És curiós com després d’uns intensos onze anys segueixes essent la banda sonora predilecta del típic viatge amb cotxe per anar de festa, i és que tot i haver passat per diverses crisis econòmiques, tsunamis devastadors, Fukushima, la mort de Nelson Mandela, el virus de l'Ebola, crisis de refugiats, atemptats terroristes, manifestacions multitudinàries i una pandèmia mundial (tot això en aquesta dècada), encara tens guanyats tres minuts i mig de glòria festiva. I tant se val si el destí és una festa de poble, una rave a una ubicació de mala mort o una de les banals discoteques amb un codi de vestimenta per accedir-hi… És igual, perquè tu sempre entres bé.

I és que qui no ha cantat a ple pulmó aquesta mítica cançó mentre ens creiem joves invencibles? Bé, joves i no tan joves, tot sigui dit. I quina ànima pansida no s’ha animat després d’escoltar-la?

Quina llàstima que hagis estat capaç de crear una base enganxosa com una mala cosa a la primera de canvi, però que ni amb cinquena controlis les teves paraules. Obscenes, infantils, vulgars, masclistes i podria continuar. Infinita llista d’adjectius que només té una direcció: la teva falta de responsabilitat emocional, entre altres petits detalls que ara no tindrem en compte.

Que ens depilem i ens fem alguna cosa de disseny a les nostres parts íntimes? Ostres, gràcies pel consell, no sabíem que allà baix s’hi feien passarel·les de moda. Ah, que també som culpables de no tenir la mida "adequada" perquè la teva gran asta circuli sense problema? Perdona’ns. Ara ens dedicarem a fer exercicis pèlvics diaris perquè puguis gaudir d’una experiència immillorable, com un tot inclòs en un ressort de cinc estrelles a qualsevol paradís calorós. I què més dius? Que també en vols ser el propietari? Si al final resultarà que això de tenir sexe és com escriure la carta als reis d'Orient. El més graciós de tot és que després de demanar-nos aquest seguit de peticions haurem d’acceptar que avui ens estimis i que demà no ho sàpigues. En fi.

I això de voler esnifar la nostra purpurina… Hi ha cap problema de drogaddicció curiosa que hagis de declarar?

És innegable que un cop la sents no te la pots treure del cap. A més a més, si li sumes que la cantaves fa deu anys, època en què per norma general tot era més fàcil, i ara et transporta a records nostàlgics, ja és el mix perfecte perquè la cançó sigui memorable. Per sort, però, existeixen altres cançons de reggaeton amb una base musical brutal i una lletra a l’altura de la música.

Rei, deixa’ns dir-te que, malauradament, encara estàs fet un xaval. Sort a la vida i, si acceptes un consell, continua amb aquestes bones bases musicals, però fes un gir de 180 graus a les lletres. I si aquest gir, de pas, també li fas al cervell, serà fantàstic. Cuida’t.

Les noies que algun dia s’han posat purpurina

L'Avui Convido Jo és un espai de ficció de Diari de Barcelona que explora, a partir de la imaginació, les veus amagades dels productes culturals. Què passaria si els personatges de les cançons ens parlessin? A aquesta secció tot és possible.