissea que vas passar, no havia pogut estat en va...

Sí, i és que és això, jo patia per no arribar perquè havia estudiat molt. Ja havia passat la prova anterior, i, a més, amb molt bona nota també. No volia perdre'm la convocatòria! Feia dos anys i mig que només estudiava; no sortia ni feia res, havia parat la meva vida. Si m'havien de suspendre, que em suspenguessin, però em sentia impotent quan em deien que no podia intentar-ho.

 A més, s'havia ajornat diverses vegades...

Exacte! Estic en pandèmia i no puc anar al poble del costat, que està a 7 km, i canviar de comarca per veure la meva germana, però en puc fer 200 per anar a Lleida enmig d'un temporal? Les oposicions havien de ser al juny, quan estava tot obert i la gent podia anar a la platja. Aleshores, es van decidir ajornar. En canvi, quan estem pitjors de Covid i enmig d'un temporal, es poden fer i no t'ofereixen cap solució. Sentia molta impotència. Molta. A més, no havia sortit gens justa de casa, ja que m'havia aixecat a les cinc del matí i em van dir que ho hauria d'haver previst i haver-hi anat el dia anterior. Com? Jo tinc una persona a qui no puc deixar sola. Què faig? Agafo una infermera durant tota la nit a casa meva? No, jo no soc així. Això és responsabilitat meva.

I on t'agradaria tenir la plaça?

A mi m'agradaria quedar-me a Terres de l'Ebre; si puc a Tortosa, a l'Institut Castells, però, si no, a Terres de l'Ebre. Jo soc d'aquí i m'hi vull quedar.

"Estic segura que la llevaneu va venir per tota la difusió que vau fer. Gràcies a això, jo vaig poder fer l’examen"

A Lleida no cal tornar-hi, eh!

No! [Riu.] Ni a la neu! Amb el que m’agradava esquiar crec que estaré anys sense tornar-hi. És broma, però, en principi, intentaré quedar-me per la zona, ja que també tinc projectes d’innovació bastant bonics: estic intentant portar un museu de matemàtiques. Vull fer territori; som el cul del món, però tenim un cul molt bonic.

Després de tot... Un resultat merescut!

Sí, però jo estic molt contenta per tota la difusió que em vau fer. Després, quan ho vaig veure tot, estava segura que la llevaneu va venir per tota la difusió que vau fer. Gràcies a això, jo vaig poder fer l’examen.

Captura de pantalla del vídeo que va penjar a Twitter