A escasses hores de l’inici, el tercer congrés de Junts a Calella es prepara per a una renovació de les vicepresidències i la consolidació de Carles Puigdemont al capdavant de la formació. El partit, que afronta un nou cicle polític a l’oposició d’un Parlament sense majoria independentista, canviarà els rostres visibles i formalitzarà el rol de l’expresident que exerceix de líder sense cap càrrec orgànic des del 2022 per passar a ocupar la presidència. 

L'organització postconvergent és el segon partit en l'espectre independentista que busca reformular-se i reflexionar sobre el rumb que ha de prendre, tot just després de la CUP amb el Procés Garbí i un mes abans del procés congressual d'Esquerra Republicana. La investidura de Salvador Illa i l'arribada d'un govern unionista al capdavant de la Generalitat 14 anys després ha portat Junts a obrir les mires ideològiques i reforçar el paper del seu líder indiscutible, Puigdemont. 

Relleu als comandaments 

Un dels fets més destacats durant l'assemblea seran els canvis al timó a l'executiva. Un dels únics càrrecs que es mantindrà inalterable serà la secretaria general, en mans de Jordi Turull. Situació ben diferent es viurà a les vicepresidències, ja que als estatuts actuals i la ponència organitzativa, que regula el funcionament intern de la formació, preveu que hi hagi fins a un màxim de quatre vicepresidències que assumiran les competències que decideixi el president del partit, a més de la secretaria d'organització i 25 vocals. 

En aquest sentit, la candidatura de Puigdemont implicarà que Antoni Castellà passi a ocupar un dels quatre llocs, fins ara dirigent del Consell de la República, diputat i líder de Demòcrates de Catalunya, i que la seva organització s’integri a JxCat escenificant la unió. La idea és que tots dos partits es converteixin en un únic espai polític per eixamplar els límits ideològics i de militància dels postconvergents. D’altra banda, una de les altres vicepresidències que ha d’ostentar una dona, per qüestions paritàries, aniria a càrrec de Míriam Nogueras, portaveu de Junts a Madrid, dona forta de Puigdemont i negociadora amb el PSOE. 

Font: Elaboració pròpia

Les dues restants estarien més obertes, el mateix que ocorre amb la secretaria d’organització, ocupada per David Torrents, afí a Borràs, però fonts de Junts apunten a Judith Toronjo en aquesta posició. Hi ha qui situa a Josep Rius, qui ja exercia aquest càrrec, i és el portaveu i un dels homes de màxima confiança de l’expresident. Tanmateix, certes veus internes l’afanyen a resoldre la seva indefinició de rol, ja que té un peu a l'Ajuntament de Barcelona i l’altre al Parlament, on és diputat, a més d’obtenir dos càrrecs orgànics dins del partit. La quarta recauria sobre una dona, encara per definir i on sembla postular-se Anna Navarro, encara que una altra opció seria reduir les vicepresidències a tres gràcies a la mà ampla dels estatuts en aquesta qüestió.

En canvi, qui sembla que no repetirà és Anna Erra, l'expresidenta del Parlament, i Laura Borràs, que ha perdut influència dins l’organització postconvergent de manera progressiva i podria recalar a la nova fundació que els juntaires volen posar en marxa després del congrés, i encara li permetria tenir un peu a la direcció. La formació mancava d’aquesta estructura i aposta per tenir un espai en el qual s’abordin els debats amb la mirada posada a llarg termini. 

El fins ara president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, es reserva per aquesta legislatura un rol més “institucional” centrat en el món econòmic. En el dia a dia del Parlament, ja ha passat les regnes del grup a la portaveu, Mònica Sales, que apareix com un valor a l’alça. Per tant, els noms que custodiaran i lideraran la presència juntaire a la cambra seran Anna Erra i Josep Rull, president. 

Resoltes les incògnites orgàniques i institucionals, queda el dubte del posicionament dels ideòlegs i cervells de la formació, Agustí Colomines i Victòria Alsina. El primer ha estat un dels principals redactors de la ponència estratègica que es votarà al congrés i no és militant, no està clar que sigui directament part de l’executiva, però es podria beneficiar dels nous requisits per entrar-hi. Per contra, Alsina ha estat l’encarregada juntament amb Colomines de treballar la qüestió migratòria, clau per a Puigdemont. 

“Catch-all-party” i la dicotomia territorial

L’anunci del congrés ha de servir a Junts per abordar el full de ruta i l'espectre ideològic que vol prendre el partit en qüestions com fiscalitat, habitatge, infraestructures o educació. Després de la investidura de Salvador Illa, els juntaires van parlar “d’obrir les fronteres del partit”, una afirmació que segueix la línia d’algunes accions com eliminar el requisit dels sis mesos d'antiguitat per aspirar als llocs de direcció, fet que l’acosta a ser un “catch-all-party”. 

Aquesta qüestió i les llistes bloquejades que es preveuen introduir han despertat certa polèmica entre els militants. Però al fons d’aquesta estratègia, hi és l’objectiu de reclutar votants de diversos espectres ara que ERC està immersa en una guerra interna i erigir-se com l’alternativa a un govern en solitari del PSC. En paral·lel, la força amb més alcaldies de Catalunya busca enfortir-se en l’àmbit municipal i acaparar candidatures locals que no tenen a Junts com a referent. En els comicis de 2023, ja va haver-hi acords amb marques com Impulsem Lleida o Impulsem Penedès. 

Míriam Nogueras al faristol del Congrés dels Diputats (EFE) 

D’altra banda, la dicotomia Catalunya-Madrid es presenta com el major repte per a Puigdemont que ha de projectar el seu partit com una força útil en ambdós enclavaments sense donar la percepció que traiciona els seus valors. Per tant, es continuarà exercint oposició a Illa buscant les seves contradiccions amb els seus socis d’investidura, ERC i Comuns, alhora que farà valdre el pes dels seus set diputats al Congrés. 

Els continguts negociats amb el PSOE no són menors: el camí del dèficit i els pressupostos de l’Estat. En aquesta línia, els postconvergents sempre han manifestat la seva intenció de complir les inversions promeses per l’administració central i que no han estat executades, a la vegada que està en joc l’efectiu desplegament de la llei d’amnistia, el reconeixement del català a la UE o la transferència a Catalunya de les competències d’immigració. En paraules de Míriam Nogueras, negociar “peça per peça”. 

Organització i terminis 

Durant aquest cap de setmana es decidiran tres ponències: l’organitzativa, estratègica i ideològica. De les esmenes en l’inici del procés congressual, resten 959 de 2863 esmenes en fase de negociació, i només sis d’elles fan referència a les llistes bloquejades i una altra sobre els requisits d’antiguitat per ocupar càrrecs a la direcció. 

Pel que fa a les llistes bloquejades, les esmenes que han presentat alguns militants responen a una posició contrària al fet que es votin en bloc les llistes per a la direcció del partit. Es posicionen en contra de llistes tancades i volen poder triar noms concrets i qui acompanya al nou president del partit, que serà Carles Puigdemont després d’anunciar públicament la seva candidatura. 

Pel que fa a l’antiguitat dins de la formació per presentar-s’hi i l’esmena que queda viva, la ponència organitzativa proposa eliminar el requisit de sis mesos de militància per optar a un càrrec de la direcció. Segons com acabi quedant aquesta esmena, s’acabarà fixant per norma o supressió el requisit de mig any. 

L'actual presidenta de Junts, Laurà Borràs, i el secretari general, Jordi Turull (EFE)

Aquest mateix divendres, al voltant de les sis de la tarda el congrés començarà amb una benvinguda de la fins ara presidenta del partit, Laura Borràs, i el secretari general Jordi Turull. Un cop donat el tret de sortida, s’aprovarà la Mesa i es començaran a debatre les tres ponències.

No serà fins dissabte quan es registrin les candidatures a les ponències organitzatives, document que regula el funcionament del partit. La previsió és que les llisten que aspiren a liderar el partit es registrin entre el mateix dissabte i diumenge, però no es descarta que dissabte a la tarda algunes d’elles facin presentacions públiques. Un cop ja s’hagi resolt quina ha de ser l’estructura orgànica de Junts, s’obrirà un període de 20 hores perquè es puguin presentar les candidatures que optin a ocupar els diferents càrrecs. No serà fins diumenge al matí que les votacions es puguin fer telemàticament. 

Així mateix, independentment del resultat no es deixarà cap dirigent fora malgrat els canvis que puguin ocórrer. Tenint en compte l’enorme lideratge de Puigdemont, només hi haurà una candidatura.