[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 03 de setembre 2020

Fa menys de dues setmanes que la Generalitat va anunciar el tancament dels prostíbuls a tota Catalunya. L’objectiu d’aquesta mesura és aturar els contagis per coronavirus, però associar les treballadores sexuals amb el contagi de la Covid-19 les estigmatitza encara més. 

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va urgir a la resta de comunitats que tanquessin els bordells i va demanar als consellers autonòmics d’Igualtat que adoptin mesures específiques per aquests espais, com s’ha fet en el cas de bars, restaurants i locals d’oci nocturn. 

A l’Estat espanyol la prostitució no és il·legal - com sí ho és el proxenetisme -, però no està regulada per cap llei concreta. Això, deixa les treballadores en una situació de desemparament total; conjuntura que no ha fet més que agreujar-se des de l’inici de la crisi sanitària al març.

“Els drets de les treballadores sexuals no poden ser oblidats”, reivindiquen des de l’assemblea Prostitutes Indignades. La falta de polítiques públiques que emparin les persones en situació de prostitució ha indignat al sector del sexe de pagament, un dels més vulnerables dels àmbits laborals. 

 “No en tenim ni un [dret laboral], comencem per aquí”. Sabrina Sánchez, treballadora sexual i portaveu del sindicat Organització de Treballadores Sexuals (OTRAS) denuncia al Diari de Barcelona que des del govern central neguen que el treball sexual sigui, de fet, un treball, i ho qualifiquen de violència. “Doncs ajudeu-nos amb la violència... però tampoc. El fet és que sempre ens diuen que no, i no veiem una millora en les nostres condicions de vida”.  

El buit legal en el qual es troba aquesta pràctica és l’origen del problema. “Les companyes que treballen als prostíbuls que s’han tancat, si fossin empleades del local, es podrien acollir a un ERTO, com succeeix en altres indústries”, afirma Sabrina Sánchez. “El problema és que no ens donen les eines legals que hauríem de tenir per poder defensar-nos. No ens ajuda ningú”. 


“El problema és que no ens donen les eines legals que hauríem de tenir per poder defensar-nos. No ens ajuda ningú”


Metges del Món, una ONG que treballa per garantir el dret a la salut per a totes les persones, va assegurar en un comunicat que les treballadores del sector del sexe són “un dels col·lectius més castigats en aquesta crisi”. “Els 'puters' han exposat a les dones i al seu entorn al contagi de la Covid-19 des del principi de l’estat d’alarma”.

Des de l’organització acusen les institucions de marginar laboralment  a les prostitutes amb el tancament dels bordells, ja que no les han ofert cap mesura que les asseguri uns recursos mínims perquè puguin subsistir. Al mateix temps, però, demanen al Ministeri d’Igualtat que aquest tancament no sigui transitori i que formi part d’una actuació per abolir definitivament la prostitució.

Precarietat: l’altra cara de la pandèmia

Segons algunes fonts, la prohibició d’obrir els bordells ha deixat més de 60.000 dones al carrer, sense recursos. Moltes de les treballadores vivien en aquests locals, usualment en una situació administrativa irregular. 

Però les conseqüències d’aquest tancament no són noves. “Ja portem quatre mesos sense ingressos, d’estar morint-nos de gana, pràcticament, i amb el perill de ser expulsades dels llocs on vivim”, explica Sabrina Sánchez. 

Laura Labiano, de l’Associació Genera de Barcelona, creu que s’ha implementat la mesura sense tenir en compte aquestes conseqüències. “S’ha procedit al tancament dels clubs sense pensar mesures especials per poder atendre aquestes dones perquè puguin seguir tenint una qualitat de vida”. 

El carrer Robadors, al Raval, completament desert el passat agost. Foto: ACN

Aquestes associacions que presten serveis d’ajuda i de suport a les treballadores sexuals tenen una capacitat d’actuació limitada. No disposen dels recursos suficients per pal·liar la pèrdua del sostre. El que sí que fan – i feien ja abans de la pandèmia – és acompanyar les dones a accedir als serveis socials i a uns drets bàsics. Però no totes estan d’acord en adherir-se a aquest circuit legal. 

Janet és treballadora sexual i portaveu de l’Associació Putes Llibertàries i Indignades del Raval. Ens explica que des dels ajuntaments, amb Genera i altres organitzacions, van posar en marxa una xarxa d’ajudes destinada a dones que exerceixen la prostitució i que tenen fills a càrrec seu. “Van fer un canal pel qual les companyes havien de posar-se en contacte amb les associacions, les quals passaven les seves dades als assistents socials”. Moltes es negaven. “Cap volia ser identificada com a prostituta”, conclou Janet. 

Imatge del calçat d'una treballadora sexual. Foto: EFE

Un estigma mil·lenari

El tancament dels bordells ve motivat per la detecció de diversos focus de contagi de la Covid-19 en aquest tipus d'espais. Això va assenyalar les prostitutes com transmissores de la infecció. Labiano creu que sembla l’opció fàcil criminalitzar aquestes dones pel clàssic estigma de la prostituta que transmet malalties. “Són dones que estan molt acostumades a treballar amb la prevenció de malalties”, subratlla, i afegeix que “són dones amb un nivell d’autocura i d’autoconeixement de la salut molt alt. En la gran majoria dels casos estan preparadíssimes”. 


“Jo corro més risc al metro que amb un client, perquè al client el veig, el netejo i li poso una barrera de protecció”


Janet coincideix: “Jo corro més risc al metro que amb un client, perquè al client el veig, el netejo i li poso una barrera de protecció”, explica al DdB. “El risc d’infecció el corren totes les persones que treballen”. 

Des de Metges del Món posen el focus sobre els 'puters': "Estan acostumats a exigir aquestes pràctiques de risc, fruit d'una relació de poder que no pot dir-se d'altra forma que violència masclista". 

Des del prisma de l’abolicionisme

Nación Mujeres és una entitat d’activisme feminista que defensa les dones com persones públiques i privades. Amparo Ballesteros deixa clar que des de l’organització estan en contra del comerç sexual, mai en contra de les dones que pateixen la prostitució. 

“Considerem que el tancament dels prostíbuls va sortir del Ministeri d’Igualtat a causa de la pressió que vam fer les feministes”, assegura. “Però han de fer més coses”. El tancament dels bordells seria un punt de partida que hauria d’anar acompanyat de modificacions legals i d'altres mesures. “Volem que es donin sortides a aquestes dones”. 

Podria ser la regulació un primer pas cap a l’abolició total? Ballesteros és rotunda: “La legalització només serviria per emmascarar la resta d’activitats de tràfic de persones i d’abusos sexuals. No ho podem aprovar”. 

La solució que plantegen implicaria integrar aquestes dones en la societat, des de sempre marginades, i procurar-les amb residències i microcrèdits, entre d'altres, per tal de facilitar la seva inclusió.

Per la seva part, l'escriptora i professora de Sociologia Rosa Cobo advoca per una llei abolicionista "que faci polítiques públiques per tal de recolzar a les dones prostituïdes, perseguir el proxenetisme i penalitzar als 'puters'¨. 

Part d'aquestes mesures hauria de provenir de l’Estat, però també de la resta de la societat. “Els països han d’ocupar-se, hem d’ocupar-nos tots, que les dones tinguin una situació digna i no estiguin sotmeses”, apunta Ballesteros. 

En aquest sentit, cal preguntar-se si en una societat capitalista com és la nostra és possible l'abolició definitiva de la prostitució.  Rosa Cobo creu que sí. "Primer, perquè arribarà un moment on la societat entengui que han d'haver-hi límits ètics a l'ús del cos de les persones; segon, perquè la prostitució s'inscriu en el marc de l'economia il·legal i, probablement, aquestes economies siguin un llast per la societat", explica al Diari de Barcelona. 

Prostitució. On posar els límits?

És la prostitució moralment acceptable? Ho podria ser? El fet que els clients estiguin pagant un servei, significa que estigui tot permès? Són relacions consentides, però què passa amb el desig sexual? Són moltes les preguntes que sorgeixen al voltant d'aquest tema tan controvertit.

Montse Iserte, sexòloga i propietària de la botiga eròtica Vibracions, afirma que molts clients de la prostitució confonen el fet que els estiguin prestant un servei amb "servilisme", que equival a "esclavitud, explotació i abús". "Com qualsevol altre servei que es rep, un hauria de sentir-se agraït per l'esforç que fa l'altra persona malgrat que estiguem pagant uns diners".

"Estaria a favor de la prostitució com un servei remunerat, entre iguals, on el respecte és l'eix central, que sigui lliure, voluntària i desitjada”, exposa. Desafortunadament, a dia d'avui, és “un ideal quasi impossible d’aconseguir”. Moltes de les treballadores pertanyen a col·lectius marginats per la societat: migrants i transsexuals, entre d'altres, que no troben altres opcions per guanyar-se la vida.


"Per tenir una salut física i mental de qualitat, les relacions sexuals haurien de ser sempre no només consentides, sinó desitjades"


A més, Iserte afirma que, per tenir una salut física i mental de qualitat, les relacions sexuals haurien de ser sempre no només consentides, sinó desitjades: "quan una persona manté relacions sense desitjar-les, la libido disminueix, i a més, és una forma d'automaltractament, i també de maltractament –si l'altra persona ho sap–".

Un altre problema de la prostitució, més enllà de la manca de desig sexual, són els abusos. "Estàs treballant amb el teu cos, i aquest oferiment s'entén moltes vegades sense límits", denuncia Montse Iserte. Aquest fet, no només posa les prostitutes en risc físicament, sinó que provoca greus conseqüències a la seva salut mental: "només s'ha de veure la quantitat de persones amb ansietat, estrès postraumàtic... tota l'afectació física i psíquica que poden sofrir aquestes dones".

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —