[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 14 d’octubre 2020

Vas caminant pel carrer i de cop i volta entrebanques amb una gran paret acolorida i els teus ulls s’hi queden enganxats. Davant hi ha un seguit de grafitis. Alguns són de grans proporcions, d’altres són realistes o abstractes, o fins i tot de caràcter reivindicatiu. “Què deu voler expressar el dibuix?”, “Ha de ser molt difícil pintar quelcom així!”, “Qui ho deu haver fet?”. Milers de pensaments venen a la nostra ment. La grafitera María Cano (Musa) ens apropa totes aquestes respostes en clau de gènere. Per ella els graffitis no són un simple hobby, sinó la seva professió. 

La María Cano (Barcelona, 1971), artísticament coneguda com a @musa_71, fa 31 anys que s’hi dedica: pintar grafitis amb tota la feina que aquesta creació artística comporta forma part del seu dia a dia. “Vaig conèixer aquest ofici a través de la meva parella i els seus amics. Ells ja feia anys que pintaven a la ciutat, en llocs abandonats, túnels, trens i metros”, explica al Diari de Barcelona. A partir d’aquí, va ser amor a primera vista: “La seva afició era tan intensa que em van contagiar. Em va apassionar tant que li vaig dedicar tot el temps possible, fins que s’ha convertit en una professió”. 

La Musa és una de les primeres dones que va començar a pintar a Barcelona i a Espanya, fet que, gràcies a la constància i al “ser fidel a si mateixa”, ha afavorit que avui en dia se la reconegui pel seu estil. Actualment és autònoma, a més de col·laborar en el blog de Montana Colors. Cada dia dibuixa i estudia, i si pot, s’escapa a pintar, “encara menys vegades de les que li agradaria”. A més, dedica unes hores a cercar escriptors de grafiti i artistes per a les seccions del blog en el qual col·labora, i treballa en línia en un projecte de roba anomenat BabaColorclub, que pretén “portar el grafiti de qualitat a les cases”. 


“Introduir-me en el món de l’art urbà no va ser difícil. El que és difícil és mantenir-te en ell”.


Tanmateix, el camí per arribar fins aquí ha requerit molt d’esforç, tant mental com físic. “Introduir-me en el món de l’art urbà no va ser difícil. El que és difícil és mantenir-te en ell”. Ara mateix, la situació dels grafitis a Barcelona és peculiar. “Cada vegada hi ha més llocs legals on pintar, però molta més gent que pinta”, d’aquesta manera és difícil que els dibuixos d’un mur legal perdurin suficient temps perquè es puguin veure en viu, explica Cano. 

És un error arribar a pensar que el món de l’art urbà està regentat majoritàriament per homes. La grafitera comenta que “hi ha moltes dones i amb molt talent”, encara que numèricament hi hagi més presència masculina. No obstant això, considera que “el grafiti, com a qualsevol àrea de la vida està formada per individus amb un gran ventall de mentalitats”. D’aquesta manera, “el masclisme i el paternalisme estan a l’ordre del dia”. La María reconeix que de jove era més inconscient i no donava tanta importància a les actituds masclistes i que per tant “recorda pocs episodis”. 

Però l’estigma que ha patit Cano al llarg de la seva trajectòria professional va més enllà de qüestions de gènere. “Quan era petita era una vàndala per molta gent, ara que soc gran, soc una boja per fer el que faig a la meva edat. Els grafitis estan associats a conductes que no desperten molta simpatia, i potser això mateix és el que ho fa interessant. És una disciplina que suggereix rebel·lia i llibertat”.

María, a part de ser una grafitera professional, és una gran referent per altres dones. “Suposo que les dones que pinten animen a noves dones a provar-ho”. Ella ho va fer amb la seva neboda Nina, a qui s’enduia a pintar amb tan sols 2 anys. “Ara en té 9. Amb 7 anys va pintar la seva primera peça. Per a ella el grafiti és una cosa natural i és capaç d’intuir qui fa poc temps que pinta i qui controla més”.

Ara per ara, la Nina ho té clar, de gran vol treballar amb la seva tieta viatjant i pintant. També ha animat a la seva millor amiga i vol que les tres pintin juntes. “Abans els rols de la dona estaven molt més encasellats, però ara les dones decideixen en quina mesura han de realitzar les seves necessitats personals i el seu art”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —