El Congrés obrirà aquest dimarts el seu primer ple de la XV Legislatura donant protagonisme a les llengües cooficials i per primera vegada es podran escoltar amb traducció simultània les intervencions que facin els diputats en català, basc i gallec. Mitja dotzena d'intèrprets s'encarregaran de traduir les paraules que seran pronunciades en aquestes tres llengües cooficials en un ple en el qual precisament es debatrà la reforma del Reglament del Congrés que permetrà aquest ús de forma definitiva en tota l'activitat parlamentària.

Per primera vegada a la cambra baixa es distribuiran auriculars als 350 diputats que vulguin escoltar les intervencions que, amb tota seguretat, faran en les seves llengües maternes portaveus i diputats d'ERC, de JxCAT, d'EH Bildu, del PNB o del BNG, al marge que també puguin escoltar-se intervencions en altres llengües no oficials com l'asturià o aragonès.

La nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, compleix així amb el compromís que va adquirir en la sessió constitutiva de les Corts perquè la diversitat lingüística arribés al ple del Congrés al més aviat possible, malgrat les crítiques de PP i Vox que consideren que és una decisió imposada i sense consens.

Aquesta setmana quedarà acceptada definitivament la proposició que reforma el Reglament de la cambra perquè s'implanti l'ús de les llengües cooficials, en plens, en comissions, en escrits i en tots els procediments parlamentaris. Una proposta que serà aprovada per àmplia majoria absoluta aquest dijous quan es rebutgi l'esmena a la totalitat que ha registrat Vox o les esmenes que puguin presentar el PP o UPN. La iniciativa comptarà amb els vots favorables del PSOE, Sumar, ERC, JxCat, Bildu, PNB, BNG i CC, que sumaran previsiblement 179 vots, davant dels 171, del PP, Vox i UPN.

El ple del Congrés començarà dimarts a les 12.00 amb la presa en consideració de la proposició de reforma del Reglament i amb la votació perquè el seu tràmit sigui urgent i en lectura única; és a dir, que no passi per la Comissió del Reglament, que d'altra banda, està encara sense constituir, i sigui tramitada en el ple.

Per a aquesta primera sessió el Congrés ha contractat prop de 6 traductors de forma individual, ja que fonts de la Presidència de la Càmera indiquen que en aquests primers plens es faran contractes menors per tenir aquesta decisió un caràcter més extraordinari i que els intèrprets cobraran per dia de treball. Fins que no s'implanti un equip estable de traductors després de l'aprovació de la reforma del Reglament, la cambra anirà realitzant contractes individuals de cara als propers plens, els d'aquesta setmana i el de debat d'investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Periodistes parlamentaris i diputats estan expectants davant el desenvolupament d'aquesta primera sessió plenària en la qual es podrà parlar en totes les llengües d'Espanya sense entrebancs. Per als mitjans de comunicació s'habilitaran dos senyals de so de l'hemicicle, una sense traducció i una altra amb ella, amb la finalitat que puguin tenir la intervenció en la llengua original. El que no sembla resolt són les rodes de premsa que puguin oferir alguns diputats, sobretot de formacions independentistes catalanes, ja que fonts parlamentàries incideixen que aquestes situacions no estan reglades per la cambra.

La polèmica de l'ús de les llengües al Congrés i la seva forma de dur-la a terme fa que la XV Legislatura comenci amb enfrontaments entre els partits d'esquerra, nacionalistes i sobiranistes amb l'oposició de la dreta liderada per PP i Vox. I és que mentre els populars han sol·licitat paralitzar el ple del dimarts fins que es resolgui l'escrit que han presentat a la Mesa del Congrés impugnant l'acord que permetia parlar en aquestes llengües abans d'aprovar-se la reforma del reglament, els de Vox veuen en aquesta iniciativa una "exaltació de les diferències".

Un punt que critiquen els diputats territorials que recorden que parlar en la seva llengua materna no és ni de dretes ni d'esquerres. "Vivim en aquesta llengua", deia recentment el diputat de CHA, Jorge Pueyo, que s'estrenarà en aragonès en aquesta Legislatura, mentre des de Coalició Canària es donava suport a aquesta reforma perquè "Espanya és un país plural" i el Congrés "ha de reconèixer que hi ha diferències entre pobles".