“¡Me espanté! —tenía cara de no haber dicho «te quiero» en toda su vida.” Si hi ha una cosa que Gloria Fuertes temia era a la falta del voler; tenia “l'amor concebut com un acte reflex que se li escapa", tal com diu Julia Viejo, editora del llibre.

Per a totes les enamorades de l'amor, llegir Fuertes és com una brisa d'aire fresc, perquè té la capacitat d'emmascarar la intensitat del seu estimar en paraules que no qualsevol persona pot entendre. Si ets com “El monstre” que té cara de no haver dit mai “t’estimo” (fent referència al protagonista de la primera cita del text), et costarà comprendre la rebel·lia i l'humor que s'amaga entre les paraules d'aquest llibre.

Poema «El monstruo» de Gloria Fuertes

Lo que pasa es que te quiero és una antologia de poemes editada per Julia Viejo, qui escriu també el pròleg i uns textos narrant la vida i els amors de Gloria Fuertes. Se centra en la faceta més íntima, indefensa, sexual i desolada d'aquesta poeta, la fama de la qual neix de llibres infantils. És a causa d'això que és poc validada en vida pels seus contemporanis quant a literatura adulta es refereix.

Les seves lletres es veuen recorregudes per un humorisme i una tendresa que va causar una falta d'entesa en les èpoques del postisme. No obstant això, actualment continua sense rebre el reconeixement que mereix com a poeta (encara que sí que el té com a escriptora infantil).

Davant aquesta situació, l'editorial Blackie Books ens ha regalat aquesta antologia, tercer llibre sobre Gloria Fuertes que publica, per intentar connectar-nos amb ella a través dels seus poemes d'amor quotidià i sexe. I podem dir que ho han aconseguit, tenint en compte que els poemes triats t'ho deixen fàcil per a sentir-t'hi identificada. 

“En las noches claras, resuelvo el problema de la soledad del ser” 

Fuertes escrivia com una adolescent que desborda amor pertot arreu. Que no pot evitar estimar i pateix el desamor com una nena de 15 anys que creu que se li acaba la vida a causa d'un cor trencat. Però amb el que definitivament no pot viure és sense l'acte d'estimar: “Cuando dejé de amar / me puse a morir”. I és per això que Fuertes mai més es va atrevir a no estimar; com podria, si volia viure?

Julia Viejo ens explica que Fuertes va veure morir massa amors i sempre es va sentir una mica sola malgrat tenir llargues relacions, raó per la qual s'emmascara en l'humor. “En amor estic plena de diploma i curada d'espants”, recorda en els seus escrits, reconeixent amb tremp que “espero el que em llancin”. Va patir tantes pèrdues que ja res la podia espantar.

Poc he esmentat la subtilesa eròtica que té aquesta poeta, sabent descriure els actes més impúdics en els versos més tendres. Com quan li confessa a la seva estimada que voldria “sols adormir-me al teu costat i llevar-me resant al teu maluc”. O quan la provoca dient-li que “sé que vas a doblegar-te d'amor sobre el meu temple”. Tot i la falta d’explicitat, l’erotisme s’evoca sense conflicte. Tot i l’excés de romanticisme, l’erotisme ressalta sense cerca.

Els poemes d'aquest llibre ens mostren una Glòria Fuertes enamorada, sola, eròtica, feliç, trista i amb el cor massa trencat com per poder escriure alguna cosa més que “mi inexistente amor perfecto, / que no me has traicionado. / Tú que no has existido.” I és que per molts amors que hagués tingut Fuertes, per molt que hagués estimat, mai no va poder conèixer un amor sense traïcions.

Però l'humor carregat en cada text et desprèn de la feixuguesa d'aquests sentiments i mostra la possibilitat de la quotidianitat en un estimar intens. Això, per a les més apassionades, pot deixar un sabor agredolç, ja que podríem voler més profunditat i creure no trobar-la amb Gloria Fuertes. Però, com no ha de ser passió escriure “¿A qué sagrado desván irá el amor cuando se nos oxida?” ? 

Poc hi ha més intens que preguntar-se a on va el voler que no es lliura i no es proclama. I és que a una persona que a la làpida té d'epitafi “Ya creo que lo he dicho todo. Y que ya todo lo amé”, no pot faltar-li profunditat.