Reut Taoref amb una nena ucraïnesa a la frontera amb Moldàvia.
Reut Taoref amb una nena ucraïnesa a la frontera amb Moldàvia.
Publicat el 30 de març 2022
Temps de lectura 5 minuts

La Zaza visita gent que és als hospitals, residències per a la tercera edat, centres per a gent amb discapacitats i orfenats. Juga amb ells, els alleugereix i els fa riure. Té el nas vermell, com els seus companys pallassos. El seu nom sencer és Zaza Come Slow (Vine a poc a poc), fruit de la seva personalitat: és tranquil·la i sol aportar molta calma a la gent del seu voltant. Sota el vestit, però, es veu el contrast: la Zaza és una persona completament diferent; seriosa, energètica. En realitat, es diu Reut Taoref.  

Taoref és una artista israelita i mare de tres fills que fa feina com a pallassa mèdica per l’organització Dream Doctors Project. Fundada el 2002, DDP és una associació que agafa artistes i els proporciona formació fisiològica, psicològica i de primers auxilis per tal que puguin tractar amb persones sota efectes de trauma. 

Majoritàriament, treballen amb nens hospitalitzats, però també ofereixen ajuda humanitària en conflictes internacionals. Un exemple és el cas de l’actual guerra entre Rússia Ucraïna, i dels consegüents refugiats ucraïnesos. El dia 18 Taoref va tornar de Moldàvia, en un punt fronterer amb Ucraïna, on havia estat una setmana amb refugiats.


Va ser difícil arribar a Moldàvia? 
L’operació va ser organitzada per Dream Doctors Project i Lemaanam, una associació israelita de metges que treballen amb supervivents de l’Holocaust, de la mà del govern de Moldàvia. Per això, ens van obrir l’aeroport expressament i vam poder arribar ràpidament. En total érem quatre pallassos i vint metges. El més difícil va ser trobar un lloc on dormir, ja que la majoria d’hotels i altres residències no tenien espai perquè hi eren els refugiats. 

La pallassa Zaza (Taoref) amb un nen ucraïnès i una metgessa a Moldàvia

Vau contemplar entrar dins Ucraïna?
Sí, hi volíem entrar, però la idea no es va tirar endavant perquè significava arriscar massa la seguretat de tot l’equip. Tots els equips de Dream Doctors Project s’han quedat a la frontera, però altres pallassos hi han entrat per lliure, i tenim contacte amb ells. A partir d’aquesta situació, s’ha creat un grup de WhatsApp que es diu “clown for clown” amb pallassos mèdics de tot el món on es comparteixen consells, informació i eines per encarar la situació en cas d’acostar-se a Ucraïna. Aquest és un exemple dels missatges que un dels pallassos que ara és a Moldàvia va enviar pel grup per a informar els altres de la situació. 

Missatge que va enviar un pallasso de Dream Doctors Project que és ara a Moldàvia pel grup "clown for clown"

Què hi has fet a Moldàvia?
La figura del pallasso no només pretén fer riure la gent, sinó que és una figura de suport perquè les persones puguin plorar, desfogar-se i assimilar una mica la situació. A través de l’humor i el riure, de fet, també els estem fent veure una forma diferent de veure la realitat. La nostra feina, a més, també serveix per ajudar els metges. Així, nosaltres distraiem els pacients i fem que el metge pugui concentrar-se exclusivament en la intervenció. També fem que el pacient se senti més còmode i agafi confiança amb nosaltres, pallasso i metge, ja que som un equip.

La pallassa Zaza (Taoref) distraient una pacient mentre la metgessa l'examina a Moldàvia

Havies tingut alguna missió similar?
No, aquesta ha estat la meva primera missió i estic contenta d’haver-hi anat acompanyada, ja que m’he sentit segura. No només per estar envoltada de metges, sinó també perquè sabia que si emocionalment em desfeia, algú m’aguantaria.  Així, en aquesta missió hem fet molt equip, hem treballat mà amb mà i ens hem ajudat molt a nivell personal. Ja ha passat una setmana i encara parlem i compartim experiències i sentiments.

Com ho heu fet per comunicar-vos sense parlar la mateixa llengua?
A través de la mirada. No parlar la mateixa llengua que els refugiats m’ha fet treure la part més pura i artística de ser pallassa, ja que m’he hagut d’expressar a través del llenguatge corporal i he pogut aconseguir moltíssima més informació que el que hauria tret amb paraules. 

La pallassa Zaza (Taoref) prenent contacte amb una refugiada que està estirada a un dels llits compartits a Moldàvia

Com ara?
Un exemple és la interacció que vaig tenir amb una dona que estava intentant adormir el seu nadó entre l’enrenou als llits compartits, alhora que vigilava la seva mare que jugava amb el seu altre fill. M’hi vaig acostar i amb els ulls li vaig demanar si podia agafar el nadó, i em va dir que sí de la mateixa manera. Així, vaig agafar el nadó i després d’uns minuts es va adormir. Llavors, mentre l’aguantava, la mare es va posar a plorar i va poder treure part de la tensió que portava dins. 

La pallassa Zaza (Taoref) amb el nadó que va aconseguir adormir a Moldàvia

Què és el que es veu rere els vídeos que es van fer virals per les xarxes? 
[Silenci durant uns segons] Uau. Estic començant a plorar. [Suspira]. Veus i sents confusió. Molts estan sols i tenen por. Jo vaig veure opacitat. Com que han patit tant, es volen protegir i es tanquen dins ells mateixos, com una flor que es tanca. I davant això, jo intentava obrir la flor, perquè pogués respirar, somriure i comunicar-se. 

En aquesta mena de situacions la gent té baralles de temes bàsics, ja que lluiten per la seva vida: no discuteixen pel color de les seves sabates, sinó per tenir menjar i un lloc on dormir. Lluiten per coses simples perquè han perdut la resta de coses per les quals podien discutir abans. I com que dins la confusió i baralles hi sol haver molta desconfiança, i això només crea tensió, procurem incentivar que es creïn vincles entre uns i altres. Una forma de fer això és agafant nens de diferents famílies i fent-los jugar junts, per exemple. 

Vau haver d’adaptar l’humor per fer riure aquestes persones que, a part de venir d’una cultura diferent (i per tant d’un humor diferent), estan en una situació tan extrema?
Sí. Estem acostumats a una cultura més càlida i tenint en compte que la gent ucraïnesa és més freda i seriosa, havíem de posar atenció en respectar el seu espai. A més, ells no busquen que algú senti llàstima per ells, sinó compassió, i que vegin la seva valentia i força. És per això que jugant a jocs deixava guanyar els nens perquè poguessin cel·lebrar la victòria i recobrar la seguretat en si mateixos i en les seves capacitats. També varem adaptar les activitats que feiem eliminant els globus, per exemple, ja que el soroll que feien quan es rompien estressaven massa els nens, i utilitzant més música, que va funcionar molt bé amb gent de totes les edats. 

La pallassa Zaza (Taoref) amb un home ucraïnès a Moldàvia

Com us vau preparar aquesta missió?
No vam tenir gaire temps, ens van avisar dimecres nit i vam agafar el vol divendres matí. Per sort quan vam arribar, durant el relleu, vàrem coincidir amb l’equip de pallassos i metges que ja tornaven a casa i ens van poder explicar la seva experiència i donar consells d’actuació. De totes maneres, ens trucaven des d’Israel cada dia per saber com estàvem, i a la tornada tots hem tingut entre dues i tres reunions amb psicòlegs per assegurar que estem bé. 

Com ha estat la tornada?
No ha estat fàcil, perquè són realitats molt diferents. És per això que parlant amb l’equip ens hem ajudat molt. La feina de pallasso mèdic és irracional: quan ho penses, et demanes per què hi ha un pallasso en els moments que hi és, ja que el que necessita el pacient és un doctor, seriós i professional. A Moldàvia aquesta irracionalitat es dobla. Allà la irracionalitat no només la componien els pallassos, sinó també el panorama general. Ahir eren a casa tots junts i avui estan compartint inclús el llit amb persones desconegudes d’arreu del país. Ho han perdut tot d’un dia cap a l’altre i amb la nostra feina volem jugar i deixar que la imaginació canviï els sentiments, però també oferir-los suport i alleujament per portar una mica de lògica a la irracionalitat. 

Diuen que els extrems es toquen. Això n’és un exemple?
Sí, de tanta irracionalitat pot sortir la lògica. Un exemple és el de la reacció que va tenir un home quan va arribar al refugi amb la seva dona. Aquesta parella d’ancians acabaven d’arribar d’Odessa i quan l’home va entrar i em va veure, se li va il·luminar la mirada i va somriure. Jo el vaig mirar i li vaig tornar el somriure i ell em va demanar si volia ballar. Vam estar ballant i rient junts una estona. Aquest és un dels moments on es veu la humanitat que tenen aquestes persones. No cal que jo faci gaire feina, basta amb el símbol de pallassa que vaig representar per treure el nen petit que aquest home portava dins. I així, va ballar i es va permetre riure i amollar-se una mica enmig d’una situació molt difícil. És simple i commovedor. 

Quines diferències has trobat entre la teva feina com a pallassa d’hospital i pallassa a la frontera d’un país en guerra?
La diferència més gran ha estat la meva seguretat com a pallassa. Quan vas a treballar a un lloc conegut com un hospital, et sents còmode i és més fàcil treballar-hi. Anar a Moldàvia és adaptar-se a una situació que no coneixes, a un lloc no definit. A la pràctica la feina amb les persones és la mateixa que faries a casa, però molt més sensible. En aquesta situació et veus reflectit en la gent que tractes, perquè és una situació molt més propera a la teva realitat, a diferència del pacient de l’hospital. 

Com ho fas per impedir que els sentiments se t’emportin?
Normalment, el vestit de pallasso, el nas vermell, i la identitat de pallassa et protegeixen, però en aquesta missió he sentit les emocions sota la vestimenta, a la meva pell i tocant les meves arrels més profundes. Sens dubte Moldàvia ha estat la feina més dura fins al moment. A un hospital és diferent: encara que el pacient tingui una malaltia terminal, saps que té fe. Però aquí l’ha perdut i tu has de fer que torni a creure amb les persones; una malaltia és fruit de la natura, però aquesta situació l’hem creat nosaltres, les persones. Per això sembla que no és lògic, i és més difícil de pal·liar. El nas vermell aquí no ha estat suficient.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —