Almenys 155 persones han mort en les inundacions al País Valencià, segons la darrera xifra publicada per la Generalitat Valenciana. I centenars continuen desaparegudes. La dana ja és el temporal més devastador del segle a Espanya.

Un desastre natural de tal magnitud no té una sola explicació. La planificació territorial, el canvi climàtic i l'actuació de les institucions han desembocat en unes demolidores conseqüències. El Diari de Barcelona ha parlat amb experts de diversos àmbits per abordar el tema des de totes les perspectives.

Mala planificació territorial

Per Marc Cerdà, professor de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, "el País Valencià és el paradigma de la construcció desmesurada i això també té repercussions sobre com el territori absorbeix l'aigua i com els grans temporals toquen la costa i els edificis".

Beniamino Russo, subdirector de l'Institut Flumen i professor d'Hidrologia Urbana de la UPC, subratlla el concepte del canvi global: climàtic i urbanístic. "A les àrees urbanes de costes i litoral és on hi ha infraestructures crítiques com ara hospitals, escoles i zones d'aglomeració de persones. I són els espais més vulnerables". Cerdà, gira la vista al passat: "S'ha construït en molts llocs de zones inundables. Durant el desarrollisme franquista es van construir molts torrents i és cert que una part significativa de la població viu en aquestes zones".

Tot i la resistència de València, tanmateix, en municipis com Paiporta, Picanya, Desaví o Massanassa, el desbordament del barranc del Poio, que ha arribat als 2.400 metres cúbics per segon —molt per sobre dels 1.500 que les infraestructures poden suportar—, ha causat greus danys. Cerdà ho resumeix: "No s'ha construït pensant en temporals. Les noves construccions no estan pensades per aguantar aquest tipus de fenòmens".

La falta d'inversió en infraestructures és una preocupació central per als enginyers com Manuel Reyes, enginyer de camins del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos (CICCP). Adverteix que des de fa 15 anys "estem patint l'abandonament de les infraestructures i ara ens enrecordem que hauríem de tenir una sèrie d'obres a la zona sud de l'àrea metropolitana de València".

Reyes també recorda la importància de l'adaptació en la planificació territorial: "A la Comunitat Valenciana tenim un pla anomenat Patricova on apareixen els mapes d'inundabilitat i, des de llavors, les edificacions no es poden fer a les zones inundables. Però abans d'això ja hi havia moltes zones que tenien construccions".

La dana ha posat a prova les infraestructures de la ciutat de València, especialment les del riu Túria, construïdes arran de la riuada del 1957, que va provocar la mort d'un centenar de persones. Reyes explica que després d'aquella tragèdia es va construir un nou canal per al Túria dissenyat per suportar cabals de fins a 5.000 metres cúbics per segon. Durant la dana, diu que el canal ha resistit, ja que "han passat 3.700 metres cúbics per segon". "Gràcies a això", explica, "la ciutat de València no s'ha inundat".

Un carrer de Paiporta afectat per les inundacions. ACN/Arnau Martínez

Les institucions van fer tard

Planificació territorial a banda, les veus expertes consultades pel DdB coincideixen a afirmar que les institucions van fallar en la prevenció ciutadana. "S'hauria d'haver confinat la gent. 24 hores abans l'AEMET va avisar que això succeiria. Hi havia avisos i si s'hagués avisat molt abans, probablement la gent hauria pogut prendre les decisions necessàries per salvar les seves vides", sentencia Cerdà. La Generalitat Valenciana va enviar una alerta als mòbils a les vuit del vespre del dimarts, quan la situació ja s'havia desbordat. Carlos Mazón, president del País Valencià, va descartar l'opció de confinar la ciutadania.

La incapacitat d'anticipació es reflecteix també en les dificultats per executar plans de prevenció adequats. Per Maria José Caballero, portaveu de Greenpeace, "en moltes administracions la prevenció es considera supèrflua, però quan estem parlant de salvar vides, la prevenció i el sistema d'alertes han de ser una prioritat". Cerdà afegeix: "El negacionisme climàtic no només és la gent que diu que no existeix, sinó també els que admeten que existeix, però que diuen que no és tan important. La inacció política també és negacionisme climàtic, perquè és la incapacitat de poder actuar davant d'una situació greu i cada cop més alarmant".

