"Cal seguir l'actualitat per les vies verificades i no fer cas d'especulacions", recordava aquest dilluns Salvador Illa, en la seva primera compareixença als mitjans de comunicació davant l’apagada generalitzada. Ho recordava, però, a les 20:30 h de la nit, vuit hores després que els llums de les llars s’apaguessin arreu del país. 

Ahir, a les 12:32 h del migdia es va donar el tret de sortida a aquesta crisi a les fosques. A les 12:52 h, Catalunya va activar la prealerta del Procicat, i no va ser fins a les 14:38 h que vam rebre la primera comunicació del president de la Generalitat via X, que anunciava la celebració d’un comitè de crisi i demanava a la ciutadania que seguís les indicacions dels canals de comunicació oficials.

A les 15:55 h, una figura del Govern va comparèixer, sense preguntes, davant les càmeres. Núria Parlon, consellera d’Interior, va demanar tranquil·litat davant l’aturada elèctrica i va assegurar que les autoritats estaven treballant per recuperar la normalitat. Pocs minuts després, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va fer una crida a la calma i a estar pendents dels missatges de Protecció Civil. 

Salvador Illa durant una roda de premsa (ACN)

A les sis de la tarda —passades gairebé sis hores des de l’inici de l’apagada— va parlar Pedro Sánchez per primera vegada, també en una compareixença sense mitjans, que recordava, irremeiablement, al model que es va seguir al llarg de la pandèmia de la covid-19. “No tenim informació concloent sobre el perquè de tot això, no en coneixem les causes”, va explicar.

Dues hores després, mentre la crispació i la perplexitat de la ciutadania creixia, el president de la Generalitat va donar explicacions per primera vegada davant els mitjans, afegint poca més informació que el seu homòleg a escala estatal. Malgrat la crònica del buit comunicatiu, Salvador Illa va advertir, quasi amb to paternal, que no caiguéssim en conjectures. Però davant la falta de relat públic, com mantenir-se en el terreny dels fets i evitar fer volar coloms?

Com explicar el món quan tot s’apaga?

“En situacions de crisi s’ha d’informar ràpidament a la ciutadania, ho ha de fer un líder de primer nivell, transmetent una sensació de control i credibilitat, encara que la informació de què es disposi sigui molt petita”, assenyala Joan Francesc Cánovas, periodista i consultor especialitzat en comunicació de crisi en declaracions al Diari de Barcelona. “Ahir s’hauria d’haver sortit abans, perquè el que va dir Pedro Sánchez a les sis ja s’hauria pogut dir al migdia”, afegeix.

Cánovas posa sobre la taula un cas paradigmàtic: la “lloable” gestió comunicativa de l’atemptat de Les Rambles de Barcelona del 17 d’agost de 2017. “Ahir es va fer ús de les xarxes socials per comunicar-se amb la ciutadania, i no estic en contra, però em va semblar insuficient; en l’atemptat de les Rambles, en canvi, es van utilitzar aquestes plataformes, però no va ser incompatible amb què alhora el comissari en cap i el conseller sortissin constantment a fer compareixences”. 

Per la seva banda, Carles Pont,  membre del grup d’investigació en comunicació política, mitjans i democràcia subratlla que en casos com aquest cal donar “un missatge de tranquil·litat i un de resolució”. “Encara que la crisi sigui molt gran, has d’obrir una finestra d’esperança, per exemple, dient que en quantes hores es preveu que es recuperi el subministrament elèctric”, apunta. “Ahir els governs sabien que aquesta crisi tardaria hores a resoldre’s, ho haurien d’haver fet extensible a la població perquè aquesta es pogués planificar”, denuncia.

En aquest sentit, Pont opina que amb una crisi d’aquestes característiques el Govern hauria hagut de “comparèixer en una hora, màxim dues”. “El ciutadà necessita que el responsable, en aquest cas el govern i un tècnic de la xarxa elèctrica —tot i que és un debat qui són els veritables responsables—, doni la cara”, considera. Ara bé, matisa que no és necessari donar tota la informació de què es disposa: “No has de mentir, però et pots guardar part del que saps si consideres que és quelcom crític que pot generar una crisi sobre la crisi que ja tens”.

En síntesi, el degà observa que en una situació com una apagada generalitzada “les causes passen a un segon pla”. “Hi ha estudis que assenyalen que davant la incertesa, el que vol la població és estar informat sobre el més senzill: Quin menjar he de tenir a la nevera? Puc sortir de casa? Sembla molt mundà, però és el que més es valora”, conclou.