Caballero lamenta la falta de compromís polític per afrontar aquesta crisi: "Els riscos no són polítics, són una qüestió d'humanitat". Exigeix que els qui no actuen amb ambició per lluitar contra el canvi climàtic assumeixin la seva responsabilitat. Posa l'exemple de l'eliminació fa just un any per part del govern de Mazón de la Unitat d'Emergències Valenciana, i apunta: "Acabar amb un servei que fa front a una catàstrofe hauria de tenir un cost polític".

Pas de la dana per la localitat d'Alcalà-Alcossebre (Castelló). ACN/Arnau Martínez.

Sense adaptació al canvi climàtic

Caballero adverteix que el canvi climàtic "agreuja enormement tots aquests esdeveniments meteorològics extrems, des de les pluges intenses fins a les onades de calor i la sequera". La portaveu de l'organització ecologista recorda que el canvi climàtic "és en la nostra realitat diària" i avisa que, si no s'escolten les solucions reals, "és molt difícil preveure aquestes catàstrofes".

Segons Caballero, els informes científics apunten que la regió mediterrània és especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic. Aquesta vulnerabilitat és evident en la manca d'adaptació urbana: "Les ciutats i municipis han d'estar adaptats per ser el nostre principal refugi climàtic, però el que estem veient és que no ho estan", lamenta la portaveu de Greenpeace. La inacció política davant d'aquest fet és preocupant, "hi ha mapes sobre totes les zones inundables que no es tenen en compte en la planificació urbanística al territori espanyol i això és terrorífic" afegeix.

El doctor Cerdà és contundent: "Espanya no ha fet els deures en l'adaptació al canvi climàtic, concretament dels fenòmens extrems associats a inundacions". Caballero subratlla que la necessitat d'adaptació és imperativa, ja que "o ens adaptem al que porta el canvi climàtic o hem d'assumir un cost inassumible en vides humanes". A més, recalca la importància de "respectar els cabals naturals" i d'eliminar les zones habitades de les zones inundables per evitar tragèdies futures.

Pedro Sánchez i Carlos Mazón al centre de coordinació d'emergència per la dana. Pool Moncloa/ Fernando Calvo

Present i futur

Caballero també subratlla la importància de la informació: "A més de la política, hem de centrar-nos a continuar rescatant i donant suport als esforços d'informació", assegura argumentat que la conscienciació ciutadana és essencial per promoure mesures preventives. El matí de dijous a Castelló s'ha confinat a la població i continuen les tasques de rescat i recerca dels desapareguts per tot el País Valencià.

Malgrat tot, tant Reyes com Caballero coincideixen que encara hi ha marge per revertir aquesta situació amb una inversió adequada. Reyes opina que els polítics tenen "l'excusa perfecta per unir esforços per tirar endavant tots els projectes pendents" i remarca que una inversió a temps seria menys costosa que els danys causats per no actuar.

Russo exposa tres possibles mesures: "Conques més permeables, espais verds i infraestructures grises". Detalla que els espais verds "han d'ajudar a gestionar l'aigua de la pluja". I afirma que cal complementar-les amb l'adaptació dels espais actuals. "Si una infraestructura crítica està en un lloc inundable una supraelevació la fa més resilient." Això es pot fer a partir del disseny, i posa per exemple "no posar una residència de gent gran a un baix".

Caballero, per la seva banda, és contundent: "Potser el cost de la dana en vides humanes fa que escoltar la ciència sigui obligatori". Així mateix, recorda que, si no es prenen mesures efectives, "les conseqüències seran imprevisibles, però la bona notícia és que som a temps" de reduir els efectes més greus d'aquesta crisi climàtica. Ara bé, segons Cerdà això s'ha de començar a fer l'abans possible. "És el moment d'adaptar-se a una realitat climàtica que pensàvem que arribaria en el futur, però que ja és aquí".